Estefanía Molina: “Les matemàtiques es continuen ensenyant d’una manera tancada, fan falta canvis perquè es comprenguen millor”

El premi va ser arreplegat per l’estudianta el passat 11de desembre i aquest dimarts ha oferit una conferència ala Facultat de Magisterisobre la seua experiència en l’elaboració del Treball de Fi de Grau, dedicat a l’estudi del’educació en xiquets i xiquetes amb altes capacitats. El premi està dotat amb sis mileuros que suposen l’inici d’una prometedora carrera en l’ensenyament.

–Fes un balanç d’aquests quatre anys d’estudis deMagisteri.

–Molt bé,jo he gaudit de la carrera moltíssim. Comque a Eivissa havia d’estudiar a distància i no em va agradar massa la universitat a Palma, vaig decidir vindreací. El primer any em va costar una mica,però després java estar fenomenal. Sempre m’ho pregunten i mainosé dir-ho exactament. Jo volia estudiar Magisteri sí o sí, he aprés molt,encara que hi ha de tot, evidentment, però crec que he madurat en estar sola i he pogut començar a fer el que jo vull, queés ser mestra.

–Tot el que contes es desenvolupa en una ciutat nova.

–La veritat és que m’ha agradat molt València. Vivia en una residència molt propera a la universitat i em sembla queés una ciutat gens estressant, com altres d’Espanya.

–Què penses quan et criden i et diuen que reps el Premi Concepción Medina García?

–Jo pensava que era una broma i que m’estaven prenent el pèl. No coneixia l’existència d’aquest premi i és veritat que he tret bones notes,però no sabia que tenia el millor expedient. Em cridaren, m’ho van dir i vaig pensar que era fantàstic.

–Estudiar Magisteri és vocacional?

–Sí. La meua mare recorda que jo,quan era molt xicoteta,ja jugava a ser mestra i així va començar tot.

–T’has plantejat estudiar oposicions?

–Encara no, però sí que m’he plantejat tornar ací i estudiar un màster,gràcies als diners del premi. D’una banda, havia pensat estudiar anglés, però el màster em motiva més. En el Treball de Fi de Grau vaig estudiar lesaltes capacitats en xiquets i m’interessa això per la situació que viuen a les aules.

–Què s’ha de fer amb els xiquets i xiquetes amb altes capacitats?

–En alguns casos que conec no es fa resi aquests xiquets acaben fracassant. Per això és necessari potenciar aquestescapacitats, en comptede repetir tant perquè la majoria dels xiquets entenguen els coneixements; s’hauria de fomentar l’ensenyament de més coneixements a aquells que ja han entés el que s’ha explicat. També cal fomentar elque li agrada al xiquet, perquè tanta repetició provoca avorriment i tantd’avorriment generadesmotivació.

–Eres superdotada?

–No. Maino m’han fet cap prova per a demostrar-ho, però sí que he sigut voluntària durant l’últim curs en l’Associació Valenciana de Suport al Superdotat i encaracontinue en això.

–No t’han preguntat mai per quètraustan bones notes?

–No tinc cap truc especial, però sempre amb els estudis ho he tingut molt clar: cal centrar-se en açò. A l’institut estudiava poquíssimsdies abans detindreun examen,peròquan vaig arribar a la universitat vaig agafar hàbits d’estudimés constants.

–Però també vas obtindreuna matrícula d’honor en batxillerat.

–L’esforç és la base, però he estudiat tot el que he pogut i la meua nota mitjana noha baixat en cap curs del nou.

–Quina àrea t’ha agradat més?

–Sense cap dubte, les matemàtiques. Encara conserve algunes llibretes de quan estudiava en primària i tenia apuntades notes on es deia que el que més m’agradava eren les matemàtiques i les ciències. Entre lesdues àrees, m’incline més cap a les matemàtiques perquè als xiquets els costa més entendre-les i així poder ajudar-los.

–Quina és la teua opinió sobre l’ensenyament de les matemàtiques en l’actualitat?

–Es continua ensenyant d’una manera tancada. Sumant, com sempre. No s’explica el perquè de les coses, és tot molt abstracte. Crec ques’haurien d’explicar de manera que entenguéremla realitat,perquè hi ha coses que veiem que no les relacionem amb les matemàtiques i estrobenen tot el que ens envolta.Te’npose un exemple:Per què els embornals són redons? Perquè latapa no pot colar-se pel forat.

–Magisteri és una de les carreres on l’anglés s’està imposant. Com portes l’aprenentatge de nous idiomes?

–Jo enla carrera vaig estudiar francés, ja que a l’institut se’m donava millor aquest idioma. Ara estic estudiant anglés,perquè s’obligarà a tindreel B2 d’anglés per adonar classe.

–Amb el pas algrau, Magisteri s’ha equiparat a qualsevol altra carrera. Et van intentar dissuadir d’estudiar-loentindreun gran expedient acadèmic?

–Moltes vegades. A l’institut em preguntaven i sempre contestava que volia ser mestra perquè era el quedesitjava, però sempre em deien que havia d’estudiaruna carrera més complicada,comaraMedicina o Dret. Jo em preguntava el perquè d’això,quan realment pensava que el millor és una personaamb vocació, no volia ser metgessa niadvocada. No es diu que si treballes en una cosa que t’agradaaixòno és treballar?

–Després de cursar les teues pràctiques de la carrera,què milloraries dels mètodes d’ensenyament tradicionals?

–Està tot molt dividit, molt aïllat. Cal treballar moltes àrees en conjunt, sabent-ho fer,perquè si no es fa bé, repercuteix en el xiquet.

–L’assetjament escolar continuasent una constant.Què creus que es pot fer?

–Tot té a veure amb l’educació que es dónaa l’escolai a casa.A l’escolacal transmetre valors també,ja quesi no es transmeten a casa calfer-hoen classe.

–Algun pla per a aquests pròxims mesos?

–És possible que me’n vajaa Alemanya a conéixer nous mètodes d’ensenyament. Vaig demanar anar-me’n fora d’Espanya perampliar coneixements iles classes són en castellà,una cosa molt positiva. La metodologiaMontesori és la queseguiré, a través de la qual s’intenta aprendre amb la manipulació, l’acció i el joc, entre altres qüestions.