Anuncia que el seu mandat serà l’inici d’una nova etapa on el compromís amb l’aprenentatge dels més majors, l’adaptació als canvis produïts pel Pla Bolonya i, sobretot, la potenciació, encara més, de la Universitat d’Estiu seran les bases de la seua direcció.

–Aquests primers mesos deuen haver sigut intensos, encara que fóra estiu...

–Doncs bàsicament han sigut d’aprenentatge. Jo havia participat com a professor en alguna conferència a l’Escola d’Estiu de Gandia, però vas, dónes una conferència i et desconnectes. Enguany he estat tots els dies i totalment vinculat, fent-me càrrec de les taules redones, del professorat, canviant la percepció de l’organització i de l’esforç que es fa des de la Universitat de València, és tota una experiència d’aprenentatge. També cal dir que serveix per a conéixer molta gent que treballa a València i a Gandia, sobretot gent tan implicada amb les activitats que es fan al llarg de l’any.

–Li va costar dir que sí a l’opció de dirigir el CIG?

–A veure, aquestes coses un hauria de pensar-les, sobretot per la responsabilitat. Cal saber que el Centre Internacional de Gandia forma part de la Universitat de València i representes aquesta en un territori, i has de conéixer al seu torn les implicacions que això comporta i el mateix territori. A la Safor la Universitat ha tingut una presència significativa. No parlem només d’activitat universitària, sinó de presència a la zona.

–Continua sent un territori desconegut per a part de la comunitat universitària? Especialment per a la gent de València ciutat?

–Els estudiants habituals de la Universitat de València tenen l’opció de conéixer el CIG a través de la Universitat d’Estiu, ja que amb aquests cursos es pot accedir a totes les matèries, encara que potser en menor mesura en ciències. Els calendaris acadèmics juguen en contra nostra, perquè el mes de juliol és acadèmicament reglat en haver-hi exàmens de segona convocatòria, i això solapa totalment la Universitat d’Estiu. Aquest és un dels aspectes que he vist que juga més en contra, es tracta d’atraure estudiants que estan pendents d’altres decisions i no tenen el cap per a veure quins cursos s’estan proposant i les seues dates corresponents. És el moment de veure si cal refer calendaris i dates.

–Parlem de nous projectes i, en definitiva, d’alguna nova direcció.

–Des del punt de vista de l’estructura del centre, caldria reforçar la seua programació a efecte anual i també mantindre i rescatar la Universitat d’Estiu de Gandia. Sempre ha sigut molt compacta, però cal reforçar-ho per a oferir temes actuals que tinguen una implicació per a la gent, la comarca i la Comunitat Valenciana, i que ens permeta renovar el contacte amb els estudiants ateses les dificultats que tenim. El detall està a programar cursos que tinguen aquest component d’unitat amb una perspectiva transversal, des de diferents òptiques i on les grans àrees de coneixement tinguen una certa complicitat i col·laboració quant a temes.

–La projecció i la institucionalització han sigut dos dels punts tractats en l’acte del nomenament. De quina manera es poden dur a terme i quines serien les seues conseqüències?

–És cert que Gandia és una ciutat de serveis i turística, però cal no oblidar que també és una ciutat universitària. Des de la seua fundació és així, gràcies a una acció en positiu de la família Borja, i per tant el lligam amb la universitat és pràcticament des del seu naixement. Precisament els Borja ens porten a un altre escenari que hui en dia és un element significatiu del que és la ciutat, perquè la Universitat està apostant per una sèrie d’estudis de recerca, no només sobre qüestions papals sinó sobre el seu patrimoni. És cert que a nivell institucional Gandia és un lloc atractiu per a totes les universitats, perquè hi ha una concentració significativa de població. Estem fora dels tres grans nuclis del territori valencià (l’Horta de València, Castelló i Elx-Vinalopó), però ens situem en quart lloc, som com un quart pilar d’aquesta concentració demogràfica i potencialitat econòmica, de necessitats culturals i de formació.

–Amb un estudiantat tan divers, la crida a participar implica diverses tasques de promoció? Parlem del seu paper.

–A Gandia tenim un tipus d’estudiantat diferenciat. Hi ha un programa que es diu Unimajors, que porta deu anys caminant i que és un exemple de les relacions de la Universitat amb la societat civil. Aquest estudiantat té l’atractiu de vindre a estudiar pel plaer d’entendre, la qual cosa ofereix als professors un element de sorpresa i de retrobament amb un mateix, gràcies a la gent que té una militància d’aprenentatge. La formació i les aspiracions que es busquen són molt diferents i el que trobem és una socialització d’una població que té una certa edat, però que es troba amb un vitalisme al qual cal oferir la informació que reclama.

–Amb l’eliminació dels crèdits de lliure opció, canvia el model d’ensenyament fora de les aules?

–Ací arranca el gran canvi de les universitats, ja que deixen de tindre el tipus de crèdits que suposaven la cerca per part de l’alumne fora de l’ensenyament reglat dins del mateix centre. Hem vist un canvi substancial, ja que el cost de les matrícules s’ha reduït un cinquanta per cent a causa de l’eliminació d’aquest tipus de crèdits amb Bolonya. És una obligatorietat que deixa de tindre efecte i cal acomodar les propostes de la Universitat d’Estiu a aquest tipus de variables. Caldrà pensar en alternatives per a potenciar les activitats. En definitiva, es tracta de repensar la Universitat d’Estiu d’una manera més oberta, transversal i actual, perquè ens done un cert posicionament.

–Acabem amb el professorat, tant volgut pels més majors. Parle del seu lloc al CIG.

–La tasca del professorat és bàsica per a nosaltres perquè el bon funcionament dels cursos deriva de la seua projecció i implicació. El professorat és i ha de ser el principal atractiu junt amb els temes que oferim.