Aquest estudi és un punt de partida per a investigar les conseqüències de la deficiència de la proteïna MeCP2 en el desenvolupament i funció del sistema olfactiu en l’etapa adulta en la síndrome de Rett, un trastorn neurològic de base genètica que es dóna quasi exclusivament en xiquetes.

Tal com explica Carmen Agustín, professora de la Facultat de Biologia de la UV i investigadora de la Unitat Mixta d’Investigació Neuroanatomia Funcional de la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló, “la mutació que causa la síndrome de Rett es coneix només des de fa vint anys, la qual cosa significa que encara no sabem suficient sobre les bases neurobiològiques d’aquesta síndrome. Perquè hi haja aplicacions, cal que hi haja estudis de ciència bàsica que investiguen aquestes bases”.

El treball pretén, a llarg termini, conéixer els dèficits que es presenten amb la mutació en MECP2 en els processos moleculars, cel·lulars i neurals, la qual cosa pot portar a descobrir noves dianes terapèutiques. En aquest sentit, segons Carmen Agustín, l’estudi “comporta conéixer millor quines conseqüències té en el desenvolupament i la plasticitat cerebral la pèrdua de la funció de MECP2”. En el treball, que forma part de la tesi doctoral d’Elena Martínez-Rodríguez, han participat els professors de la Universitat de València Enrique Lanuza i Juan Nácher, a més de Simona Coviello, investigadora predoctoral, i Cristina Foiani, estudianta Erasmus procedent de la Università di Ferrara.

L’estudi, a partir de mutacions en el gen MECP2 en ratolins model i la seua posterior comparació respecte a ratolins no mutats, demostra que l’absència d’aquest gen provoca un increment significatiu en la quantitat de neurones que contenen la proteïna doblecortina en regions específiques del sistema olfactori, en concret, el còrtex piriforme i el tubercle olfactori.

Aquest increment de doblecortina en el còrtex piriforme és molt important, ja que, segons l’equip investigador, “el dèficit es troba en cèl·lules que es generen durant el desenvolupament embrionari i queden en estat immadur, mentre que en altres zones del sistema olfactori la generació de noves neurones es produeix durant tota la vida de l’animal”.

Les cèl·lules de l’escorça olfactòria de generació embrionària que queden en estat immadur són abundants en primats i sembla que en humans, segons Carmen Agustín. Per això, conéixer els mecanismes pels quals aquestes cèl·lules poden madurar indica noves vies per a investigar aquest procés en trastorns associats a un problema de maduració neural. A més, les cèl·lules immadures del tubercle olfactori no s’havien descrit fins hui.

El pas següent, com assenyala Agustín-Pavón, “pretén caracteritzar millor el procés de maduració neuronal, analitzant altres marcadors i, en un futur, veure quins factors podrien normalitzar aquest procés, així com investigar les característiques de la nova població de neurones immadures descobertes en el tubercle olfactori”.

En la investigació, a part de la Universitat de València, han participat la investigadora Mónica Santos, experta en síndrome de Rett i actualment en el Centre for Neuroscience and Cell Biology de la Universitat de Coïmbra (Portugal), i investigadors de la Universitat Otto-von-Guericke d’Alemanya, i del Grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament (GReNeC-NeuroBio) de la Universitat Pompeu Fabra.

Article:

Martínez-Rodríguez, E., Martín-Sánchez, A., Coviello, S. et al. «Lack of MeCP2 leads to region-specific increase of doublecortin in the olfactory System». Brain Struct Funct (2019). https://doi.org/10.1007/s00429-019-01860-6