Acte d’investidura com a Doctor Honoris Causa del prof. Barry C. Barish

El Paranimf de la Universitat de València acollirà el proper dimarts 31 de maig la investidura del professor Barry Clark Barish com a Doctor Honoris Causa de la Universitat de València.

En el següent enllaç podeu accedir al formulari per a inscriure-vos i acudir a l'acte d'investidura. Un acte que tambées podrà seguir a partir de les 12 hores per streaming en una retransmissió realitzada pel Taller d’Audiovisuals.

Barry Clark Barish

Nascut a Omaha (EEUU) el 1936. Graduat i doctor en Física per la University of Califòrnia, Berkeley, el Dr. Barish va ser investigador principal del Laser Interferometer Gravitational – Wave Observatori entre 1994 i 2005, i director del laboratori LIGOdel Caltech entre els anys 1997 i 2006.

La trajectòria científica del Dr. Barish s'ha desenvolupat en diverses àrees de la física fonamental, creant el primer fes intens d'anti-protons en Boorkhaven en la dècada de 1960, amb els premis Nobel de Física Friedman, Kendall i Taylor va construir el primer espectròmetre a Stanford per a l'estudi de col·lisions d'electrons a alta energia i en la dècada de 1970 va desenvolupar un accelerador capaç de produir un feix de neutrins de banda estreta. Les seues investigacions van ser claus per a establir la unificació de la interacció electromagnètica i la interacció nuclear feble en la teoria de Glasho, Weinber i Salam, premis Nobel de Física, que forma la base de l'actual Model Estàndard de la Física de Partícules.

Per nomenament presidencial va ser membre, entre 2003 i 2009, del National Science Board dels Estats Units d'Amèrica, i ha format part de nombroses comissions i comitès.

Barry C. Barish és membre de la National Academy of Sciences, de la American Association for the Advancement of Science i de la American Physical Society, de la qual va ser president en 2011.

Al costat del Premi Nobel i el Príncep d'Astúries, el Dr. Barish ha rebut nombrosos premis i distincions entre els quals es troben els premis la Medalla Henry Draper de l'Acadèmia de Ciències dels EUA, la designació com a ‘Tità de la Física’, el American Ingenuity Award del Smithsonian Magazine, el Premi Enrico Fermiel, el Premi Giuseppe i Vanna Cocconi de la Societat Europea de Física, o el Premi de Ciència Funden-Zhongzhi; així com els honoris causa per la Universitat de Bolonya, la Universitat de Florida, la Universitat de Glasglow, la Universitat Metodista del Sud i la Universitat de Sofia St. Kliment Ohridski.