Celia Amorós (València, 1944) ha publicat nombrosos assaigs sobre feminisme. Fins la seua jubilació, va ser catedràtica de Filosofia a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Llicenciada i doctora en Filosofia per la Universitat de València, ha exercit la docència en l’ensenyament mitjà i, en l’àmbit universitari, en la Universitat de València i la Complutense de Madrid.  També va ser professora visitant a la Harvard University.

Fundadora del seminari ‘Feminismo e Ilustración’, que es va consolidar en la creació del Instituto de Investigaciones Feministas de la Universidad Complutense de Madrid, va ser la primera directora d’aquest institut de recerca.

És un referent clau en l’anomenat feminisme de la igualtat, que va introduir en la filosofia espanyola; així com especialista en el pensament ètic-polític de Jean Paul Sartre. Bona part de la seua investigació s’ha centrat en la construcció de les relacions entre la il·lustració i el feminisme.

Autora de nombrosos llibres de destacat impacte en el pensament feminista, com ‘Hacia a una crítica de la razón patriarcal’, ha rebut diverses distincions, entre elles el premi d’assaig María Espinosa, el Premi Nacional d’Assaig i el Clara Campoamor de l’Ajuntament de Madrid.