¿Quines són les línies d’investigació actuals que esteu seguint?

(Responen Ana Juan i María José Ruiz.) Som un grup d’investigació liderat per la Professora María José Ruiz, de l’àrea de Toxicologia del Departament de Medicina Preventiva. L’activitat investigadora del grup està relacionada amb l’avaluació de riscos toxicològics en l’àmbit de la seguretat alimentària. Destaquen com a principals línies d’investigació l’avaluació de riscos per exposició a micotoxines, residus de plaguicides i medicaments, on s’aborden aspectes analiticotoxicològics, de bioaccessibilitat i biodisponibilitat, mecanismes d’acció i d’interacció emprant mètodes in vitro, in silico i in vivo, i procediments per disminuir la seua presència en aliments. Les persones que integren el grup hem participat en més de 15 projectes d’investigació nacionals i internacionals, dirigit més de 22 tesis doctorals i amb més de 250 publicacions científiques.

Teniu una línia dedicada exclusivament a l’anàlisi de micotoxines en cereals ¿per què heu escollit aquest aliment?

Les micotoxines es poden trobar en pinsos i aliments sobretot a base de gra, que provenen dels processos de metabolització de fongs que, sota unes condicions ideals d’humitat, temperatura i presència de substrats idonis, els poden produir. Hi ha una anàlisi més àmplia de la presència de micotoxines en cereals per ser aquests la base de la dieta arreu del món i ser un candidat idoni de creixement de fongs micotoxigènics. La recol·lecció i l’emmagatzematge dels cereals són determinants si no es fan seguint unes bones pràctiques de manipulació i manufactura agrícola. Fet molt més delicat si aquests cereals passen a la cadena alimentària i es destina el seu consum a xiquets de curta edat que són més sensibles.

Quines són les micotoxines que més heu estudiat i quin risc poden comportar per a la població?

Estudiem tant micotoxines legislades i que són més conegudes, com ocratoxina A, aflatoxines, fumonisines, o zearalenones; com aquelles no legislades, concretament el grup de les enniatines. El que hem observat és que, tot i estar legislades i establir-se controls, trobem una incidència important en mostres de països més desfavorits o amb menys recursos, la qual cosa posa de rellevància la importància dels controls oficials per part de les institucions així com el compromís de l’empresa alimentària amb les matèries primeres importades. La presència de micotoxines en la cadena alimentària pot afectar l’estat de salut de forma general, però preocupen més aquelles carcinogèniques (Grup 1) o possiblement carcinogèniques (Grup 2B) classificades segons la IARC (Agència Internacional sobre Investigacions en el Càncer), com ho són l’aflatoxina B₁ (Grup 1) o l’ocratoxina A (Grup 2B). Cal tindre en compte que la copresència de vàries d’elles en un mateix aliment o a través de la dieta, en diferents aliments, tot i estar sota els nivells permesos, pot tindre efectes de potencialitat tòxica i que cal avaluar amb profunditat i estimar-ne el risc.

Pots explicar algun dels mètodes utilitzats per l’equip per a analitzar el risc de les micotoxines? Quina aplicació tenen?

Al nostre grup treballem principalment amb metodologia in vitro; encara que també in silico i in vivo, així com amb tècniques analítiques de determinació. La metodologia in vitro és la que més fem servir per a estudis de toxicitat. Els assajos in vitro ens donen un gran ventall de possibilitats per conèixer els mecanismes d’acció pels quals es generen efectes tòxics que després es poden extrapolar a humans; en el nostre grup fem servir diferents línies cel·lulars: neuronals, hepàtiques, intestinals... La metodologia in silico ens permet fer una predicció del possible efecte tòxic que pot esperar-se de les micotoxines i dels seus productes de degradació; es basa en la utilització de programes informàtics que proporcionen predicció d’acord a paràmetres tan químics.

Teniu algun nou projecte a la vista per als pròxims anys?

Som un grup que concursem en diferents convocatòries (autonòmiques, nacionals, i internacionals) a partir de les quals aconseguir finançament i poder dur endavant els projectes científics. El projecte més recent se centra en l’exposició combinada a micotoxines i plaguicides; avaluació del risc i estratègies de mitigació. Ens centrem al voltant de les micotoxines i amb l’objectiu de donar més coneixement a la comunitat científica i a les autoritats perquè després siguen elles les que prenguen les decisions pertinents referides a la legislació per proporcionar seguretat als consumidors.

