Un estudi associa l’exposició prenatal a 33 contaminants ambientals amb el desenvolupament puberal
La Universitat de València ha liderat una investigació en la qual han participat altres centres d’investigació nacionals i internacionals que ha identificat associacions entre l’exposició durant l’embaràs a disruptors endocrins —substàncies tòxiques que influeixen en la producció hormonal—i el posterior desenvolupament en la pubertat de xiquetes i xiquets de 9 anys.
31 de de juliol de 2026
El desenvolupament puberal està determinat per una sèrie de mecanismes hormonals que “es programen” des de la gestació. L’estudi, publicat en la revista Environmental Research, ha analitzat l’exposició a 33 contaminants ambientals que poden trobar-se en alguns materials resistents a l’aigua, antiadherents, envasos alimentaris i productes d’higiene.
Entre les troballes més destacades, una major exposició prenatal al DDT i al seu principal metabòlit (DDE), compostos prohibits des de fa dècades però que persisteixen en el medi ambient i continuen detectant-se en l’organisme humà, es va relacionar amb un inici més tardà del desenvolupament mamari en les xiquetes i del desenvolupament genital en els xiquets, a més d’amb concentracions més elevades de determinades hormones sexuals. Per contra, altres compostos, com alguns PCB —també contaminants persistents—, així com parabens i ftalats, presents en nombrosos productes d’ús quotidià, es van associar amb un desenvolupament més primerenc de determinats caràcters sexuals secundaris o amb canvis en els nivells hormonals.
María-José López-Espinosa, investigadora i professora del Departament d’Infermeria de la UV explica: “La salut infantil comença abans del naixement. Conéixer com l’exposició a contaminants ambientals durant l’embaràs pot influir en el desenvolupament hormonal de xiquets i xiquetes és clau per a previndre problemes de salut des de les primeres etapes de la vida”.
El treball s’ha realitzat sobre 386 parelles mare-fill de la cohort del #ProyectoINMA (Infància i Medi Ambient) que estudia l’impacte dels factors ambientals sobre la salut infantil des de fa més de 20 anys. L’estudi va reclutar dones durant el primer trimestre de l’embaràs (2003-2005), de les quals 787 van completar el seguiment fins al part (2004-2006). Per a avaluar l’exposició a contaminants químics es van arreplegar mostres de sang i orina en diferents moments de l’embaràs. Després del naixement, els xiquets i xiquetes van ser seguits fins als 9 anys, quan es va avaluar el seu desenvolupament puberal.
En l’estudi han participat a més de la Universitat de València, el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), l’Institut Català de la Salut (Camp de Tarragona), la Unitat Mixta d’Investigació en Epidemiologia i Salut Ambiental, FISABIO i la Universitat Jaume I.
El treball ha sigut finançat a través de la Unió Europea, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU) i la Generalitat Valenciana, a més d’ajudes de la Fundació Alicia Koplowitz i la Fundació la Marató.
Referència de l’article: Beneito, A., Carrizosa, C., Alvarez, O., Sarzo, B., Llop, S., Esplugues, A., Grimalt, J.O., Schettgen, T., Sakhi, A.K., Murcia, M., Freire, C., Ballester, F., Lopez-Espinosa, M.J. (2026). Prenatal exposure to 33 endocrine-disrupting chemicals and pubertal development at age 9 in Spain. Environmental Research. Vol (301). Link: https://doi.org/10.1016/j.envres.2026.124527