Els conflictes entre éssers humans i la fauna silvestre són cada vegada objecte de major preocupació en la biologia de la conservació. La quantitat de persones que viuen en àrees urbanes està augmentant ràpidament arreu del món i, en conseqüència, el patró temporal d'ocupació d'àrees naturals per a ús recreatiu també està canviant, la qual cosa deriva en una concentració cada vegada major de persones durant els caps de setmana i dies festius en espais naturals. Això és particularment evident en les societats riques, on més persones visiten àrees naturals en dies festius i caps de setmana, causant molèsties a la vida silvestre en l'anomenat "efecte cap de setmana".

Amb l'objectiu d'avaluar aquest tipus de molèsties, científics de la Universitat de València han estudiat els canvis de comportament de 30 àguiles de panxa blanca seguides en parcs naturals de les províncies de València i Castelló, durant els caps de setmana, amb una major presència humana en els seus territoris. L'àguila de panxa blanca és una espècie molt amenaçada a Europa, i amb una alta mortalitat d'individus degut principalment a electrocucions, enverinaments i trets.

Per a això, els investigadors reben dades de telemetria per GPS de les àguiles, que van equipades amb transmissors via satèl·lit d'última generació, una tecnologia nova que permet conéixer la posició de les àguiles cada 5 minuts amb una gran precisió. Gràcies a aquesta tecnologia, es pot calcular la distància que recorren diàriament, i s'ha pogut comprovar que, durant els caps de setmana, quan la presència humana en els seus territoris és major, aquestes es veuen obligades a desplaçar-se d'un lloc a un altre i a cobrir majors distàncies per a trobar aliment.

Alguna cosa que aparentment podria semblar anecdòtic té importants conseqüències per a una espècie tan amenaçada, ja que aquestes àguiles es veuen obligades a romandre més temps allunyades dels seus nius en època de cria (amb el consegüent augment del risc de fracàs en la reproducció), major despesa energètica, majors dificultats per a trobar preses i majors probabilitats de trobar-se amb infraestructures humanes perilloses per a la seua vida, com les línies elèctriques.

A la llum d'aquest treball publicat en la revista Biological Conservation, els investigadors urgeixen a prendre mesures de conservació dirigides a reduir els conflictes entre éssers humans i fauna salvatge, inclosa la limitació espacio-temporal de les activitats recreatives com la caça, l'escalada o el senderisme, entre altres, especialment durant els períodes més crítics de l'any (incubació i cria). “És necessari trobar l'equilibri sa entre el gaudi de la natura i la responsabilitat i respecte cap a ella”, assenyala Pascual López, investigador de l’Institut Cavanilles i responsable del projecte. “Les dades que aporten els emissors GPS procedeixen d’estudis de telemetria i són d'una precisió sense precedents. Seria important incorporar aquesta informació als plans de conservació de les espècies més amenaçades, de cara a una gestió més eficient d'aquest tipus de conflictes”, conclou.

Referència:
PERONA, A. m., URIOS., V., LÓPEZ-LÓPEZ, P. (2019) Holidays? Not for all. Eagles have larger home ranges on holidays as a consequence of human disturbance. Biological Conservation 231: 59-66 (doi: 10.1016/j.biocon.2019.01.010)