“Ens centrem al voltant de les micotoxines i amb l’objectiu de donar més coneixement a la comunitat científica i a les autoritats”

Com penseu que ha ajudat la divulgació científica a la població?

La divulgació científica més tradicional ha sigut la de publicacions en revistes científiques amb diferents índexs d’impacte. El problema és que aquesta informació no arriba a tota la població. Si bé, avui en dia ja hi ha una gran varietat de mitjans i canals de comunicació que ens permeten difondre i donar a conèixer la investigació i la recerca que es fa; des de grups amb menys recursos o xicotets, fins a altres més grans o amb prestigi reconegut.

Avui en dia ens podem connectar a una xarrada d’un científic, subscriure’ns-hi o seguir diaris-newsletter del centre d’investigació, universitats, instituts d’arreu del món... i des del vessant que suscite més interès individualment; podem fins i tot, i quasi de forma directa, rebre o seguir els passos que un grup d’investigació aconsegueix eixa setmana o eixe mateix dia,... són ben conegudes xarxes i aplicacions informàtiques instantànies que ens ajuden a tindre accés a la ciència i que contribueixen a la divulgació d’aquesta. Existeixen també programes de divulgació científica que tracten d’implicar la societat eixint al carrer, celebrant el Dia de la Ciència, la Nit Europea de les Investigadores, el Dia de la Diabetis, el Dia de la Nutrició, el Dia del Medi Ambient,... açò també ajuda i contribueix a divulgar la ciència ja que directament o indirectament hi ha una empremta científica que es plasma i que apropa a la població a conèixer-la. És cert que està molt condicionat per l’interès individual i propi de cadascú, com o quanta d’aquest divulgació i aquests programes arriben a la població.

Aquest gran ventall d’opcions i possibilitats fa que també trobem informació que, sota l’aparença de divulgació científica tenen més bé finalitats publicitàries o generen corrents que de vegades poden ser negatives. Per això és important conèixer la font, el seu origen i la intenció d’aquesta divulgació que s’està fent, que siga un informació contrastada i de qualitat, ja que és la que ens aportarà coneixement i avanç a la societat.

“Es important conèixer la font, el seu origen i la intenció d’aquesta divulgació que s’està fent, que siga un informació contrastada i de qualitat”

Malgrat el treball d’informar sobre ciència o divulgar, creus que encara queda molt de camí per recórrer?

Clar que sí. És important donar a conèixer des de dins com s’avança en la investigació científica, què cal per a dur-la endavant, amb què s’ha de comptar... i sobretot tindre clar que res serà immediat i que per tant la inversió ha de ser amb vistes a un futur a llarg termini.

Actualment, hi ha molt bona preparació a les nostres universitats i s’inverteixen molts esforços a preparar estudiants competents. I és cert que amb els esdeveniments actuals de la pandèmia per la COVID-19 ens ha mostrat tant les debilitats com les necessitats que tenim en l’àmbit científic, un teixit molt apartat dins de la societat. Hem de tindre present que les generacions futures estan educant-se i formant-se actualment, i són elles les que s’han d’enriquir primer de la mà de la ciència. L’interès per la ciència naix tant de la capacitat de comprensió de la població com de la capacitat de divulgació dels científics.

Cap a on creieu que haurien d’anar les formes de divulgació?

S’ha avançat molt en les formes de divulgació científica. Sí bé, té un paper important la curiositat i l’interès individual que la persona tinga. L’accés a la informació científica està disponible i més oberta que mai amb totes les aplicacions informàtiques que tenim als nostres mòbils, tauletes... i que conscientment o inconscient consultem.

És veritat que atraure la població per la investigació (recerca) científica és una tasca difícil, sobretot per als grups de població amb menys interès, més desafavorits o que la senten llunyana. Però és cert que, en aquest darrer any i a causa de la situació de pandèmia per la COVID-19, a ningú ha deixat indiferent com s’avança en ciència. Mai abans la població i els mitjans de comunicació havien estat tan pendents de com d’important és el treball que es fa en la investigació i, més encara, com d’important és invertir en ciència.

“La facultat de Farmàcia ha comptat sempre amb un nombre important de dones universitàries” 

Què volies ser de major?

