El Consell de Govern ha aprovat aquesta setmana iniciar els tràmits per al nou grau, que podria ser oferit per al curs 2018-2019, segons Paula Marzal, la directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE), el centre que acollirà la nova titulació. Isabel Vázquez, vicerectora d’Estudis i Política Científica, va explicar que hi ha una creixent demanda social sobre aquesta disciplina. “La Universitat de València reuneix totes les condicions per a impartir aquest grau multidisciplinari”, va afegir.

“Estem iniciant l’era de la dada, i la demanda d’una formació reglada en aquest camp per part de la societat/indústria és creixent”, es llig en la memòria d’aquesta titulació. La quantitat de dades gravades es duplica cada dos anys i, l’any 2020, les previsions indiquen que hi haurà emmagatzemats tants bits com estels hi ha a l’Univers: s’estima aquesta quantitat en 44 zettabytes (1 zettabyte=〖10〗^21 bytes).

Les dades disponibles no paren de créixer. Facebook té una mitjana de 1.390 milions d’usuaris actius intercanviant diàriament experiències i arxius. En Instagram es pugen cada dia 70 milions de fotografies. En Youtube hi ha disponibles 300 noves hores de vídeo cada minut, i milers de milions de visualitzacions són comptabilitzades cada dia. I, sobretot, aquest avanç de les TIC fa possibles processos de convertir dades en inferències, informació a partir de la qual generar coneixement, de maneres impensables fa poc més d’un decenni. Tal possibilitat implica tots els sectors, des de la ciència i els negocis fins els mitjans de comunicació, oci i turisme. La naturalesa d’alguns àmbits (com a ciutats intel·ligents, energia, medi ambient i sostenibilitat, participació ciutadana, salut) evidencia la irreversibilitat de la implantació d’aquests processos.

Actualment, la Universitat de València ja ofereix un Màster en Ciència de Dades que, segons Paula Marzal, ha cobert fàcilment totes les places oferides aquest curs de la seua estrena i ha generat un gran interés entre les empreses del sector.

El director d’aquest màster, Emilio Soria, remarca que cap altra universitat valenciana ofereix actualment un postgrau en Ciència de Dades, i assenyala que s’havien tret només vint places per a enguany i s’ha registrat una llarga llista d’espera. L’any vinent es trauran cinc places més. Soria destaca que dues terceres parts de l’estudiantat del màster ja està realitzant pràctiques extracurriculars a empreses, moltes de les quals tenen intenció d’oferir posteriorment contractacions laborals.

S’estima que el 2011 hi havia ja més diàlegs màquina-màquina que entre humans, la gestió d’aquests diàlegs i l’obtenció de beneficis a partir d’ells (per exemple, optimitzant processos) es realitza mitjançant les tècniques de la Ciència de Dades. El nombre de dispositius connectats a internet és tan alt que les adreces disponibles s’han acabat i s’ha hagut de plantejar un nou protocol per augmentar aquest potencial. Les estimacions de negoci manejades en la nova Revolució Industrial, Indústria 4.0 o Ciberindústria, són de bilions d’euros en aquesta mateixa dècada.

Els efectes són de primera magnitud: creació de gegantesques empreses amb sòlid recolzament en aquests coneixements i tecnologies (Google, Amazon, Facebook…), inclusió de les aplicacions entre els objectius de negoci d’altres empreses (IBM, Fujitsu, Samsung, SAP, Atos…), naixement de companyies el negoci de les quals se centra en aquestes aplicacions (EMC, Teradata, Salford, SAS, ZED Group…), demandes d’altres empreses (Telefónica, El Corte Inglés, E.ON, Roche…) que se satisfan internament o per proveïdors externs de serveis.

El 2011 la coneguda consultora McKinsey Global Institute va estimar que per al 2018 entre 440.000 i 490.000 llocs de treball altament especialitzats requeriran un profund coneixement d’aquests temes, i altres quatre milions d’ocupacions menys qualificades.

En definitiva, un univers del qual la Universitat de València no podia restar al marge.