La lectura de la història de Frankenstein i la seua posterior anàlisi van servir, entre uns altres aspectes, per a acabar amb tòpics segellats en l’imaginari col·lectiu sobre aquest “ésser, dimoni o ogre” -com se li refereix en el text- a través de la pel·lícula de 1931 protagonitzada per Boris Karloff.

Es tracta, per exemple, de l’aspecte físic del “monstre”, que en el llibre és descrit amb “més de dos metres d’altura, cabells negres, pell groguenca i translúcida”, la qual cosa li permet integrar-se en la vida humana amb normalitat, mentre que en el film es presenta amb front gegant, cicatrius i enganxaments en el coll per a connectar-se a l’electricitat; o de la seua intel·ligència, que en la narració creix juntament amb l’evolució de l’ésser, i en l’adaptació cinematogràfica, en canvi, s’observa una criatura amb un pensament que a penes va més enllà del d’un xiquet xicotet.

‘Frankenstein o el moderno Prometeo’ va ser publicada en 1818 i s’emmarca en el gènere de novel·la gòtica-romàntica. És molt interessant per al debat i la discussió literària per tractar temes difícils, sobretot, en la seua època, com la moral científica, la creació i la destrucció de vida, i el qüestionament de l’existència d’un Déu.

Crida l’atenció d’aquesta fita de la literatura anglesa (i universal) el seu gènesi: fruit d’una aposta entre intel·lectuals, moderada pel poeta Lord Byron, i escrita en unes poques hores.

El Club QUIJOTE té previstes dues lectures més abans de finalitzar el curs 2021-2022, que seran ‘La madre de Frankenstein’ (3 de maig) i ‘El lector de Julio Verne’ (7 de juny), totes dues de la recentment desapareguda Almudena Grandes.