El GHB és una molècula senzilla i que es pot aconseguir amb relativa facilitat. Els seus efectes duren de 3 a 6 hores i l’organisme la metabolitza ràpidament, per la qual cosa a posteriori és molt difícil demostrar la seua ingesta. S’utilitza com a droga recreativa pels seus efectes euforitzants, però crea dependència i produeix pèrdua de consciència de la realitat, per la qual cosa la persona que la ingereix es troba indefensa davant perills com un robatori o una violació. L’ús il·legal d’aquesta mena de substàncies és un problema social creixent. La Societat Espanyola de Medicina d’Urgències (SEMES) estima que en aproximadament un 20% de les agressions sexuals intervenen aquestes substàncies.

El kit consistirà en un sobre de plàstic, xicotet, amb diversos comptagotes i recipients amb la dissolució, per a ser utilitzat especialment per dones en circumstàncies en les quals podrien ser inadvertidament drogades. Donades les característiques del GHB, contaminar una beguda en un lloc d’oci és fàcil, però ser conscient de la contaminació és difícil. Amb el mètode proposat, la comprovació d’una possible contaminació és senzilla, “més val tirar una beguda que arriscar-se al fet que s’aprofiten de tu de qualsevol manera”, destaca la professora Ana Costero.

Segons explica la també directora de l’Institut Interuniversitari de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM), “l’objectiu principal del projecte és posar a la disposició de les persones un sistema senzill, fiable i d’un sol ús amb el qual detectar qualsevol intent d’utilització de GHB amb finalitats delictives”. D’altra banda, Pablo Gaviña, investigador responsable del projecte, comenta: “Volem fer un kit amb el qual les dones puguen comprovar, quan van a centres d’oci, si en la seua beguda hi ha una cosa anòmala. La persona agafa una gota de la seua beguda, l’afig a la dissolució i si canvia de color és que la beguda conté GHB. Es tracta d’un sistema de protecció personal”.

Tradicionalment, els sistemes per a detectar aquestes substàncies s’han provat amb licors i destil·lats, i és fàcil la seua detecció, si bé no s’han testat amb combinats alcohòlics i refrescos. “Quan mescles licors amb begudes no alcohòliques, per exemple una tònica, els problemes de detecció augmenten, ja que aquestes begudes contenen productes que poden donar falsos positius o falsos negatius”. Amb el sensor que ha desenvolupat l’equip científic de la UV, la composició de les begudes no canvia la resposta, per la qual cosa és un mètode més segur”, explica Silvia Rodríguez Nuévalos, investigadora predoctoral de la UV que ha treballat en el desenvolupament del projecte.

L’equip investigador afirma a en l’actualitat no hi ha cap dispositiu que es puga emprar in situ per a detectar d’una forma fiable i senzilla si una beguda ha sigut contaminada amb una substància de submissió com el GHB. Hi ha referències bibliogràfiques per a la detecció a posteriori d’altres drogues de submissió com la escopolamina o la ketamina, però que no es disposa de sistemes d’ús personal per a la prevenció.

Una altra part important del treball és la relacionada amb els aspectes socials. Per a conèixer el grau d’acceptació del kit i comprovar la seua efectivitat, comptaran amb un grup de dones joves estudiants. L’equip d’investigació ScienceFlows, que dirigeix Carolina Moreno, catedràtica de Periodisme, garantirà que es puga dur a terme l’experiència de repartiment de kits i recollida de dades i posterior difusió de resultats.

La part científica és finançada pel Ministeri de Ciència Innovació i Universitats (projecte Materiales inteligentes para la detección de drogas de abuso y biomarcadores RTI2018-100910-B-C42) amb un finançament de 120.000 euros i una vigència de 3 anys).

Imatge annexa: (D’esquerra a dreta) Margarita Parra, Salvador Gil, Silvia Rodríguez, Ana M. Costero i Pablo Gaviña.