La Universitat de València signa amb la Conselleria de Justícia el conveni de col·laboració per al desenvolupament de la Càtedra DEBLANC

  • Gabinet de la Rectora
  • 10 de maig de 2018
 
Signatura Càtedra DEBLANC
D'esquerra a dreta, Mª Vicenta Mestre i Gabriela Bravo

La rectora de la Universitat de València, Mª Vicenta Mestre, i la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, han signat hui dijous 10 de maig a l’edifici del Rectorat el conveni de col·laboració per al desenvolupament de la Càtedra Universitària d’Aplicació de Metodologies Estadístiques, Econòmiques i d’Aprenentatge Automàtic per a la detecció de delictes financers i de blanqueig de capitals, Càtedra DEBLANC.

A l’acte d’aquest conveni també han assistit la Secretaria General de la Universitat, Mª Elena Olmos; la vicerectora d’Innovació i Transferència, Mª Dolores Real García; la vicerectora d’Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat, Elena Martínez; el degà de la Facultat d’Economia, José Manuel Pastor, i el catedràtic d’Economia Aplicada, José Manuel Pavía Miralles. Des de la Conselleria de Justícia han ates a l’acte la Subsecretaria, Bárbara López; i la subdirectora General de Modernització de la Justícia, Angels Bixquert.

Durant l’acte, la rectora Mª Vicenta Mestre ha destacat la importància en la col·laboració d’aquest tipus de projectes per a millorar la qualitat de les persones. Mestre ha valorat positivament el paper d’aquesta càtedra, pionera a nivell nacional, per agilitzar els processos judicials i avançar en la lluita contra aquest tipus de delictes, alhora que augmenta l’eficàcia i eficiència en la lluita contra els delictes financers i de blanqueig de capitals.

Per la seua part, la consellera de Justícia Gabriela Bravo ha mencionat que la lluita contra la delinqüència econòmica i financera és un repte molt complicat, ja que la globalització ha provocat que els delictes d'aquesta índole s'hagen fet cada vegada més sofisticats. Per aquest motiu, Bravo ha afirmat que s’ha de satisfer una demanda històrica de jutges d'instrucció i fiscals que reclamen assessorament i formació per a la detecció i investigació d'aquest tipus de criminalitat mitjançant l'ús de les eines informàtiques més avançades d'anàlisi de l'anomenat Big Data.

La creació d’aquesta càtedra pretén assistir tècnicament als jutges i fiscals de la Comunitat Valenciana en la lluita contra aquest tipus de delictes, a més de dur a terme programes formatius, divulgatius, investigadors i d’extensió universitària sobre la qüestió per a l’estudiantat universitari.

Així, durant l’any 2018 es realitzaran diverses activitats formatives orientades al coneixement i la difusió permanent dels procediments i de les tècniques més efectives i actuals per a la lluita, formació i detecció de qualsevol tipus de delictes econòmics i financers de blanqueig de capitals o de corrupció.

La Càtedra DEBLANC es va aprovar en acord del ple del Consell de Govern el 24 d’abril de 2018. La càtedra està emmarcada en la intensificació en la lluita contra el crim econòmic i el blanqueig de capitals per part de les Administracions públiques de tots els països de la Unió Europea. Espanya i la Comunitat Valenciana han patit l’increment en el nombre i en la complexitat d’assumptes judicials relacionats amb delictes financers.

Les Càtedres Institucionals i d'Empresa de la Universitat de València van ser creades en 1993 com instruments per canalitzar a llarg termini les col·laboracions de la Universitat amb entitats, institucions, organitzacions i, si escau, amb particulars. Aquestes càtedres es configuren com instruments de col·laboració de la Universitat amb empreses i institucions externes, siguen públiques o privades.

Atès les seues característiques estructurals, les Càtedres de la Universitat permeten aconseguir una col·laboració acadèmica estable i d'ampli espectre, el qual abasta una o més àrees de coneixement i exten les seues activitats a tots els àmbits d'activitat universitària: la docència, la investigació, la innovació i la difusió de la ciència, la tecnologia i la cultura.

Aquesta estratègia es fonamenta, per una banda, en el que disposa la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge que reconeix com a tal els donatius, donacions i aportacions realitzades en favor de, entre altres entitats, les universitats públiques. D'altra banda, aquesta iniciativa conjunta té també fonament en les finalitats recollides als Estatus de la Universitat de València i compliment, per part de les institucions, entitats, organitzacions i de les empreses, de les seues finalitats fundacionals i dels principals eixos d'acció en matèria de responsabilitat social corporativa.