El jardí ha estat ara reconegut com a millor iniciativa mediambiental en el III Concurs de Cementeris que convoca a nivell estatal la revista Adiós Cultural i que comptava amb el conegut naturalista Joaquín Araújo com a membre del jurat. El guardó, dotat amb dos mil euros, es lliura hui dimecres 26 d’octubre a Madrid. “Aquest reconeixement, ja important per si mateix, és encara més gran si tenim en compte que un poble que no arriba als quatre-cents habitants competia, en aquesta mateixa categoria, amb cementeris de grans ciutats com ara València, Saragossa o el Prat de Llobregat. A més, el premi suposa també un gran impacte mediàtic per a un municipi tan xicotet i es preveu un impacte turístic, perquè ara passarà a formar part de la ruta de cementeris d’Espanya que recull els més interessants de tot l’Estat. És un gran impuls per a donar a conéixer el desenvolupament rural sostenible lligat a la promoció del medi ambient que es fa des del poble”, diu Joaquín Martín.

Ús didàctic i protecció d’espècies

El Jardí Etnobotànic d’Aras de los Olmos té vistes a la serra de Javalambre i està envoltat del mur de pedra original, pintat amb calç, i dels antics xiprers que recorden què va ser anys enrere. Inclou una col·lecció de plantes autòctones, d’ús medicinal, culinari, ornamental i tradicional pròpies del sistema ibèric. Amb això, ha esdevingut un espai didàctic i d’entreteniment tant per als residents com per als visitants, amb especial atenció als més menuts, per als qui s’organitzen activitats tots els divendres de vesprada. “El jardí obri els caps de setmana per a tot tipus de públic i entre setmana per a visites programades de grups. S’ha creat un complet sistema de senyalització”, indica Joaquín Martín, “i la visita guiada inclou explicacions de cada tipus de planta. En el futur s’està pensant, a més, de comptar amb un servei d’audioguies”.

Però, més enllà de l’ús recreatiu i divulgatiu, el Jardí Etnobotànic, amb la col·laboració de la Universitat de València, té també la funció de recerca i reforç d’espècies rares, amenaçades o d’especial interés, com ara Paeonia officinalis, Cornus sanguinea, Acer monspessulanum, Juniperus thurifera o Ulmus minor. En algun cas, com el d’una subespècie de la Paeonia officinalis, s’està desenvolupant un projecte de reproducció mitjançant llavors que es germinen al laboratori de germoplasma de la Universitat de València amb l’objectiu de reforçar-ne la població al terme municipal d’Aras de los Olmos, una vegada se n’obtinguen les plàntules.

D’altra banda, des del Jardí Etnobotànic es col·labora també amb altres grups de treball per a la protecció i recuperació de la fauna, com en el cas de les papallones Zerynthia.

El Jardí Botànic de la Universitat de València és l’encarregat de la direcció tècnica d’aquest jardí etnobotànic, mitjançant un conveni amb l’Ajuntament d’Aras de los Olmos. “Els objectius comuns són el desenvolupament, manteniment i posada en valor del Jardí Etnobotànic. La idea, a més, és que aquest puga funcionar també com una espècie de satèl·lit del Jardí Botànic de la Universitat, perquè pot tindre plantes que les condicions climàtiques de les instal·lacions centrals no permeten”, afirma Joaquín Martín.

La col·laboració s’emmarca dins del projecte, més ampli, de desenvolupament del municipi, dut a terme des de l’Institut de Desenvolupament Local de la Universitat de València, el qual inclou moltes altres matèries d’interés, com ara l’astronomia. De fet, l’Observatori Astronòmic de la Universitat compta amb una estació d’observació al terme municipal d’Aras de los Olmos.

Part del futur Centre Mediambiental Big History

El Jardí Etnobotànic formarà part d’un ambiciós projecte de divulgació científica i mediambiental, fruit de la col·laboració entre Aras de los Olmos i la Universitat de València: el futur Centre Mediambiental Big History, en què participaran una trentena de professors de diverses matèries i que té previst diverses actuacions relacionades amb l’astronomia, la botànica, la paleontologia, l’arqueologia, la història, l’antropologia i l’energia.