Des de ben menuda recorde voler ser docent i ensenyar. Em veia reflectida en tot i tots aquells que feien tasques d’ensenyament. Les mestres a les etapes escolars m’ensenyaren la importància del saber, no sols per aprendre, sinó pel fet de poder entendre i raonar molts altres coneixements. Dedicar-me al vessant científic va arribar més tard en la Facultat amb els estudis de Farmàcia a la Universitat de València.

Quins eren els teus ídols de xicoteta? Hi havia més figures dones o homes?

Sorprenentment més dones. He sentit admiració per totes les dones que eren pioneres i valentes, i han fet camí perquè moltes de nosaltres puguem arribar on estem ara, amb drets i igualtats que han costat molt d’assolir i de traure endavant. Si bé encara en queden per arribar. El meu entorn ha estat molt marcat per dones i de moltes d’elles he sentit admiració per l’habilitat que els feia destacar.

Quan vas començar a veure’t treballant en el que fas ara?

En el meu últim any de tesi doctoral. Els dos últims anys de tesi vaig tindre la possibilitat de fer classe a la vegada que continuar amb la part experimental de la tesi doctoral. Les primeres classes foren de nervis, però també de molta d’il·lusió i van passar quasi sense adonar-me’n; però el segon any, on ja la tesi estava a punt d’acabar, feia els “últims” assajos coneixent molt bé els objectius, i ja vaig fer classe amb més seguretat. Va ser quan de veritat vaig adonar-me que volia seguir amb el que m’envoltava, no només la docència-ensenyar, sinó també la investigació i com d’enriquidora aquesta podia ser.

Què t’aporta el teu treball com a persona?

Les tasques del meu treball tenen part docent i part investigadora. Per tant, d’una banda la docència m’aporta alegria i satisfacció, en vore com l’estudiantat va formant-se i el feed-back positiu que et fan arribar. I pel que fa a la ciència i la investigació, curiositat, ganes de continuar aprenent dia a dia, respondre inquietuds, i aportar el que estiga al meu abast des de la Universitat a l’alumnat i a la societat. Tot i els entrebancs és un treball molt enriquidor i estimulant.

“He sentit admiració per totes les dones que eren pioneres i valentes, i han fet camí perquè moltes de nosaltres puguem arribar on estem ara”

En el vostre grup, la majoria sou dones. Aquet fet ha sorgit així de forma espontània o era un objectiu?

Crec que ha sigut de forma espontània. La Facultat de Farmàcia ha contat sempre amb un nombre important de dones universitàries. Som un grup molt acollidor i col·laborem amb molts grups d’investigació. La qüestió de gènere no ha sigut determinant per al nostre desenvolupament.

Quin ha sigut el teu major assoliment/objectiu completat?

Si n’he de dir un, seria el més recent. Mesos abans que arribara la pandèmia per la COVID-19, vaig poder dur a terme un part de l’estudi neuronal de les micotoxines utilitzant com a model biològic el peix zebra (Danio rerio). Fou a la Universitat de Harvard i mitjançant la utilització de tècniques d’anàlisi que s’estan desenvolupant amb aquest fi. Aquesta experiència em va permetre endinsar-me en una de les universitats referents en ciència i que treballa estretament amb grans industries farmacèutiques i altres no tan grans, com Moderna, ja hui coneguda per tots.

Com ha sigut el major repte al qual t’has enfrontat al llarg de la teua formació o carrera professional?

Ha sigut amb molta dedicació i constància, amb el repte de no perdre de vista la il·lusió i que el que estic fent té en tot moment un al·licient personal i professional.

“Hi ha molt per aportar en ciència i no cansar-se d’explorar ni d’aprendre”

Si pogueres donar un consell a científiques joves que estan finalitzant la carrera o a les que començaran carreres similars, quin seria?

Que la formació en ciència ens capacita per a molt, tant en el disseny com en la presa de decisions. Que hi ha molt per aportar en ciència i no cansar-se d’explorar ni d’aprendre. Que indagar en tot allò que li cree curiositat li farà el camí més fàcil i arribar a allò que s’haja proposat. Que cal ser observadora, constant i realitzar uns quants intents per fer una anàlisi crítica dels resultats que s’obtinguen.

Vídeo sobre l'activitat investigadora d'Ana Juan-García: 

https://www.youtube.com/watch?v=iiE0t8HDieM