Les condicions d’exclusió social i pobresa són considerades determinants crítics que impacten en la salut d’individus i poblacions perquè no tenen accés a atenció mèdica de qualitat, a un bon habitatge o a aliments segurs, cosa que augmenta la seua vulnerabilitat a les infeccions parasitàries. Els principals perfils d’exclusió social són habitants de barris marginals i zones rurals deprimides, població infantil de famílies pobres i desestructurades, immigrants il·legals, persones refugiades i sol·licitants d’asil, dones immigrants solteres, població gitana i famílies amb xiquetes i xiquets en què els adults estan en l’atur o que treballen en condicions precàries.

La investigació observa una major freqüència d’espècies patògenes (66,4%) que d’espècies no patògenes (33,5%) en l’intestí de la població estudiada, si bé només el 10,3% dels que tenen patògens presenten símptomes com diarrea, vòmits o dolor abdominal. “L’alt percentatge d’asimptomàtics fa que no s’aplique el tractament correcte i, en conseqüència, augmente el risc de possibles transmissions noves. L’espècie patògena detectada més prevalent és Blastocystis (17%), associada amb l’intestí irritable”, explica Carla Muñoz Antolí, primera signant de l’article i investigadora del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la UV.

En els individus parasitats que viuen en condicions de més precarietat, la presència d’espècies patògenes va assolir el 20,6% i el 17,5% en aquells que viuen amb mascotes. Als grups familiars, la infecció es dóna entre tots els seus membres i mostra una transmissió parasitària interpersonal lligada tant a la privació material com a una falta d’educació per a la salut. “Contràriament al que es podria esperar, la infecció per espècies patògenes va ser més prevalent en famílies autòctones espanyoles que entre les immigrants i/o refugiades, vinculades a condicions de vida precàries”, explica la professora de la Facultat de Farmàcia.

La Comunitat Valenciana ha experimentat un intens creixement demogràfic subjecte a dificultats econòmiques o mancances en béns bàsics, i se situa com la sisena comunitat autònoma espanyola amb el percentatge més alt de població en risc de pobresa o exclusió social. En aquest estudi, s’avaluen els paràsits intestinals en 460 usuaris (xiquets i xiquetes, i familiars majors d’edat) de tres escoles infantils de Casa Caridad de la província de València.

Article: Muñoz-Antolí, C. et al. «Enteroparasites in a population in deprived conditions from Province of Valencia (Spain)». J Parasitol (2022) 108 (1): 22–29. https://doi.org/10.1645/21-19