La Universitat, favorable a la declaració de la Línia de Defensa Immediata com a Bé d’Interès Cultural

  • Gabinete de Prensa
  • 24 noviembre de 2022
 
Imagen de un fortín de la Línea, en el término de San Antonio de Benagéber.
Imagen de un fortín de la Línea, en el término de San Antonio de Benagéber.

L’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València ha emès un informe favorable a la declaració de la Línia de Defensa Immediata a València com a Bé d’Interès Cultural. La Línia és el sistema de fortificacions construït durant la Guerra Civil per les tropes republicanes, l’últim anell defensiu consistent de la ciutat de València. El seu objectiu era alentir la conquesta i ocupació d’una de les ciutats més importants de la rereguarda republicana.

L’Aula d’Història i Memòria Democràtica depèn del Vicerectorat de Cultura i Societat. L’informe elaborat ha estat aprovat pel Consell de Govern de la Universitat.

La Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria ha encetat el procediment de declaració com a Bé d'Interès Cultural de la Línia de Defensa Immediata a València, també coneguda com La Immediata o Puig-Els Cara-sols. La incoació d’aquest procediment implica l’aplicació immediata del règim de protecció previst per als béns ja declarats.

La sol·licitud d’incoació ha incorporat l’informe de la Universitat de València, on s’indica que la Línia ha de tindre una especial rellevància històrica i social per tractar-se d’un patrimoni cultural “amb un indubtable valor històric-patrimonial, social, educatiu, cultural i econòmic (turístic)”.

En conseqüència, segons la institució acadèmica, ha de dotar-se d’un rang de protecció superior a l’actual, tot garantint la seua efectiva salvaguarda i posada en valor. “D'acord amb la seua rellevància històrica i social, la LDIV ha de tindre en el seu conjunt un grau de protecció ampli i efectiu que garantisca la seua salvaguarda i perdurabilitat enfront de les possibles pressions urbanístiques o enfront de l’abandó i desinterés. Ha d’assegurar-se que no es puga procedir al seu desplaçament, remoció o alteració. En aquest sentit, la pròpia inacció de l’administració és, conscient o inconscientment, un posicionament que comporta en la pràctica la seua desprotecció o la seua degradació contínua fins a la seua desaparició”, s’afirma en el document.

L’informe universitari és favorable a la declaració com a Bé d’Interès Cultural, regulat per la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià, en la modalitat de Conjunt Històric.

A més, la Universitat considera que la Línia de Defensa Immediata pot ser valorada com a Parc Cultural, d’acord amb la mateixa llei 4/1998, i que ha de ser considerada “Itinerari de memòria”, segons Llei 14/2017 de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana.

La línia discorre al llarg de 26 quilòmetres entre el municipi del Puig i els Carasols de Riba-roja. Segons l’informe, la Línia parteix de la costa, de la localitat del Puig de Santa Maria, per a endinsar-se cap a Rafelbunyol i Moncada, aprofita diversos barrancs de Bétera i continua fins al quilòmetre 11 de la carretera de Llíria, nucli fonamental d’aquesta defensa; s’interna en la Vallesa fins al riu Túria i discorre pel seu marge dret fins a Vilamarxant.

El document explica: “S’estructura en tres sectors i utilitza com a organització de defensa els Centres de Resistència i els Punts de Suport, un model inspirat en la Gran Guerra. Els Centres de Resistència ocupen situacions estratègiques –per exemple, en emplaçaments on es domine el territori o en vies de comunicació per on puga penetrar l’enemic–, s’adapten a l’orografia aprofitant el territori, tenen autonomia –un batalló amb el seu propi comandament independent– i es comuniquen a vistes amb altres Centres de Resistència”.

Archivada en: Patrimoni Cultural