En la seua última obra, Regulació del treball i política econòmica. De com els drets laborals milloren l’economia (Aranzadi, 2021), defensa que la millora en les condicions laborals dels treballadors afavoreix no només a aquests, sinó també a l’eficiència econòmica d’un país. Tota la seua tasca investigadora aposta, precisament, per una regulació responsable en matèria de dret laboral.

1. Què el va portar a mediar entre el dret del treball i l’economia en les seues investigacions?

El meu doctorat fou en Dret del Treball i actualment sóc professor en aquesta àrea, però a l’hora d’analitzar les normes jurídiques o com hauria de ser la legislació laboral intente incorporar sempre una perspectiva econòmica. Vaig estudiar les dues carreres i ambdues m’agradaven. Possiblement en no saber quina preferir, i tot i que finalment faig classes de dret, sempre he procurat mediar entre les dos.

2. Vostè també dirigeix, amb el professor Andrés Boix, la Càtedra d’Economia Col·laborativa i Transformació Digital de la UV. Quina és la seua tasca?

Les càtedres són un instrument que utilitza la universitat per a col·laborar amb institucions externes públiques i privades que estiguin interessades en la investigació pròpiament universitària i la seua difusió. Pretenem difondre coneixements a la societat en matèria d’Economia Col·laborativa i Transformació Digital, i abordem com influeix en la ciutadania i com s’hauria de regular. Hem fet informes al voltant d’Airbnb, la mobilitat col·laborativa, l’ús de patinets a través de plataformes, els carrils bici, UBER, Cabify… empreses que estan modificant la nostra forma de moure’ns dins de la ciutat de València. També en matèria de plataformes digitals: Glovo, Deliveroo i moltes altres. Bàsicament, estudiem com la tecnologia està canviant la nostra forma de viure i tractem de regular el seu funcionament per a evitar perjudicis socials.

3. Des de la Càtedra organitzen congressos, jornades i debats de caràcter públic. Considera important posar les seues investigacions en contacte directe amb la societat?

Jo crec que el coneixement que es genera a les universitats, especialment a les públiques, ha de servir per millorar la societat, i per això cal transmetre aquest coneixement. Aquest no es pot generar i quedar dins de l’espai universitari. Òbviament nosaltres, com a professors, transmetem aquest coneixement als nostres alumnes, però no crec que siga l’únic focus d’atenció. Cal fer jornades obertes a tot el món, on puguen acudir professionals del sector, polítics o treballadors administratius que s’informen de cara a prendre millors decisions. Això pretenc amb les meues investigacions: que l’Estat a través del contracte que jo tinc com a investigador obtinga uns resultats en benefici de l’interès social. Filosòficament sempre s’ha estudiat què és l’interès general i com millorar-lo, però una de les maneres és ajudar les persones que estan en situació de vida pitjor. Si millorem les que millor estan, poc aportarem en matèria de justícia.

                                                           "Estudiem com la tecnologia està

canviant la nostra forma de viure

i tractem de regular el seu funcionament

per a evitar perjudicis socials"

4. En el seu últim llibre afirma que el científic social ha de mediar entre postures enfrontades amb arguments, destruir prejudicis i mites. Quines dificultats observa vostè hui per a portar endavant aquesta mediació?

En els últims anys el debat s’ha reduït a missatges efectistes. Fins i tot la part política intenta simplificar al màxim el seu missatge perquè la gent, que té poc de temps, es quede amb el mínim. Aquesta simplificació elimina totes les matisacions d’un debat i provoca missatges extrems. Tot i això, per a explicar la complexitat d’un tema, on no tot és blanc o negre, és necessari un debat pausat. Això és el que hui en dia quasi no tenim en l’àmbit públic, tant per Twitter com pel funcionament de molts diaris, interessats a reduir tot a un titular. Fins i tot els algoritmes i les càmeres d’eco estan provocant la desaparició del debat, ja que solament veiem persones que opinen igual que nosaltres. Com a científics socials, sobretot des de la universitat, hem d’explicar les coses en tota la seua complexitat.

5. En el marco d’aquestes dificultats, vostè ha assenyalat certa desafecció de la ciutadania respecte a la política i l’economia. Considera que és merescuda aquesta desconfiança cap al sector econòmic?

Moltes vegades els economistes que van als mitjans de comunicació a explicar alguna cosa van amb un biaix, amb uns interessos darrere. No són investigadors independents o neutres que simplement expliquen les coses, sinó que seleccionen el contingut en defensa d’un banc, una hidroelèctrica o una empresa concreta a la qual pertanyen. No mostren els fets tal como són, sinó des de perspectives interessades que, òbviament, són legítimes per a l’empresa. Açò produeix una desconfiança general de la ciutadania cap a tots ells, quan en realitat la gran majoria d’economistes fa els seus estudis de manera neutral. El problema sorgeix quan només es dona veu als esbiaixats. En conseqüència, la població acaba desconfiant de les dades. Però les dades són indispensables per a qualsevol anàlisi.

