Els Consells Socials criden a reforçar la col·laboració universitat-empresa i una governança orientada a la transferència i a l'impacte

El diagnòstic compartit pels ponents ha subratllat que, encara que Espanya mostra avanços i casos d'èxit en matèria de transferència, persisteixen dèficits estructurals que limiten l'impacte real de la investigació en l'economia i el benestar social. En la inauguració de les jornades, AntonioAbril, president de laCCS, va recalcar que les dades mostren que Espanya manté una feble relació universitat-empresa “durant 2020 i 2022, el 90,29% de les empreses innovadores va col·laborar amb altres empreses i solo el 19,71% ho va fer amb universitats, i la creació despin-*offsva caure de 93 en 2017 a 61 en 2022.” Per a Abril, a Espanya hauríem d'aportar models com elIsisInnovationd'Oxford (ara OxfordUniversityInnovation), que demostren que professionalitzar la transferència funciona. Finalment, va recordar que els Consells Socials porten defensant un canvi de paradigma: “alliberar l'investigador del pes administratiu i comercial i dotar a la universitat d'una estructura professional” i va traslladar als assistents un missatge de confiança:

“Comptem amb talent, amb centres d'excel·lència i amb investigadors i emprenedors disposats a innovar. L'única cosa que ens falta és articular les eines adequades: interfícies professionals, estructures àgils, marcs normatius clars i una cultura col·laborativa que pose a la universitat en el centre de la innovació industrial”.AntonioAbril, president de laCCS.

En la seua intervenció Francisco Pérez, director d'Investigació de l'IVIE, també ha aportat dades rellevants sobre la situació actual, subratllant que únicament el 7% dels fons externs de R+D captats per les universitats procedeix del sector empresarial, recalcant que aquesta limitada connexió continua reduint la capacitat del sistema per a generar innovació aplicada i col·loca a la transferència com “la gran aposta de les universitats del segle XXI”. D'altra banda, el responsable de l'IVIE ha destacat el potencial de la transferència a través del capital humà:

“Amb un creixement del 63% en l'ús de joves universitaris altament qualificats des de 2013”, una dada que per a l'investigador confirma la importància i el repte “d'alinear l'oferta formativa amb les necessitats reals del mercat laboral”.Francisco Pérez, director d'Investigació de l'IVIE

En la conferència sobre ciberseguretat impartida per José M. Rosell,CEOi cofundador de S2GRUPO, també es va subratllar la importància de reforçar la col·laboració entre universitats, administracions públiques i empreses especialitzada, en aquest cas per a millorar la resiliència digital europea. Rosell va recordar que “la col·laboració entre empreses especialitzades, institucions públiques i universitats es converteix en el context actual, en un element estructural per a reforçar la seguretat d'Europa” i va reclamar “integrar formació avançada en ciberseguretat en els plans d'estudi i impulsar amb major decisió la investigació aplicada en aquest àmbit.”

Models de transferència, emprenedoria universitària i nous ecosistemes d'innovació

La taula central de les jornades va posar el focus en els models de transferència Universitat-Empresa i en les similituds i diferències entre una universitat pública i unventurecapital. El debat va comptar amb la participació de Joan Corominas, president del Consell Social de la Universitat de Barcelona i Salvador Coll i RosaDonat, vicerectors d'Innovació i Transferència de la UPV i la UV. Corominas va explicar que un dels objectius estratègics del Consell Social de la UB és impulsar la transferència i que en la seua institució es duu a terme a través de tres vies fonamentals: “la investigació per contracte, les llicències de patents i la creació despin-off, on la universitat participa com a accionista minoritari per a reforçar el seu creixement i maduració.” Per la seua banda, Salvador Coll va assenyalar que, encara que una universitat pública comparteix amb unventurecapital la gestió de projectes d'alt risc, “la seua missió i enfocament són radicalment diferents”, ja que la universitat “se centra en l'impacte social, la creació d'ocupació i el desenvolupament tecnològic a llarg termini.” Coll va recordar igualment que els Consells Socials són actors clau per a connectar la transferència amb les necessitats del mercat i garantir una inversió pública eficaç. La intervenció de RosaDonatva recordar que “la universitat pública no s'assembla, i no és probable que s'arribe a semblar, a unventurecapital”, però va defensar que ha d'explorar vies per a donar suport al creixement despin-offsiEBTsvinculades al seu personal investigador, perquè en elles “la innovació juga un paper essencial i la capacitat de crear ocupació d'alt nivell és molt rellevant”. A més, va assenyalar que el retorn econòmic generat per aquestes empreses hauria d'analitzar-se i canalitzar-se adequadament, ja que “podria contribuir de manera significativa a assegurar la transferència de coneixement des de la Universitat cap a la societat, a llarg termini, i amb una certa independència”.

