Les sessions han estat organitzades per l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, i han comptat amb la col·laboració de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació.

Les conferències previstes han girat entorn de la figura de la microbiòloga Lynn Margulis i del treball que va difondre, sobre la teoria de l’endosimbiosi i la seua aplicació en les diferents realitats del món. També s'han revisat i actualitzat els conceptes dels diferents tipus de simbiosi entre diverses organismes, i els avanços que han propiciat canvis conceptuals en els paradigmes clàssics. Els ponents han sigut professors d’universitats espanyoles, com l’Autònoma de Madrid, la Complutense o la Rei Joan Carles, però també d’universitats d’Argentina (Universitat Nacional de Mar del Plata) i Itàlia (Universitat de Trieste).

La coordinadora de les jornades, Eva Barreno, catedràtica de Botànica, va presentar l’esdeveniment. Per la seua banda, Rubén Duro (Science into Images), en representació de Hummingbird Films, la productora que ha fet el documental sobre Lynn Margulis,va introduir la pel·lícula. L’acte d’inauguració també va comptar amb dues vicerectores de la Universitat de València: la d’Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat, Elena Martínez; i la d’Innovació i Transferència, Dolores Real.

Els actes han tingut lloc l’11 de desembre a la Sala Darwin del campus de Burjassot de la Universitat de València i el 12 de desembre al Saló de Graus de la Facultat de Matemàtiques.

Lynn Margulis, dona precursora en la biologia molecular

Lynn Margulis va iniciar la seua carrera científica molt jove i serà recordada per haver desenvolupat el paper de la simbiosi com a font d’innovació evolutiva. Els seus treballs pioners de la dècada de 1960 afavoriren l’acceptació progressiva de l’origen de les cèl·lules eucariotes complexes a partir de l’agregació i transmissió conjunta de cèl·lules més simples. La teoria evolutiva actual reconeix i incorpora bona part de les idees que Margulis va defensar enmig de la indiferència quan no del rebuig de la majoria de la comunitat científica de l’època. Unes altres de les seues aportacions científiques, fruit d’un treball incansable i entusiasta fins al mateix moment de la seua desaparició, tampoc no han estat exemptes de controvèrsies. Un exemple fou la seua contribució des de la microbiologia a la hipòtesi Gaia de James Lovelock. Margulis va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat de València l’any 2001.

Més informació: programa de les jornades (1), actes del dimecres (2), actes del dijous (3) i taula redona (4). (Fes clic sobre l'enllaç per a descarregar qualsevol dels quatre documents).

Imatges annexes: Fotografies de la inauguració de les jornades l'11 de desembre