                                                         "La gran majoria d’economistes

fa els seus estudis de manera neutral.

El problema sorgeix quan només

es dóna veu als esbiaixats"

6. Quin és l’objectiu principal del seu últim llibre, Regulación del trabajo y política económica. De cómo los derechos laborales mejoran la economía?

En matèria de regulació laboral, l’objectiu és modernitzar el discurs del Dret del Treball. La perspectiva clàssica defensa la protecció de les persones treballadores en concebre-les com la part dèbil de la relació contractual entre empresari i treballador. Aquest objectiu continua sent vàlid hui en dia, però crec que no ha de ser l’únic. Primer que res, perquè la regulació laboral també millora l’economia, la productivitat de les empreses i la competitivitat. En aquest sentit, el llibre pretén aclarir les millores econòmiques que suposa la regulació més enllà de la protecció dels treballadors.

7. Una qüestió que vostè denuncia són els temors infundats a la regulació econòmica. Què creu que causa aquesta por a la intervenció estatal?

Precisament perquè fa quasi quaranta anys que escoltem el missatge de la desregulació. El discurs majoritari, sobretot des del Consens de Washington el 1980, defensa que cal desregular per millorar l’economia. S’ha repetit molt que el millor és deixar que el mercat funcione de manera autònoma, autoregulada, mitjançant la famosa mà invisible d’Adam Smith. Tot i els estudis econòmics que demostren el contrari, és difícil capgirar aquesta idea. Actualment, la gent tem la regulació en entendre que danya la creació d’ocupació, el creixement econòmic o la innovació. Però això cal desmentir-ho. Per això calen investigacions com la d’aquest llibre, ja empresa abans per molts altres. Per exemple, David Card, premi Nobel d’Economia d’enguany, ha treballat en matèria de salari mínim i ha demostrat que no provoca desocupació. La millora de la regulació, sobretot si està ben organitzada, produeix beneficis per a l’economia.

"La majoria d’estudis acadèmics,

tal com intente demostrar al llibre,

van en aquest sentit: millor regulació

permet més creixement econòmic"

8. Per la seua banda, vostè defensa que no existeix la desregulació econòmica, veritat?

Sí, és una altra de les qüestions. Es parla de desregulació, quan en realitat el mercat de treball sempre està regulat, com a mínim a través del codi civil. Per la seua banda, el dret del treball planteja una regulació específica ja que el mercat laboral no funciona igual que el mercat de béns. El Codi Civil funciona per regular un lloguer, una compravenda, etc., però les persones no són coses, funcionen de manera diferent. Per això la necessitat de regulacions específiques. En aquest sentit, es parla de desregular quan en el fons s’està parlant d’eliminar regulació laboral específica per deixar únicament la regulació civil que, tot i això, no és l’adequada.

9.  Li pareix anar contracorrent del sentir general?

Potser a contracorrent del discurs públic, però no en matèria acadèmica. La majoria d’estudis acadèmics, tal com intente demostrar al llibre, van en aquest sentit: millor regulació permet més creixement econòmic. No obstant això, falta fer el salt. Allò que la majoria d’estudis econòmics estan dient en els últims deu o vint anys s’ha de traslladar a l’àmbit polític i social.

10. Existeix algun exemple a nivell internacional que li servisca de referència en Dret del Treball?

No hi ha model exemplar perquè el discurs de la desregulació ha afectat pràcticament tots els països, almenys occidentals. A més, cada país és molt diferent. Tot i això, és cert que hi ha coses positives en alguns sistemes. A Alemanya, per exemple, hi ha una negociació col·lectiva forta que redueix la desigualtat social, amb un salari mínim alt i una jornada laboral reduïda. A més, aconsegueixen millor productivitat i tenen institucions fortes per dur a terme processos de negociació i cogestió, on els sindicats participen en l’organització de la pròpia empresa mitjançant consells supervisors, donant seient i vot als treballadors.

