En l’estudi –d’Alfredo Zarco Alpuente, Octavio Álvarez, Isabel Castillo i Paula Samper García, personal investigador de la Facultat de Psicologia–, han participat adolescents de 14 a 19 anys practicants de fins a dotze esports diferents. L’anàlisi identifica tres claus a través de les quals la desconnexió digital tendeix a produir-se en el context esportiu: una dimensió social, una dimensió experiencial i una dimensió física.

En la dimensió social, les anàlisis mostren que, en molts espais i moments de l’esport, l’ús del mòbil deixa de veure’s com a adequat. Els relats apunten que existeixen normes compartides que associen el seu ús amb la distracció, falta d’implicació o escàs respecte al grup o personal esportiu.

En la dimensió experiencial, el treball arreplega que, durant la pràctica, el telèfon intel·ligent pot deixar d’ocupar el centre de l’experiència sense que això responga necessàriament a una decisió conscient. Quan els i les adolescents estan implicats a entrenar o competir, descriuen que “no pensen” en el mòbil. Els esports practicats pels joves de l’estudi són futbol, gimnàstica rítmica, bàsquet o natació, entre altres, sent un 60% grupals.

En la dimensió física, l’estudi mostra que durant la pràctica esportiva el telèfon sol quedar guardat i fora de l’abast dels joves. A més, el mòbil resulta poc compatible amb les exigències corporals d’entrenar o competir, la qual cosa redueix les seues possibilitats d’ús i afavoreix la desconnexió.

L’estudi proposa desplaçar l’estesa idea que la desconnexió depèn únicament de l’autocontrol individual. Enfront d’això, apunten al fet que la desconnexió també és una experiència situacional, afavorida per contextos que la fan possible, legítima i poc costosa. “L’esport augmenta la distància entre els adolescents i el mòbil perquè emergeix de les condicions físiques de la pràctica, la regulació social del context esportiu i la implicació en l’activitat, sense viure’s necessàriament com una renúncia o una imposició”, reflexiona Alfredo Zarco Alpuente, primer signant de l’article.

En aquest sentit, es planteja que l’esport podria oferir un context de desconnexió digital de baix cost en una vida quotidiana dominada per la connectivitat permanent. La investigació troba que, més que prohibir l’ús del mòbil, l’esport genera unes condicions en les quals aquest perd rellevància de manera natural mentre l’activitat està en marxa.

La investigació suggereix que aquesta mateixa lògica podria estendre’s a altres contextos i planteja obrir una reflexió pràctica per a famílies, centres educatius, clubs i professionals que treballen amb adolescents i cerquen disminuir l’ús de la pantalla. “La desconnexió digital pot promoure’s creant contextos significatius, socialment compartits i absorbents per als adolescents. En altres paraules, més que pensar només a restringir pantalles, convé preguntar-se quines activitats aconsegueixen captar de debò l’atenció de l’adolescent i generen espais on estar sense el mòbil no es viu com un càstig, sinó com una cosa natural”, assenyala Alfredo Zarco Alpuente.

Metodologia

En aquest estudi, Alfredo Zarco Alpuente, Octavio Álvarez, Isabel Castillo i Paula Samper García han realitzat una investigació qualitativa d’enfocament interpretatiu amb vint adolescents esportistes per a comprendre com viuen, expliquen i donen sentit a la desconnexió digital en el context esportiu. Aquesta investigació compta amb l’ajuda FPU22/01588 del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del Govern d’Espanya.

Referència: Zarco-Alpuente, A., Álvarez, O., Castillo, I. y Samper-García, P. (2026). Digital disconnection in adolescent sport: A reflexive thematic analysis of athletes’ experiences. Psychology of Sport & Exercise, 85, 103098. https://doi.org/10.1016/j.psychsport.2026.103098