En l'estudi han participat la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València, l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat de Granada (UGR), i ha col·laborat l'Associació Valenciana d'Afectats de Fibromiàlgia (AVAFI). Les seues conclusions han sigut publicades en la prestigiosa revista científica PLOS ONE.

L'objectiu principal del treball va ser caracteritzar en condicions de repòs la velocitat de flux sanguini cerebral de pacients amb fibromiàlgia, per a així tindre millor coneixement de les relacions entre patrons específics d'activitat cerebral i la percepció del dolor d'aquestes pacients. 

En el treball van participar 15 dones amb fibromiàlgia i 15 dones sanes (amb edats compreses entre 33 i 67 anys). Les voluntàries havien de romandre en repòs durant 5 minuts mentre se’ls monitoritzava la velocitat de flux sanguini en les artèries cerebrals mitjanes i anteriors fent ús d'una tècnica innòcua, basada en ultrasons, anomenada Doppler Transcranial. 

“Es van triar aquestes artèries doncs irriguen diferents regions cerebrals relacionades amb el dolor i es preveia que podrien observar-se diferents patrons de velocitat de flux sanguini en les mateixes en comparar entre pacients i població general”, apunta Beatriz Rey, investigadora del Departament d'Enginyeria Gràfica de la UPV i coordinadora de l'estudi.

Els investigadors van aplicar diferents algorismes de tractament de senyal basats en anàlisi temporal, espectral, temps-freqüència i de complexitat per a obtindre diferents paràmetres dels senyals registrats i així poder caracteritzar-les.

La investigadora i professora de Psicobiologia de la Universitat de València Patricia Mesa explica que tal com s'arreplega en l'article es van analitzar les respostes dels participants en l'estudi referides a l'ansietat, la depressió i la sensibilitat al dolor. En aquest sentit es van observar majors puntuacions en les pacients de fibromiàlgia. A més, es van obtindre correlacions significatives entre aquestes mesures psicològiques i els paràmetres fisiològics analitzats. Patricia Mesa explica que “aquest tipus de resultats són interessants per a entendre el funcionament cerebral de les pacients amb fibromiàlgia, així com la seua possible relació amb la simptomatologia psicològica i emocional que solen mostrar aquestes pacients. A més, és especialment rellevant a l'hora de plantejar estratègies d'intervenció psicològica eficaces”.

Major complexitat

D'aquesta manera, en aquest estudi s'aprofundeix en el coneixement sobre les modificacions en el funcionament del cervell com a conseqüència del dolor crònic i les emocions negatives que pateixen aquests pacients. Els resultats demostren que, en comparació amb la població general, les pacients amb fibromiàlgia mostren una major complexitat en el senyal de velocitat de flux sanguini, així com una distribució diferent en la densitat espectral de potència. A més, han observat correlacions d'aquests paràmetres amb els nivells de dolor clínic, ansietat i depressió mesurats per qüestionaris.  

“Les alteracions observades podrien reflectir, entre altres aspectes, diferències en activitat vasomotora perifèrica, en la resposta nerviosa vegetativa o en l'autorregulació cerebral. Un millor coneixement de les bases cerebrals del dolor pot ajudar en un futur a dissenyar tractaments que permeten a les pacients gestionar millor el dolor crònic”, apunta Alejandro Rodríguez, investigador del Departament d'Enginyeria Gràfica de la UPV.  

Dolor crònic

El dolor crònic representa un problema de salut i una càrrega socioeconòmica molt important per a l'individu i per a la societat, atès que afecta la vida d'un vint per cent de la població, i el seu cost pot arribar a superar el tres per cent del producte interior brut en els països desenvolupats. Des del punt de vista científic, la comprensió de com es cronifica el dolor i com es poden revertir els seus efectes és un dels reptes científics més importants a Europa per al segle XXI. 

“Aquest estudi demostra que aquests canvis afecten principalment les regions responsables de percebre i alleujar el dolor. És possible que la persistència del dolor al llarg del temps siga conseqüència d'aquestes alteracions i, per tant, els esforços s'han de dirigir a millorar el coneixement sobre com revertir aquests canvis perquè el cervell puga funcionar d'una manera més adaptativa”, afig el doctor Pedro Montoya, catedràtic del Departament de Psciologia i investigador principal del grup de Neurociencia Cognitivoafectiva i Psicologia Clínica de la Universitat de les Illes Balears.

El treball forma part del projecte BRAIN2PAIN (“Modulació de l'activitat cerebral per a alleujar el dolor: aportacions del Doppler Transcranial), finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat).

Referència bibliogràfica 

Alejandro Rodríguez, José Tembl, Patricia Mesa-Gresa, Miguel Ángel Muñoz, Pedro Montoya & Beatriz Rey. (2017). «Altered cerebral blood flow velocity features in fibromyalgia patients in resting-state conditions», PLOS ONE, 12(7): e0180253. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0180253