Enguany se celebra el 25 aniversari de la creació de la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés (SBVJG), i l’efemèride coincideix amb el 520 aniversari de la fundació de la Universitat de València. Amb aquest motiu, s’ha organitzat una exposició que pose en relleu l’amor pels llibres i la cultura que totes dues entitats han manifestat des dels seus inicis.

L’exposició està organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València, la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés i la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, i compta amb la col·laboració de l'Arxiu Històric de la Universitat.

L'objectiu és mostrar una panoràmica de la trajectòria de la bibliofília, i dels principals bibliòfils valencians, des del Renaixement fins a l’actualitat, proposant una reflexió sobre el significat de l’amor pels llibres i com es tradueix, a vegades, l’amor per ells. Però els llibres també conten la seua pròpia història, mostrant els avatars (Inquisició, incendis, inundacions, etc.) que han patit al llarg del temps, i com han sobreviscut fins al dia de hui.

Les peces seleccionades es corresponen amb diversos models de bibliofília. L’exposició comença amb la bibliofília aristocràtica i real, representada pel Duc de Calàbria, per a això es mostra el còdex de Flavio Josefo De bello Judaico (Roma, ca. 1475).

En contraposició a aquest amor pels llibres, es mostren diversos exemplars expurgats per la Inquisició, com l’incunable de la Divina Commedia de Dante Alighieri (Vinegia: Petro Creomnese dito Veronese, 18 novembre, 1491.

D’altra banda, es mostren obres relacionades amb la figura del bibliòfil que, amb la donació o llegat de la seua col·lecció, posa els fonaments d'una "nova" biblioteca pública, simbolitzada per Francisco Pérez Bayer. Es pot veure una de les seues obres manuscrita ‘Viaje a Andalucía y Portugal’… realitzada entre 1787 i 1802. Després del desastre que va ocasionar el bombardeig de la Universitat i el posterior incendi, es produeix una reconstitució de la mateixa per part de bibliòfils valencians, com el rector Vicente Blasco, el marqués de Dosaigües, Mariano Liñán, Vicente Hernández Máñez, Onofre Soler, José María Moles, etc., amb obres tan importants com el Cançoner d’Ausiàs March (entre 1490 i 1600).

Altres models s'associen a les figures dels bibliòfils-llibreters dels primers temps del liberalisme com els Salvá; els bibliòfils de modest origen que van saber traure partit de la situació del mercat del llibre després del període desamortitzador, representats pel bidell José Gregorio Fuster que va llegar a la biblioteca l’incunable Ethica ad Nicomachum d’Aristòtil (Barcinone: Nicolaus Spindeler, ca. 1481) del qual només es coneix aquest exemplar; i la bibliofília al servei de l’alfabetització representada per María Moliner, en relació amb la qual s’exhibeix el “Informe de gestión de María Moliner” que es custodia a l’Arxiu Històric de la Universitat.

Tancant l’exposició, presentem les societats bibliogràfiques valencianes, iniciades per Gregorio Mayans i la seua “Acadèmia Valenciana de la Divina Saviesa” en el segle XVIII, i a la qual seguint el seu deixant al llarg dels segles XIX i XX, s’arriba a l’actual Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés (SBVJG), fundada en 1994. En l’última vitrina es mostra una selecció de les obres editades per la SBVJG, incloent la revista Pasiones Bibliográficas.