El capítol huitè de la segona temporada de la sèrie 'Universo Sostenible' recull l'opinió de diversos experts sobre la necessitat de preservar el món rural. La sèrie, que s'emet dins de l'espai ‘La Aventura del Saber’ de la 2 de TVE, és una producció en la que participa la Universitat de València junt a altres trenta universitats pertanyents a la CRUE, amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). La iniciativa ha estat coordinada pel Taller d'Audiovisuals de la Universitat de València, que ha desenvolupat el disseny del format audiovisual i realitzat la seva producció executiva.

"El món rural és clau per a donar una resposta als grans desafiaments globals actuals", afirma María del Mar Delgado, professora d’Economia, Sociologia i Polítiques Agràries a la Universitat de Córdoba.

Perquè conservar el món rural? Per a Delgado, aquest propòsit té un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic, el desenvolupament sostenible dels recursos naturals, l’aigua, la biodiversitat, la gestió dels boscos, els recursos marins…

Per la seua part, Federica Ravera, investigadora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic, descriu com l’ésser humà ha modelat el paisatge, els territoris i els recursos naturals al llarg de la historia i a través de les seues activitats, i alhora el sistema ecològic ha proveït als éssers humans de diferents tipus de béns.

En contrapartida, l’activitat de l'ésser humà al medi té també un efecte positiu  per al manteniment de diverses espècies de flora i fauna, sempre que no es tracte d’agricultura extensiva, tal com recorda Rosina Gironés, resposable del Laboratori de Virus Contaminants d’Aigua i Aliments de la Universitat de Barcelona.

José Domingo Sánchez, catedràtic d’Anàlisi Geogràfic Regional de la Universitat de Jaén, apunta que l’objectiu del desenvolupament rural ha d’estar vinculat a l’aparició d’oportunitats que permeten a la població seguir mantenint les seues formes de vida en eixos territoris. Al seu parer, del que es tractaria és de  "mantenir aquests territoris amb vida". En el cas contrari, assenyala, la pèrdua en les vessants cultural, econòmica i social será irreparable.

Per a José Damián Ruiz-Sinoga, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Màlaga, hi ha la necessitat de poblar de nou aquelles zones que en els anys seixanta i setanta s’anaren despoblant. “Cal reequilibrar eixe balanç entre el litoral i les grans ciutats i un interior que està molt despoblat”, apunta.

Tot i això, els experts recorden que la major part del planeta és món rural, les ciutats només representen el 3% de la superficie de la Terra, i al món rural és on produeixen la major part dels recursos que la humanitat necessita per a viure, i on es pot gaudir del medi ambient i dels ecosistemes.

Si el que es pretén és protegir els recrusos que dóna el medi rural, cal investigar des de diverses especialitats. Per exemple, al laboratori de virus contaminants d’aigua i aliments de la Universitat de Barcelona estan enfocant els seus treballs en la reutilització d’aigua.

Al departament de Geografia Física de la Universitat de Màlaga, per la seua banda, es centren a analitzar els indicadors del sòl per tal de determinar la salut i la qualitat i aïllar els processos de degradació per a, tot seguit, posar en marxa estratègies de recuperació del sòl. No obstant, per a José Damián Ruiz-Sinoga, allò més important és determinar com cal adaptar-se a l’evolució climática des dels vessants econòmic i social, i en el seu cas des del punt de vista de les condicions del sòl.

María del Mar Delgado, d’altra banda, explica el concepte d’Enfocament de Sistema Socio-ecològic, pel qual no es pot entendre a les persones i al medi de forma separada. Aquest concepte reivindica la necessitat de donar veu a les comunitats locals des del món acadèmica per a generar nous coneixements dirigits a posar en valor els recursos naturals.

Dels beneficis d'aquestes investigacions parla Felipe Lego, professor de Geografia Humana de la Universitat d’Extremadura, qui incideix en la repercussió social immediata d’aquestes investigacions, sobretot en l’àmbit econòmic per la capacitat generadora d’ocupació.

En el cas de les Illes Canàries, María Delgado, coordinadora del Departament d'Arquitectura Sostenible de l'Institut Tecnològic i d'Energies Renovables (ITER), amb seu a Tenerife, explica que aquest projecte naix de la necessitat de potenciar a Canàries el turisme cultural y sostenible. El seu objectiu principal és la conservació del patrimoni natural i arquitectònic i revaloritzar-lo a través de l'eficiència energètica. Un primer pas ha consistit a implementar solucions bioclimàtiques a un habitatge que constituirà l'eix d'una campanya per conscienciar a la població que allò que posseeix al seu poble pot ser important en aquesta estratègia.

Una de les principals conclusions les aporta María del Mar Delgado, de la Universitat de Córdoba: "És necessari un canvi de polítiques, tant agrícoles com ambientals, tant a nivell nacional com europeu i mundial, i que aquestes polítiques comencen a mirar al món rural amb els seus patrimonis".