Són algunes de les conclusions d’un article publicat en la revista Partecipazione e Conflitto per Javier Serrano i Dolores Pitarch, personal investigador de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL) i el Departament de Geografia, i Maria Josep Picó (Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació) de la UV.

L’estudi va enquestar 22 iniciatives socials com Salvem les Fotos i AjudaDANA per investigar l’organització civil i el rol que aquestes iniciatives socials van tenir després de la dana. Entre el 80 % i el 90 % de les iniciatives ciutadanes enquestades van reportar falta de confiança en el govern autonòmic i en la Diputació de València, mentre que la meitat desconfia del govern de cada municipi afectat.

Segons la investigació, davant la percepció d’una resposta deficient de les administracions públiques, es va consolidar un buit informatiu que la ciutadania va omplir mitjançant canals alternatius que van generar confiança. “Les respostes ciutadanes que van emergir en resposta al desastre han mostrat que la societat civil és capaç d’organitzar-se ràpidament utilitzant xarxes socials i tecnologies de comunicació per a disseminar informació i organitzar ajudes”, destaca José Javier Serrano, primer signant de l’article. 

A més, es va identificar que les xarxes socials van ser el mitjà preferit per a la comunicació de les iniciatives ciutadanes, ja que van facilitar, validar i amplificar missatges. Instagram, Facebook i TikTok van ser crucials per a mobilitzar la ciutadania, compartir informació de confiança i construir narratives alternatives, basades en l’ajuda mútua, segons l’article.

L’equip d’investigació assenyala que les narratives ciutadanes van col·locar el focus d’atenció en l’acció, la solidaritat i la reconstrucció, i es van allunyar del catastrofisme per centrar el seu esforç en solucions, reconstrucció i accions, la qual cosa va permetre resignificar la catàstrofe, fet que va contribuir a disminuir el trauma col·lectiu.

A més, Javier Serrano, Dolores Pitarch i Maria Josep Picó citen entitats de confiança que amb el temps s’han consolidat com Salvem les Fotos, Reamuebla.org o Proyecto Alicia. Iniciatives com Suport Mutu o Alcem-se Esport també van coordinar grups i sectors específics.

Una altra conclusió que ofereix la investigació és que entre el 70 % i el 80 % de les iniciatives ciutadanes perceben les administracions educatives —universitats, instituts i col·legis— com a entitats fiables, a diferència del govern autonòmic, la Diputació de València o els ajuntaments. La confiança depositada en xarxes socials col·laboratives i entitats acadèmiques suggereix que, davant possibles desastres futurs, s’han d’enfortir aquests canals de comunicació i cooperació, ja que poden augmentar la resiliència social als desastres, assenyalen Serrano, Pitarch i Picó.

La investigació va ser finançada pel Ministeri de Ciència Innovació i Universitats: PID23150567OB-100 (Desenvolupament de la resiliència social davant riscos d’inundacions en el context del canvi climàtic) i per la Conselleria d’Educació, Cultura i Ocupació de la Generalitat Valenciana: CIACO/2023/081 (Risc d’inundacions i canvi climàtic. Desenvolupament de la resiliència social a través de l’educació i projectes de participació ciutadana).

Referència de l’article: Serrano-Lara, J., Pitarch-Garrido, M., & Picó-Garcés, M. (2026). ‘Emerging Citizen Digital Networks in the Face of the Climate Crisis: Radiography of Solidarity Initiatives in the Valencia DANA Flooding Catastrophe’ (2024). PARTECIPAZIONE E CONFLITTO, 19(1), 17-38. doi:10.1285/i20356609v19i1p17