Tot i tindre ja encarrilada la seua vida professional (assegura que té ben clar que no vol eixir de la docència de secundària), encara té un peu dins de la Universitat. A pocs mesos d’acabar la seua tesi, Clara participa en un interessant projecte de cooperació a Colòmbia dirigit per Ángel Gutiérrez, catedràtic del Departament de Didàctica de la Matemàtica de la Universitat.

Es tracta d’un projecte de cooperació universitària que consisteix a formar docents en l’elaboració i aplicació de materials per als estudiants amb capacitats i talents excepcionals per a les matemàtiques (CTEM). El projecte està emmarcat dins del Programa 0,7 Una Nau de Solidaritat, que gestiona la Fundació General de la Universitat de València, entre el Departament de Didàctica de la Matemàtica de la institució, la Universitat de Quindío i la Xarxa de Matemàtiques de Quindío (REMAQ).

A Colòmbia el sistema educatiu compta amb un currículum rígid i excloent per a alumnes CTEM, que ignora el seu potencial i presta una atenció especial als estudiants amb problemes d’aprenentatge. En aquest context és on entra en escena la Universitat de València amb la formació de docents per a l’impuls de talents matemàtics a les escoles i instituts de barris desfavorits i sense recursos del país sud-americà.

La primera part del projecte s’ha desenvolupat a distància, a través de reunions virtuals, i ha consistit en la formació de huit professores i set professors. En març passat, però, Clara i el director del projecte aterraren a Armenia (Colòmbia) per a supervisar i conéixer de primera mà el desenvolupament del projecte. Deu dies d’estada que els permeteren comprovar in situ els avanços i l’aplicació d’un programa que, com assenyala la jove professora, és inclusiu, és a dir, té com a objectiu integrar les activitats dirigides als CTEM amb la resta dels alumnes, independentment del seu ritme d’aprenentatge.

La seua doble vessant com a investigadora i docent li dóna un avantatge per a desenvolupar el projecte, ja que és coneixedora de les necessitats de l’alumnat a l’hora d’afrontar una assignatura que, en no poques ocasions, es queda travessada. El problema de les matemàtiques no és l’assignatura en si mateixa, diu molt convençuda, sinó la manera d’impartir-les. Per a Clara la metodologia que fa servir el docent és clau per tal que l’alumnat siga receptiu a l’assignatura. “Cada vegada que expliquem matemàtiques hem de dir als alumnes per a què serveixen”, afirma. Les matemàtiques pivoten sobre dos eixos: “La memòria i la seua raó de ser”. És a dir, en matemàtiques mai no es pot oblidar res perquè qualsevol cosa que s’aprén serveix per al futur, cal sintonitzar tot el que s’aprén; i, en segon lloc, qualsevol operació matemàtica serveix en aquesta vida per a alguna cosa, assegura.

Clara combina el doctorat i la docència amb el seu treball els caps de setmana amb l’Associació Valenciana de Suport al Superdotat i Talentós (AVAST). Si les coses marxen bé, a inicis del proper any llegirà la seua tesi doctoral sobre altes capacitats d’alumnes amb talent matemàtic. L’experiència amb els docents colombians contribuirà a enriquir una implacable trajectòria professional lligada a eixes matemàtiques que, com ella diu, l’envolten i l’ajuden a entendre el món.