Aquest reconeixement, instaurat per la Universitat de València el 1998, any de la mort del periodista valencià, s’atorga a persones o col·lectius que s’han distingit per la seua trajectòria cívica i de compromís amb la cultura i la llengua catalanes.

L’acte estigué presidit per Antonio Ariño i Wenceslao Rambla, vicerectors de la Universitat de València i de la Universitat Jaume I, respectivament, i comptà amb les intervencions del premiats, a més de l’escriptor Toni Mollà i la periodista Rosa Solbes.

La comissió organitzadora i el jurat del premi estan formats per la Universitat de València, la Universitat Jaume I, persones que van mantenir una estreta relació amb Vicent Ventura, CCOO, STEPV, UGT, Unió de Llauradors i Ramaders i Unió de Periodistes Valencians.

‘El Genovés’ 
El pilotari valencià Francesc Cabanes Pastor, ‘El Genovés’ (20 de desembre de 1954) va estar en actiu des de 1972 fins a 1996 i actualment és considerat una de les cinc figures del segle XX en l’escala i corda. De fet, apareix retratat en la galeria d’honor del Trinquet de Pelayo juntament amb Nel de Murla, Quart, Juliet i Rovellet. Entre els guardons hi destaquen la Medalla d’Or de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu, la de l’Ajuntament del seu poble, Genovés, un dels Premis Octubre i ‘El Saque’ de la Federació de Pilota Valenciana i la txapela basca. 

Quant al Trofeu Individual Bancaixa, des de la primera edició l’any 86 contra Sarasol -i amb l’única excepció del 87, per una lesió-, ‘El Genovés’ estigué en el pòdium tots els anys fins a la seua retirada, bé com a campió o com a finalista. A punt de retirar-se, el 9 de juliol de 1995 va disputar la seua última final individual front a un jove Álvaro amb vint-i-un anys, al qual va remuntar fins a guanyar-lo 60 a 55. Aquella final fou qualificada com “la partida del segle”. Genovés es va retirar oficialment el 1996, considerat com el número 1 d’aquest esport. 

Al Tall
El conjunt musical valencià Al Tall es va constituir al 1975 amb l’objectiu de recuperar la música tradicional i crear noves formes basades en els modes ancestrals de cantar i en la fusió amb altra música mediterrània. 
El grup s’ha convertit en un referent en la reivindicació del llenguatge sonor tradicional i dels valors, la llengua i la identitat dels valencians. Junt amb Milladoiro (Galícia), Oskorri (Euskadi) o Nuevo Mester de Juglaría (Castella) forma part del nucli que va consagrar la música folk de las diferents tradicions ibèriques com un gènere modern a partir del qual s’han desenvolupat posteriorment els centenars de grups i les diverses tendències de l'ona folk.

Al llarg dels seus 39 anys de trajectòria, Al Tall ha actuat en més d’un miler de concerts, ha publicat una vintena de treballs discogràfics i ha marcat una fita en la música de base tradicional valenciana amb temes com Tio Canya i Quan el mal ve d’Almansa i discos com Tocs i Vares. 

Al Tall va donar per conclosa la seua activitat pública l’any 2013. Entre els guardons, Al Tall ha rebut la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya, el Premi Miquelet d’Honor de la Societat Coral El Micalet, la Medalla de Plata del Consell Valencià de Cultura i Medalla de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València, entre d’altres.

En rebre la notícia per part de la Universitat, els membre d’Al Tall han manifestat que volen dedicar especialment aquesta distinció “a l’estimat company Enric Banyuls que ens ha deixat recentment”.