Amparo Luján parla del seu treball, la temàtica i com han canviat la societat i les noves generacions per l’aparició i la instauració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). En aquesta entrevista explica com aquest fenomen social ha provocat un gran impacte en el cervell humà i en la psicologia a nivell social i individual.

• Com naix la seua investigació?

És un camp que està florint plenament, no només per l’avanç de la investigació de les conductes, sinó per la rellevància que hui en dia tenen les tecnologies en les persones, com la societat s’ha estructurat en aquesta nova era i com les tecnologies influeixen en la manera com ens comportem, sentim i fins i tot com pensem. Que hi haja patrons d’addicció en la manera que ens relacionem quotidianament fa que ens afecte en molts plans, des del normatiu, la manera com ens hem de comportar diàriament, fins a un pla tecnològic, cosa que està afectant a nivell psicològic gran part de la població.

• A qui ha afectat més la pandèmia en aquests últims anys?

Realment la població més vulnerable és l’adolescent, pel paper que representa la tecnologia en el desenvolupament vital psicològic tant emocional, social i els papers que exerceixen les xarxes socials per comunicar-te, per ser part d’un grup i que s’ha arribat a definir com el fear of missing out. Es tracta de la por de quedar-se fora, un tipus de dependència imposada per la necessitat d’estar amb el grup. Ja no és tant que jo vulga estar connectat, sinó que ho he d’estar i sentir aquesta pertinença de socialització virtual que ha estat part del dia a dia i que d’alguna manera s’ha autoimposat. Precisament, els joves tenen més fragilitat biològica, ja que són molt més vulnerables a l’hora d’escollir, mantindre i poder controlar aquesta conducta, que al final és patològica i contraproduent per al desenvolupament social, personal i emocional. Per això és més preocupant en prevenció quan són més menuts. En aquesta etapa, encara els podem donar pautes d’autocontrol i sensibilització que els puguen protegir.

La Ciberpsicologia és 

la branca de la Psicologia

que té per objectiu estudiar

l’efecte de les tecnologies de la

informació i la comunicació 

• De què tracta la Conferència de Ciberpsicologia Enigmes de la Psicologia del futur?

La Ciberpsicologia es podria descriure com la branca de la Psicologia que té per objectiu fonamental estudiar l’efecte de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en diversos àmbits com ara el cognitiu, emocional, social i comunicatiu, entre d’altres. Tots aquests aspectes han patit canvis dràstics en les últimes dècades, els quals podrien comparar-se entre generacions prenent, per exemple, d’una banda, els immigrants digitals caracteritzats com aquelles persones que s’han hagut d’adaptar al món tecnològic, i de l’altra, als anomenats nadius digitals, que sempre han conviscut amb aquest món. Això cobra gran rellevància quan considerem que aquests efectes no s’han analitzat de forma separada i que, per tant, no tenim informació sobre com aquests processos han transformat les dinàmiques i jerarquies familiars ja que un xiquet en tenir més coneixements sobre tecnologia, pot ensenyar el seu pare sobre aquests temes.

• De què tracta el dilema de l’ou i la gallina en els videojocs?

Des que van sorgir els videojocs, diversos camps han debatut sobre la possibilitat que aquests feren les persones més agressives. Tot i això, les sis dècades que han passat des que van sorgir els videojocs no han permès respondre si fan les persones més agressives, per la qual cosa, d’alguna manera, amb la incipient força que ha pres la neurociència –aquesta part del coneixement destinada a estudiar la conducta i el cervell humà– ha pres la seua part per intentar contestar-la. Per això mateix, en aquesta conferència m’he centrat en la resposta que dóna la neurociència sobre el o els efectes dels videojocs en la conducta agressiva, problemàtica que em sembla molt nova, interessant i important d’abordar des d’aquesta disciplina.

Efectes directes

• Quines han estat les conseqüències que han tingut les TIC en la psicologia humana?

