Una vegada més, representants de l’Administració, de la Universitat, de l’empresa i del teixit associatiu es van donar cita entorn d’un tema de vital transcendència: la sostenibilitat vinculada a l’alimentació. Elena Martínez, vicerectora d’Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat de la Universitat de València, va inaugurar la sessió posant en valor la importància de generar un debat polièdric, complex, que pose en joc les arestes de tots els agents implicats: “El canvi vinculat a les formes de consum no pot produir-se de manera individual sinó a través d’una nova aliança social”, va subratllar.

L’obertura d’aquesta trobada va comptar també amb la intervenció d’Enrique Yeves, director de l’Institut d’Estudis de Nacions Unides. Yeves va posar el focus en l’esgotament del sistema productiu per a fer front a la sostenibilitat: “les prediccions auguren que en 2050 caldrà produir un 50% més d’aliments per a arribar a tota la població (…). I no n’hi ha prou amb produir més: cal repartir millor”.

Alimentació sostenible, productes ecològics i proximitat. Més enllà de modes i preus

Les persones que van participar en la taula redona coincidien en un aspecte fonamental que marca tot debat possible entorn de la sostenibilitat alimentària: sense el vector econòmic no cap sostenibilitat de cap mena. “El mercat és global però l’economia és local, la marca el territori. Els supermercats tenen també una funció social i alguns models com el de Consum i les seues franquícies permeten embastar el nexe social entre la gran població i les localitats confrontants”, reivindicava Javier Quiles, director de Relacions Externes de Consum.

El problema, matisava en una de les seues intervencions Edurne Caballero, presidenta de CERAI (Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional), és que el model actual posa en el centre el benefici econòmic per a obviar el benefici cultural i social. “Què ha passat amb els mercats de proximitat? I amb els productes frescos i de temporada”, plantejava.

Dolors Corella, catedràtica de Medicina Preventiva de la Universitat de València, responsable de Iniciatives Universitat Saludable i Premi Jaume I 2018 en l’àmbit d’Investigació Mèdica, va posar sobre la taula temes com la importància de l’alimentació i la seua relació amb la salut mental, el valor de la cura dels camps i la seua vinculació amb models de consum més sostenibles: “La pregunta no hauria de ser només per què els productes ecològics són més cars sinó per què alguns no ecològics són tan barats. I ho són perquè són models que arruïnen als agricultors, amb sous de misèria. Són models de consum que creguen pobresa”, va afirmar.

Vicente Cabanes, responsable de l’àrea de Promoció, Comunicació i Relacions Institucionals del Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana, va posar en valor la importància del que va denominar ‘el relat social’: “Més enllà de si és una moda, de si és més car o més barat, darrere d’un model de producció hi ha persones, hi ha famílies i formes de vida. Hi ha un relat social’, va plantejar. Cabanes.

Les jornades van ser clausurades per Pilar Rueda, delegada de la rectora per la Sostenibilitat de la Universitat de València. En la seua intervenció va posar el focus en el valor de l’educació i la conscienciació social per a avançar en models de consum més sostenibles, més respectuosos amb el medi ambient, en definitiva, millors en termes socials.