L’11,63% de la població pateix assetjament de carrer en els seus desplaçaments actius: el 84% caminant, i les dones, el doble que els homes
Un estudi de la Universitat de València conclou que el 11,63% de la població ha patit assetjament durant el transport actiu (desplaçaments a peu, amb bicicleta o en cadira de rodes), i que aquesta acció és d’una marcada desigualtat de gènere: les dones registren més del doble de casos que els homes. L’article, publicat en la revista Journal of Transport Geography, centrat a les ciutats de València, Madrid, Barcelona i Sevilla, mostra que l’assetjament es produeix majoritàriament caminant, especialment en les dones (84% dels casos), a l’hivern i de nit.
14 de de novembre de 2025
Per contra, entre les situacions d’assetjament produïdes amb bicicleta, els homes les han patides en un 16,2% de les vegades enfront del 4,5% de les dones. “L’assetjament verbal és el tipus més comú entre les dones, mentre que entre els homes es reparteix entre l’assetjament verbal i visual. Geogràficament, els casos tendeixen a agrupar-se en zones cèntriques i concorregudes de les ciutats”, explica Laura Antón, investigadora del grup Activitat Física, Educació i Societat (AFES), adscrita al Departament de Didàctica i Organització Escolar i primera signant de l’article.
Des del punt de vista urbà, l’anàlisi geolocalitzat revela que certs elements de l’entorn, com ara passos per als vianants, parcs, fonts o zones esportives, s’associen a un major risc d’assetjament, pel seu caràcter obert i una alta afluència de persones. En canvi, zones agrícoles o aparcaments de motos s’han identificat com de menor risc, cosa que suggereix que la densitat de trànsit i el tipus d’activitat influeixen en la probabilitat de patir assetjament. A més, quan es va comparar entre persones amb i sense obesitat, va haver-hi diferències significatives, ja que les primeres van patir més assetjament que les segones.
Les dades de l’estudi, obtingudes mitjançant una enquesta a 1.788 persones, confirmen la importància de la il·luminació i la percepció de seguretat a l’espai públic i la necessitat d’integrar una perspectiva de gènere en el disseny urbà i les polítiques de mobilitat. En l’estudi també han participat Maite Pellicer Chenoll, José Devís Devís i Luis Millán González, del Departament d’Educació Física i Esportiva; i Xavier García Massó, del Departament de Didàctica de l’Educació Física, Artística i Música, els dos de la UV.
“La por a l’assetjament limita l’ús de mitjans de transport sostenibles i perpetua desigualtats en l’accés equitatiu a la ciutat. Per això, una planificació urbana inclusiva i segura que reduïsca les barreres psicològiques i materials és clau per a fomentar una mobilitat activa, diversa i lliure de violència”, explica Laura Antón. D’altra banda, l’assetjament al carrer durant el transport actiu és baix en comparació amb l’assetjament en el transport públic, o l’assetjament al carrer mentre es fa esport.
Aquest estudi forma part del Projecte prometeu 2021/026, finançat per la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana.
Referència article: Laura Antón-González, Maite Pellicer-Chenoll, Xavier García-Massó, José Devís-Devís, Luis-Millán González. Street harassment during active transport: A geolocation perspective. Journal of Transport Geography, volume 130, 2026, 104469. ISSN 0966-6923. https://doi.org/10.1016/j.jtrangeo.2025.104469