La introducció d’aquestes eines suposa un canvi dràstic, això ha fet que el nostre cervell haja canviat amb el seu ús, per tant, la nostra manera de ser, comportar-nos, sentir, pensar i relacionar-nos. El nostre lòbul frontal és la principal àrea que s’ocupa, grosso modo, de treballar amb la informació i comunicar-nos. No és casualitat que les tecnologies i les TIC siguen els dos processos principals que d’alguna manera es complementen o substitueixen. L’addicció a les tecnologies desperta els sistemes cerebrals del plaer, genera dopamina i fa repetir la conducta, que és allò que tenim, d’una banda, en un grup d’éssers humans que estan aprenent. El més normal és que tots serem mínimament addictes a aquestes innovacions, fins i tot quan siga una cosa prescindible, i ací hi ha la fina línia de quan és patològic i quan no. Aquest és el punt on la psicologia pot actuar i decidir quan som addictes a les tecnologies i quan és un ús normatiu o simplement necessari.

• Quins són els múltiples canvis biopsicosocials que s’han desenvolupat?

Els principals poden ser diversos canvis en el cervell, fins i tot podem dir que hi ha una nova neurona, encara que sona exagerat dir-ho. Com que la nostra tendència a utilitzar les mans amb el mòbil ha estat diferent, s’han observat transformacions en una part del lòbul somatosensorial que respon a la manera com utilitzem els dits per teclejar. El mateix passa amb el nostre sistema frontal, el que ens ha ensenyat les diferents maneres de comunicar-nos a nivell més virtual. També, a la manera de socialitzar tenim un contacte més virtual menys cara a cara.

"Unes altres eines de prevenció

són els programes d’entrenament

d’habilitats d’autocontrol i sensibilització"

---------------

"S’han descrit situacions com l’abstinència

o la falta d’estímul, quan ja s’ha desenvolupat

una dependència a la tecnologia"

• Quines eines hi ha per a la no dependència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)?

Depèn, perquè serien molts nivells. Al final, totes són recomanacions de l’ús mateix, tant el que podem donar els psicòlegs com allò que ens recomanaran els professionals que han creat aquests mateixos sistemes. Es tracta que utilitzes aquestes aplicacions per controlar el temps d’ús o pugues posar la interfície d’una determinada manera. Unes altres eines de prevenció són els programes d’entrenament d’habilitats d’autocontrol i sensibilització, com conèixer les conseqüències de l’ús desmesurat de les tecnologies i els seus efectes en la vida, i que tractes de posar-hi remei. És molt difícil dir-li a una persona que no utilitze alguna cosa que cerebralment estiga donant plaer. Vivim en una societat acostumada i que està perpetuat aquest ús compulsiu i és una tasca complicada.

• Quins són els efectes del consum massiu de TIC?

Té una sèrie de conseqüències. D’una banda, les que es podrien considerar criteris d’addicció i, entre ells, els més esmentats serien el fet que canvia el teu estat d’ànim. Per exemple, s’han descrit situacions com l’abstinència o la falta d’estímul, quan ja s’ha desenvolupat una dependència a la tecnologia; la tolerància que se sol relacionar amb el factor de temps, aquesta necessitat creixent d’utilitzar cada vegada més els dispositius i, per tant, llevant aquest espai d’altres aspectes més importants de la teua vida com el laboral, l’escolar, familiar i fins i tot la salut. Per tant, hi haurà una vida que està més enfocada al consum de la tecnologia i no a la cura d’un mateix ja que això s’anomena prominència en el cas de les addiccions, que és quan l’objecte producte de la dependència és representatiu de la teua vida.

"Si no es produeix un canvi social

i sistèmic de la manera com ens

relacionem amb aquestes eines,

tampoc tindrem un vincle

més saludable amb elles"

• Estem en un punt de no retorn amb les tecnologies?

No m’agrada ser pessimista, però podríem dir que amb el nivell d’ús i la forma que tenim de funcionar com a comunitat, aquesta és una societat tecnològica i no deixarem de necessitar aquests recursos. Si no es produeix un canvi social i sistèmic de la manera com ens relacionem amb aquestes eines, tampoc tindrem un vincle més saludable amb elles, i ens poden produir efectes en la nostra salut psicològica i, de vegades, física, sense que us puguem treure més partit a nivell personal a aquestes innovacions de les quals depenem al nostre dia a dia.

Violència i videojocs, prejudici o realitat?

La cultura gaming ha resultat un caldo de cultiu per a l’addicció als videojocs. Això implica la gran quantitat de temps que els usuaris estan exposats a continguts violents de manera interactiva, especialment els joves. El naixement dels videojocs va obrir el debat sobre els seus efectes en l’agressivitat, encara sense tancar. L’Associació Americana de Psiquiatria considera que fomenta estats agressius a curt termini, però no se n’han demostrat efectes a llarg termini. Els casos famosos del parricidi d’Elx o el del Pakistan afegeixen una exclamació a l’interrogant d’aquesta qüestió.