L'ecosistema emprenedor valencià també ha ocupat un espai destacat gràcies a la intervenció d'Hortensia Roig, presidenta d'EDEM i membre del Consell d'Administració de Mercadona. Roig va presentar Marina d'Empreses com un exemple sòlid de col·laboració entre universitat, empresa i emprenedoria, orientat a atraure talent, generar projectes innovadors i connectar l'activitat acadèmica amb el desenvolupament econòmic del territori. La presidenta del centreuniversitari va ressaltar que “en Marina d'Empreses, integrada pel centre universitari EDEM, l'acceleradora destartupsLanzadera i el vehicle d'inversióAngelsCapital, transmetem que emprendre és més que alçar la persiana. És una mentalitat, un camí que exigeix passió, perseverança i propòsit.” A més, va afegir “tenim exemples que ho demostren: joves que van iniciar la seua formació en el nostre Grau enADEamb itinerari emprenedor, adscrit a la Universitat de València, van continuar el seu recorregut emprenedor en el programa d'acceleració i, finalment, van rebre inversió per als seus projectes. Hui les seues empreses estan generant ocupació i riquesa.”

El programa també ha dedicat un espai a l'emprenedoria universitària i a lesspin-offs, amb una taula redona integrada per referents empresarials sorgits de l'entorn universitari com Gonzalo Abellán (Matteco), Andreu Climent (CorifyCare), Marisa Domingo-Calap(EvolvingTherapeutics)i LuisMorró(OpticalSens).

Les jornades han conclòs amb un diàleg sobre emprenedoria universitària protagonitzada per dos Premis Rei Jaume I: Ángela Pérez, premi Emprenedoria 2022 i presidenta del Consell Social de la UV, i Damià Tormo, premi Revelació Empresarial 2025 i soci gerent i cofundador de ColumbusVenturePartners. La idea principal d'aquest diàleg de tancament ha girat entorn de com facilitar que l'emprenedoria universitària puga escalar sense obstacles. Pérez ha subratllat que

“Les universitats són la pedrera de talent i l'origen de molts dels avanços que han de traslladar-se a la societat i els Consells Socials treballen perquè aquesta transferència de coneixement siga cada vegada més freqüent i senzilla”Ángela Pérez, presidenta del Consell Social de la Universitat de València.

Per part seua banda, Tormo ha destacat que “l'empresa necessita una universitat àgil i contemporània per a nodrir al mercat de nombroses posicions tan noves com exigents” i ha incidit en què “la innovació ha de generar-se a l'aula perquè, en la transferència de talent de la universitat a l'empresa, la cadena de valor es veja enfortida”. A més, ha advertit dels desafiaments que es plantejaran en el mercat amb la implantació definitiva de la Intel·ligència Artificial com a font de coneixement urgint a “una revisió del paper del professional en les diferents àrees de treball i coneixement”.

La inauguració de les jornades, celebrada el dijous, va comptar amb la participació de María Vicenta Mestre, rectora de la Universitat de València; José EstebanCapilla, rector de la Universitat Politècnica de València; Ángela Pérez, presidenta del Consell Social de la Universitat de València; MónicaBragado, presidenta del Consell Social de la Universitat Politècnica de València; AntonioAbrilAbadín, president de la Conferència de Consells Socials i Presidències de les Universitats Espanyoles; María José Ferrer San Segundo, primera tinenta d'alcalde i regidora d'Hisenda i Pressupostos de l'Ajuntament de València; i Esther Gómez, secretària autonòmica d'Universitats.

Aquesta trobada ha sigut una ocasió estratègica per a reforçar el compromís dels Consells Socials amb la transformació del coneixement en valor social, innovació i desenvolupament sostenible i reflexionar sobre noves vies de col·laboració públic-privades entre l'àmbit acadèmic i el teixit productiu.