"A Alemanya, per exemple,

hi ha una negociació col·lectiva forta

que redueix la desigualtat social,

amb un salari mínim alt i

una jornada laboral reduïda"

----------------------------

"Espanya, com la resta de països,

s'ha anat desregulant sota

el nom eufemístic de flexibilització"

11. En línies generals, quina opinió li mereix Espanya pel que fa a Dret Laboral?

Espanya, com la resta de països, s'ha anat desregulant sota el nom eufemístic de flexibilització, la qual cosa implica un poder unilateral més gran de l’empresari a l’hora de prendre decisions. Això pot semblar beneficiós a curt termini, però amb el temps perjudica la productivitat i la competitivitat pròpia de l’empresa. En aquest sentit, hi ha canvis importants a fer. Ara, amb la reforma laboral del 2021, alguns s’han posat de manifest. Per exemple, el fet que l’empresari poguera contractar temporalment en frau i sense conseqüències greus representava una pèrdua de la productivitat, ja que està demostrat que un treballador indefinit és més productiu que un treballador temporal. A mitjà termini, això enfonsa la nostra economia. Per tant, si ara es contracta indefinidament i es compleix la legislació, els treballadors seran més productius, cosa que beneficia també els empresaris mateix. En aquest aspecte em sembla positiva la reforma laboral.

12. Considera que l’espanyola és una societat meritocràtica?

Tot i no haver analitzat la societat en el seu conjunt, en el món de les relacions laborals que he estudiat considere que falta meritocràcia, precisament per la regulació laboral. Fins ara, aquesta regulació permet que s’acomiade un treballador que no ha fet res erroni simplement per caure malament al cap, per qüestions ideològiques. Això va en contra dels principis de meritocràcia. En teoria, només s’hauria d’acomiadar un treballador si aquest perjudica els interessos de l’empresa o si no aporta el treball que hauria de fer. De vegades, però, s’acomiada treballadors excel·lents per raons diferents de les laborals. Per la seua banda, s’hauria de pagar més als empleats que treballen millor, un altre principi meritocràtic que no està desenvolupat en la nostra legislació.

13. Vostè advoca per un nou concepte de treballador diferenciat del genuí empresari, podria introduir-nos breument aquesta proposta?

Actualment el nostre concepte de treballador defineix a qui se li aplica el dret laboral, qui té dret a vacances, etc. Pensem que tot el món té dret a vacances, però no. Només el té qui és treballador laboral segons l’estatut dels treballadors. Hi ha molts treballadors autònoms que no tenen una sèrie de drets que podríem considerar bàsics.

Aquesta diferenciació es fa històricament quan es formen per primer cop aquestes institucions fa més de cent anys, quan autònoms n’hi havia molt pocs. Aleshores, l’autònom era un veritable empresari en tant que propietari de la fàbrica. Però hui en dia, la falta d’aplicació de l’estatut dels treballadors s’ha descontrolat i cada vegada més gent s’està quedant sense drets laborals. Jo intente capgirar-ho. Al meu entendre, a l’únic que no hauríem d’aplicar aquests drets és al genuí empresari, però no a tots els autònoms. Els treballadors de Glovo i Deliveroo, per exemple, són considerats emprenedors, però en realitat funcionen com a mà d’obra per a una empresa que necessita transportistes. A aquestes persones, que no són empresaris, caldria aplicar-los el dret de treball.

"La falta d’aplicació de l’estatut

dels treballadors s’ha descontrolat

i cada vegada més gent

s’està quedant sense drets laborals"

14. Actualment, la Comissió Europea estudia el desenvolupament duna directiva europea sobre el treball en plataformes digitals. Quins són els principals inconvenients a superar sobre això?

Els problemes del teletreball depenen sovint de la persona. Un és la segregació per qüestions de sexe o gènere a l’hora d’incloure aquesta modalitat. Així, quan el teletreball s’incorpora per qüestions de conciliació, són majoritàriament dones les que teletreballen alhora que tenen cura dels fills a casa. Això és un problema ja que priva tals treballadores de compartir un espai comú amb la resta de companys. Un altre repte que cal superar són els problemes psicològics que alguns estudis han detectat a causa de l’aïllament, la indiferenciació entre espai de treball i espai de descans, l’allargament irregular de les jornades i la falta de desconnexió digital.

15. En què està treballant actualment? Té algun nou llibre entre mans?

Sempre he treballat molt sobre la digitalització. Un dels grans reptes actuals és com està afectant l’automatització al mercat de treball. Aquesta automatització sovint suposa acomiadaments de treballadors que són substituïts per robots. En principi no ha de ser dolent ja que, segons el que Schumpeter anomena la “destrucció creativa”, la tecnologia elimina llocs de treball, però també millora el rendiment econòmic i crea nous llocs. Així, estic analitzant el que ara s’anomena Quarta Revolució Industrial, veient què passa amb els treballadors aturats en el trànsit entre perdre i trobar nou treball, i discernint com aconseguir el seu retorn laboral sense risc d’exclusió. Des de la renda bàsica al treball garantit, hi ha diverses propostes que s’enfronten a aquest repte de desaparició de llocs de treball amb motiu de l’automatització.