El 45 % de les persones majors de 60 a 75 anys percep barreres per a accedir a suport psicològic
L’estudi 'Cerquen ajuda les persones majors més joves? Claus d’un estudi nacional sobre salut mental', liderat per la investigadora Miriam Marco, del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València (UV), revela que un 44,8 % de les persones que tenen entre 60 i 75 anys perceben com a difícil o molt difícil l’accés a recursos com ara atenció psicològica, línies telefòniques d’ajuda o associacions de suport.
8 de d’octubre de 2026
La investigació, duta a terme a través de l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”, revela que el 52 % de les persones que tenen entre 60 i 64 anys assenyala la falta d’accessibilitat a recursos de salut mental, percentatge que disminueix progressivament en els grups de més edat fins a un 38,7 % entre els qui tenen de 70 a 75 anys.
Miriam Marco apunta que “aquesta diferència de percepció podria explicar-se, en el cas de les persones majors d’edat més avançada, per la familiaritat amb el sistema sanitari o per les expectatives sobre l’accés a aquest tipus de serveis, que són superiors entre les persones més joves d’aquest grup”. “Es tracta d’una diferència que mereix ser estudiada en noves investigacions per comprendre quins factors poden influir en aquesta percepció”, assegura.
“En qualsevol cas”, assenyala la científica, “l’estudi revela un preocupant escàs coneixement sobre els recursos telefònics de salut mental”: un 76,1 % de les persones participants assegura que no en coneix cap, només un 8,7 % esmenta l’112 i resulta cridaner que a penes el 0,4 % de les persones enquestades identifica de manera espontània el 024, la línia nacional d’atenció a la conducta suïcida. “És necessari millorar la difusió dels recursos entre la població major i acostar aquesta informació als espais i canals que utilitzen habitualment”, subratlla Marco.
Un altre aspecte rellevant d’aquest estudi, amb una mostra de 1.411 persones majors de totes les províncies espanyoles peninsulars, són les diferències per sexe: les dones enquestades mostren una major predisposició a buscar ajuda psicològica i una menor preocupació per l’estigma associat a l’accés a aquests recursos. El nivell educatiu és també un factor determinant en aquesta obertura més gran, així com haver rebut prèviament tractament psicològic. Cal destacar que les dones perceben menys qualitat de vida i de salut que els homes.
Petjada de la COVID-19
D’altra banda, l’estudi aprofundeix en la manera com perceben les persones majors l’impacte de la pandèmia. El 15,9 % dels homes i el 24,6 % de les dones destaca un empitjorament del seu benestar, percentatge que augmenta significativament quan se’ls pregunta pels efectes en la salut mental de les persones majors en general (un 42,2 % i un 59,4 %, respectivament). “Aquests resultats posen de manifest més consciència de la deterioració de la salut mental a escala col·lectiva que a escala individual”, puntualitza l’experta de la Universitat de València.