La Universitat de València patenta un mètode per a detectar la toxina patulina en aliments

  • Gabinet de Premsa
  • 24 de novembre de 2020
 
Membres del grup investigador.
Membres del grup investigador.

La Universitat de València i el CSIC han patentat un mètode per a detectar la toxina patulina en aliments mitjançant l’ús d'anticossos. La patulina es produeix per diverses espècies de fongs que poden contaminar aliments, particularment pomes. És freqüent trobar-la en productes derivats de les pomes, com els aliments destinats a la població infantil.

El grup d’investigació del Departament de Química Orgànica ‘Síntesi de Molècules per a Aplicacions Biotecnològiques’ (SYMOBIA), dirigit pels professors de la Universitat Antonio Abad i Consuelo Agulló, en col·laboració amb investigadors de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), han desenvolupat un nou mètode analític que permet la detecció ràpida i ultrasensible de patulina en aliments.

La patulina era l’única de les micotoxines més rellevants presents en aliments per a la qual fins al moment no s'havia pogut desenvolupar mètodes immuno-analítics, la metodologia d’elecció en la indústria agroalimentària per a la determinació de micotoxines, gràcies a la seua gran sensibilitat i especificitat, sota cost i capacitat d'anàlisi.

Donada la seua toxicitat, els símptomes aguts que produeix aquesta toxina inclouen mal al fetge, melsa i renyó, a més de toxicitat per al sistema immunitari i possible genotoxicitat, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ha establit uns nivells màxims molt exigents de patulina en pomes i, sobretot, en aliments destinats a bebés i xiquets de poca edat.
Els mètodes tradicionals per a detectar aquest tipus de compostos es basen en la separació cromatografia acoblada a espectrometria de masses, i requereixen equips sofisticats i econòmicament costosos així com personal especialitzat. Per contra, els mètodes immuno-analítics es basen en la detecció mitjançant anticossos, per la qual cosa són més ràpids, senzills i econòmics.

Fins ara no havia sigut possible generar anticossos enfront de la patulina per la seua xicoteta grandària i elevada reactivitat. El mètode desenvolupat pels grups d'investigació de la Universitat de València i l’IATA és una aproximació nova, basada en la gran reactivitat de la patulina amb tioles, i implica la prèvia derivació de la mateixa en la pròpia matriu sense necessitat de procediments d'aïllament i purificació. Aquest procediment, que ha sigut recentment patentat, és el primer immunoassaig desenvolupat per a aquesta micotoxina capaç de determinar la seua presència en aliments de manera ràpida i econòmica.

Les empreses Abraxis-Eurofins (dels EUA) i R-Biopharm Rhône (Escòcia), líders mundials en el sector de l’immuno-diagnòstic en aliments, explotaran aquesta patent, la qual cosa els permetrà ser els únics proveïdors de mètodes ràpids per a l'anàlisi de patulina en aliments. L'objectiu és comercialitzar a tot el món la tecnologia desenvolupada a la Universitat de València‒IATA utilitzant diferents mètodes immuno-químics d’anàlisi.

Referències:
Abad-Fuentes A, Mercader JV, Duncan H, Abad-Somovilla A, Agulló C. Bioconjugados y anticuerpos para la inmunodetección asistida por derivatización de la micotoxina patulina. Patente P202030133 (2020).