El punt de ganxo ix al carrer per a reclamar igualtat

“Mai ens havíem parat a pensar-ho”, afirmen en veu alta dues estudiantes de Treball Social.“Acaben d’explicar-nos queenel conjunt detotes les universitats públiquesespanyolesnomés podem trobartresrectores”, assenyalen amb certa vergonya pel seu desconeixement.SónPilar Aranda, la rectora de la Universitat de Granada; Nekane Balluerka, de la Universitat del País Basc;iMargarita Arboix, màxima responsable de la Universitat de Autònoma de Barcelona.

Estemen el mes de març,el mes de la igualtat a la Universitat. “La presència de la dona ala Universitat es desdibuixa quanpugemen l’escalafó. S’afavoreix elstatusquoque manté els homes en la presa dedecisions,en els llocs de responsabilitat.I és necessariprendre iniciatives”, considera Immaculada Verdeguer, vicedeganade Cultura i Igualtatd’aquesta facultat i impulsora d’aquesta activitat reivindicativadavant l’absència de donesen els òrgans directiusuniversitaris.“És cert que no hi ha un masclisme directe, com assenyalen moltes expertes, però les mesures afavoreixen als homes”.

De manera quasi immediatava comptar amb l’adhesiódel col·lectiuMujeres yPunto, una associació plural on el lligam comú entre totes les participants és el seu feminisme vehiculat amb el punt de ganxo. “Per a aquesta iniciativai a través de la nostra pàgina de Facebook vam sol·licitar ales aficionadesque ens enviarenper correuquadres d’unes determinades mesures. I la sorpresa és quen’hem rebut de totaEspanya”, explica la seua portaveu, Rocío Parrilla.

Falta de consciència femenina

Entre les cosidorestrobem unaestudiantade primer de Periodisme. ÉsPaula Carmela,quiha col·laborat en divulgar aquest treball de conscienciació.Una altra de les participants més jovesrelata:“Era inversemblantquan altres estudiants passaven pel nostre costat i ens deien que ni tan sols s’havien plantejat la pregunta. Vivimde talmaneraque ni tan sols nosaltres mateixes som conscients que nohi som,queno som visibles”.El seu treball en equip ha vestit de morat i rosa també elsfanals ielsarbres, que arallueixenamb els colors simbòlics d’una reclamació.

“En principi mai arrepleguem les nostres obres, que generalment duren molt poc perquè la gent les agafa. Peròaquestavegada farem una excepció i ens agradaria arreplegar la pancarta peratraure-la en les manifestacions onsempreparticipem, com ara la del 8 deMarç, el Dia Internacional de la Dona, i la del 25 de Novembre, el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona”, explica una altra de les cosidores.

Desdefa cinc anysdiversesintervencions públiques i reivindicatives alcarrer han donat visibilitat a Mujeres y Punto. Amb les seues creacions de llana donen suport aorganitzacions no lucratives,als malalts d’Alzheimerobédenuncien que el pensament i l’organització de la societat són masculins.

Visibilitat al carrer

Una de les activitats demésèxit va ser la que van dura terme el2015 al barri de Russafa de València. “Volíem fer evident que tots els carrers, excepte el de laReina NaMaria, tenen nom masculí. A més, mentrequeels noms masculins van acompanyats del seu respectiu càrrec professional o institucional, de reinesanomenades Maria en trobem moltes i ací no s’especifica quina és. El que vam fer peradenunciar aquesta desigualtat de gènere ésposarun quadradet morat amb una etiqueta de Mujeres y Puntoal costat de cada cartell masculí i unade color rosa en el de la ReinaNaMaria. Paral·lelament, vam sol·licitaroficialment, mitjançantregistre,una rectificacióal’Ajuntament de València, però el que hem rebut és una resposta generalon se’ns diuque es tindrà en compte”, detalla Rocío Parrilla.Lamateixa acció es va repetir a la localitat d’Aldaia el2016,“enun barri on cap carrer està dedicat a una dona”.

Laperformancea l’esplanada de la Facultat de Ciències Socialsacaba amb l’última nota que fa sonarla pamplonesaKontxi Lorente, qui sentencia: “Com a dona pianista ha estat una iniciativa molt motivadora, ja que són poques les dones en l’ofici de la música,ien concret en el jazznomésen somcinc. Volem que ens valoren com aprofessionals de la música, no com a dones o homes. Volem el nostre espai en un mónmajoritàriamentmasculí. Uns i altressom artistes i punt”.