• Quines serien les recomanacions per a previndre aquests successos?

Primer, veig una necessitat fonamental en què cal treballar molt –i que precisament dirigisc en el meu treball de doctorat–, és el paper dels pares en la criança dels fills amb aquest coneixement tecnològic, de com treballar amb això i respecte de permetre o compartir aquesta realitat. Els pares que han viscut, possiblement, en un món sense tecnologia, no és que no la comprenguen, però la seua realitat, percepció, comprensió o sentiments són molt diferents dels que viurà un xiquet, per la qual cosa hi ha una bretxa generacional que ja fa difícil aquest punt o unió. Però això cal solucionar-ho perquè l’entrenament i aquesta criança siga més efectiva. El problema està en una de les pautes fonamentals que també l’OMS ha intentat estipular: quina és l’edat mínima per a l’inici de l’exposició dels xiquets al món digital.

• Hi ha evidència científica que demostre un augment de les actituds violentes dels xiquets per aquests jocs?

Hi ha estudis que demostren que els videojocs augmenten l’excitació física i pot fer més agressiva la persona en aquest estat en concret, ja que molts jocs –sobretot els més addictius i famosos– són de component violent, cosa que pot provocar moments de frustració i provocació, per exemple, en trencar el comandament o en insultar verbalment; aquestes coses passen, però cal anar amb compte en dir que la persona es fa més violenta, perquè és una línia que la ciència no ha pogut demostrar. Casos com el xiquet d’Elx demostren com a mínim el que cal pensar. La tecnologia no és el causant directe que ell acabe sent un assassí. Observant-ho des de fora el que caldria fer és una anàlisi de psicologia forense, ja que no sabem si pot tindre un trastorn de la personalitat que el faça ser més agressiu o un tipus d’emocionalitat freda, més psicopàtica, fins i tot per saber que els videojocs més o menys hagen tingut influència a l’hora de despertar una cosa que haja tingut dins seu.

"Una de les pautes fonamentals que

també l’OMS ha intentat estipular:

quina és l’edat mínima per a l’inici

de l’exposició dels xiquets al món digital"

-------------------------------

"A nivell parental cal tindre

un millor control del temps d’ús;

pautes determinades, igual que es

té amb l’ordre en els menjars

o els horaris de classes"

• Què s’està fent per evitar aquest avanç de la violència o l’agressivitat?

A nivell parental cal tindre un millor control del temps d’ús; pautes determinades, igual que es té amb l’ordre en els menjars, els horaris de classes, quan es fan activitats extraescolars o s’estudia; controlar que l’accés no siga directe; cal deixar una intimitat al xiquet, ja que també és part de la seua realitat. Però cal estar al corrent del contingut que està absorbint dels videojocs, així com saber amb quines persones estan interactuant. Una cosa és que estiga parlant amb els seus amics en les xarxes socials i una altra de molt diferent, que estiga començant a fer amics desconeguts. També cal una millor parentalitat, és a dir, que siga una comunicació fluida, que el nen entenga per què s’està limitant l’ús de la tecnologia.

És molt millor una actuació primerenca i fer una criança tenint en compte aquest aspecte tecnològic que és fonamental per a la vida de tots nosaltres a nivell personal i en les noves generacions, com a nadius digitals, encara més. Per això, és molt important que els pares ho tinguen ben assumit amb totes les errades que hi puga haver. Que tracten de desenvolupar aquest control, tracten de millorar-lo amb els seus fills, però també mitjançant l’escola, amb professionals –si calguera–, i, a més, informar-se amb Internet i amb tot el coneixement que s’està oferint per ajudar els pares en la criança i el tracte que tenen amb els fills i les tecnologies.

Les activitats Estimulant les vocaciones científiques, en la qual s’integra la xarrada d’Amparo Luján, formen part del pla d’activitats de divulgació científica de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació. Estan cofinançades pel Ministeri de Ciència i Innovació i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, així com també reben suport de MEDNIGHT GTS, un projecte associat a la iniciativa “Nit Europea dels Investigadors” de la Unió Europea, que està finançat per les accions Marie Skłodowska-Curie i amb identificador de convocatòria: HORIZON-MSCA-2022-CITIZENS-01 (MSCA andCitizens 2022).