Amparo López Pascual rep el XIX Premi de Poesia César Simón amb la seua obra ‘Serás mi árbol'

  • Vicerectorat de Cultura i Societat
  • 21 de desembre de 2022
 
Amparo López Pascual
Amparo López Pascual

El jurat de la XIX edició del Premi de Poesia César Simón, convocat per la Universitat de València, ha decidit atorgar el guardó a l'obra ‘Serás mi árbol’ d'Amparo López Pascual (Guadalajara, 1960). La seua autora ha publicat diversos llibres com a ‘Restos de una ciudad vencida’ o ‘Ganarse la vida’. La comissió ha estat formada per Mª Consuelo Candel Vila, Juan Pablo Zapater, Andrés García Cerdán i Alicia García Lluch.

L'obra guanyadora del Premi de Poesia César Simón de la Universitat de València, ‘Serás mi árbol’, és un poemari d'alé narratiu escrit per Amparo López Pascual. Des de la posició d'un realisme no ingenu ni sentimental, la poetessa llança una mirada crítica, no exempta d'ironia o esperança, sobre el món. Així parla de la llibertat, dels exilis, de la impudícia de la televisió o la publicitat, de la intempèrie social i, en definitiva, d'un món que a vegades sembla desfer-se davant els ulls de qualsevol.

Segons el jurat de la present edició, “l'obra imposa la intimitat, el cant de la naturalesa i l'eternitat última que perdura en el que som i en el que fem”. En un llenguatge que és comunicació, aquests poemes parlen directament al lector sense excessos, apegats a la seua veritat i sense renunciar a la profunditat ni a la bellesa.

La seua obra més recent és ‘Ahora soy un pájaro’. En aquest llibre, l'autora exercita el convenciment d'allò que l'individu aprén del dolor i de la treva. López Pascual tracta d'explicar la manera en la qual l'ésser humà es restableix a través de la manera en la qual pateix.

El Vicerectorat de Cultura i Societat, a través de l'Aula de Poesia, convoca els Premis César Simòn amb la finalitat de premiar el millor llibre de poemes, promovent la creació poètica i la divulgació de les obres en el context universitari i en la societat en general. César Simón va ser un poeta nascut a València en 1932. Es va doctorar en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Juan Gil-Albert i va ser director de l'Institut Lluís Vives de Benetússer, treball que va compaginar durant un temps amb la docència al Departament de Teoria dels Llenguatges a la Universitat de València. Encara que cronològicament pertany a l'anomenada ‘segona generació de postguerra’, la seua poesia es desenvolupa a partir dels anys setanta arribant a obtindre en 1996 el Premi Loewe pel seu llibre ‘Templo sin dioses’.

Més informació: