Utilitzen l’anàlisi química de terres rares per conèixer l’activitat humana en la Cueva de la Cocina de Dos Aguas

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 7 de maig de 2021
 
Alguns dels autors del treball (d’esquerra a dretaen primera fila Oreto García Puchol, Gianni Gallello, Mirco Ramacciotti; segona fila Agustín Diez Castillo i Alfredo Cortell Nicolau.
Alguns dels autors del treball (d’esquerra a dretaen primera fila Oreto García Puchol, Gianni Gallello, Mirco Ramacciotti; segona fila Agustín Diez Castillo i Alfredo Cortell Nicolau.

Un grup de recerca del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València ha utilitzat per primera vegada l’anàlisi d’elements de terres rares per trobar activitat humana en una cova prehistòrica. Mitjançant l’anàlisi dels estrats arqueològics, amb mètodes químics, s’ha pogut interpretar l’ocupació i els usos de la Cueva de la Cocina (Dos Aguas). Anteriorment, el grup ArchaeChemis el va testar en jaciments d’Etiòpia o Tanzània.

Els elements de terres rares són elements químics comuns en l’escorça terrestre la importància com a recurs estratègic dels quals ha anat creixent en els darrers anys, atès que són essencials per al desenvolupament de noves tecnologies. Gianni Gallello, primer signant del treball, s’ha especialitzat en l’anàlisi de l’ús de les terres rares com a indicador de l’activitat humana.

Un equip multidisciplinari dirigit per Gallello, format per investigadors de Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga i del Departament de Química Analítica (ArchaeChemis), juntament amb especialistes de British Geological Survey i la Universitat de Califòrnia (Santa Barbara), ha utilitzat per primera vegada l’anàlisi d’aquests elements per estudiar l’activitat humana en un jaciment prehistòric.

“Per determinar aquests elements s’ha utilitzat l’espectrometria de masses a partir de les mostres preses dels sediments arqueològics, digerits amb una dissolució àcida, per després poder estudiar les seues proporcions i concentracions”, explica Gallello. Aquesta anàlisi en dipòsits arqueològics s’ha desenvolupat en el marc de la unitat multidisciplinària ArchaeChemis durant els últims 10 anys i ha estat testada a Etiòpia, Tanzània o la Vall del Serpis (Alacant).

L’estudi, publicat a Boreas, una de les revistes científiques internacionals més importants en la investigació del Quaternari, aborda la informació d’un jaciment prehistòric, Cova de la Cuina (Dosaigües, València), excavat recentment per la Universitat de València i el SIP (Museu de Prehistòria de València) sota la Direcció d’Oreto García Puchol, Sarah McClure i Joaquim Juan Cabanilles. La llarga seqüència de presència humana (8500 - 4000 abans de el present) inclou principalment evidències d’activitats relacionades amb la caça, la recol·lecció i la ramaderia.

“En aquest estudi es van usar els elements de terres rares i la informació estratigràfica juntament amb altres marcadors arqueològics. Així, les concentracions i les proporcions d’aquests elements són molt consistents amb la interpretació arqueològica. Els nostres estudis demostren que les terres poden resultar molt útils a l’hora d’identificar si la formació de sòls o estrats arqueològics es relaciona amb processos naturals o activitats antròpiques”, afirma Gianni Gallello, anteriorment distingit en el programa Marie Curie a la Universitat de York.

 

Article: Gallello, G., Ramacciotti, M., García-Puchol, O., Chenery, S., Cortell-Nicolau, A., Cervera, M.L., Diez-Castillo, A., Pastor, A. andMcClure, S.B. “Analysis of stratigraphicalsequencesatCocinaCave (Spain) usingrareearth elements geochemistry”. BOREAS, 12530 (2021). DOI: 10.1111/bor.12530

 

Foto annex: Mostreig per a l’anàlisi de terres rares en la Cueva de la Cocina (Dos Aguas, València).

Imatges: