La Universitat de València participa en el naixement de SecrioNet, la primera xarxa espanyola d’investigació en criobiologia

Els investigadors de la Universitat de València Daniel Ballesteros Bargues (Departament de Botànica i Geologia) i Miguel Ángel Silvestre Camps (Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física) participen en el naixement de SecrioNet, una nova i pionera xarxa científica espanyola per al desenvolupament i la col·laboració en criobiologia, ciència que estudia els efectes de les baixes temperatures i del gel sobre els organismes vius.

13 de de juny de 2025

(D’esquerra a dreta) Daniel Ballesteros Bargues (Departament de Botànica i Geologia) i Miguel Ángel Silvestre Camps (Departament de Biologia Cel•lular, Biologia Funcional i Antropologia Física), els dos de la Universitat de València.
(D’esquerra a dreta) Daniel Ballesteros Bargues (Departament de Botànica i Geologia) i Miguel Ángel Silvestre Camps (Departament de Biologia Cel•lular, Biologia Funcional i Antropologia Física), els dos de la Universitat de València.

Daniel Ballesteros Bargues, director del grup CRYOCONEX, és botànic expert en l’ús de la criopreservació per a la conservació d’espècies de plantes excepcionals i Miguel Ángel Silvestre Camps, director del grup BIOTSPERM, està centrat en la conservació de gàmetes d’animals.

“La criobiologia té aplicacions clau en un context de crisi climàtica, pèrdua de biodiversitat i necessitat de producció sostenible d’aliments. Des de la preservació de gàmetes i embrions animals i vegetals fins a la creació de bancs de recursos genètics d’espècies en perill d’extinció, aquesta tecnologia es perfila com un pilar en les estratègies de conservació i desenvolupament”, han destacat Daniel Ballesteros i Miguel Ángel Silvestre, també professors de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València.

SecrioNet, formada per personal expert de vuit universitats i centres d’investigació espanyols, naix en l’àmbit de la Societat Espanyola de Criobiología (SECrio), com a resposta a l’absència d’una estructura nacional que connecte professionals de diferents àmbits —biomedicina, biologia animal i vegetal, aqüicultura, agricultura i conservació— que desenvolupen o apliquen tècniques de criopreservació en les seues investigacions. SECrio ha sigut recentment finançada per la convocatòria 2024 del programa REDES de l’Agència Estatal d’Investigació.

Entre les principals accions de SecrioNet destaquen la creació del primer mapa nacional de laboratoris, empreses i experts en criobiologia, l’organització de la I Trobada d’Investigadors en Criobiologia a Espanya, la programació de formació contínua amb seminaris en línia, fòrums per a joves investigadors i campanyes de divulgació científica. També, l’elaboració d’una guia d’investigació responsable i innovació en criobiologia i el desenvolupament d’estratègies d’assessorament a administracions públiques en matèria de biobancs, conservació de recursos genètics i legislació associada.

SecrioNet reuneix especialistes en criobiologia vegetal, animal, marina, alimentària i mèdica, entre altres. El seu objectiu és doble: enfortir la col·laboració científica i acostar els avanços en criobiologia al teixit empresarial, les administracions públiques i la societat en general.

“La criobiologia és una eina estratègica per a la conservació de la biodiversitat, la millora genètica, la seguretat alimentària i el desenvolupament biotecnològic a Espanya”, explica Estefanía Paredes (Universitat de Vigo), presidenta de SECrio i coordinadora de SecrioNet. En SecrioNet participen els següents centres: Universitat de València, Universitat Autònoma de Barcelona, Institut Valencià d’Investigacions Agràries a través del CITA, Universitat Politècnica de València, Universitat de Sevilla, Universitat de Vigo i Consell Superior d’Investigacions Científiques a través del ICTAN-CSIC i MGB-CSIC.

Més informació sobre SecrioNet i sobre la Societat Espanyola de Criobiologia.

Altres Notícies