Analitzen com canvia el metabolisme cardíac en un infart agut de miocardi abans, durant i després de la restauració del flux sanguini

El Grup d’Investigació Traslacional en Cardiopatia Isquèmica de l’Institut d’Investigació sanitària INCLIVA, liderat per Vicente Bodí, catedràtic del Departament de Medicina de la Universitat de València, ha caracteritzat com canvia el metabolisme cardíac, tant a nivell de gens reguladors com de metabòlits (molècules implicades en el metabolisme) circulants, abans, durant i després de la reperfusió (restauració del flux sanguini a un teixit després d’una obstrucció o isquèmia) en un infart agut de miocardi.
El treball, publicat en la revista “International Journal of Molecular Sciences”, també explica com aquestes respo Grupo de Investigación Traslacional en Cardiopatía Isquémica del Instituto de Investigación sanitaria INCLIVA, liderado por Vicente Bodí stes difereixen entre regions del cor (àrea infartada, adjacent i remota). L’estudi ha aportat una visió integradora i temporalment detallada del remodelat metabòlic del cor després d’un infart, en un model experimental d’infart porcí amb repercussió controlada.
L’infart agut de miocardi continua sent una de les principals causes de morbiditat i mortalitat en el món. Es produeix per l’obstrucció brusca d’una artèria coronària, fet que priva d’oxigen el múscul cardíac i desencadena una cascada de dany cel·lular.
Encara que la reperfusió mitjançant angioplàstia primària (procediment que consisteix en la reobertura de l’artèria oclosa usant una pilota d’angioplàstia i habitualment implantant un stent amb la finalitat de restablir el flux sanguini) ha reduït significativament la mortalitat, també genera un fenomen conegut com a lesió per isquèmia reperfusió, on el restabliment del flux sanguini provoca estrès oxidatiu, inflamació i alteracions profundes del metabolisme energètic. Un dels reptes actuals és comprendre com el cor adapta l’ús de substrats energètics durant la isquèmia i en les fases posteriors a la reperfusió, ja que aquesta reprogramació condiciona la recuperació funcional.
En condicions normals, el cor utilitza preferentment àcids grassos com a font d’energia. No obstant això, en situacions d’hipòxia (reducció de l’aportació d’oxigen als teixits), com ocorre en la isquèmia, el metabolisme es desplaça per a afavorir l’ús de glucosa, un substrat més eficient quan l’oxigen és limitat. Encara que es coneixien aspectes generals d’aquesta adaptació metabòlica, les variacions temporals i regionals en els principals gens reguladors no estaven completament caracteritzades. De la mateixa manera, els canvis dinàmics en metabòlits clau del si coronari tampoc havien sigut avaluats de forma seriada i simultània al llarg del procés isquèmia-reperfusió.
Metodologia
La investigació s’ha dut a terme en un model porcí sotmès a oclusió coronària de l’artèria descendent anterior durant 90 minuts, seguida o no de reperfusió. Els animals es van assignar a cinc grups experimentals (control, sense reperfusió, reperfusió d’1 minut, 1 setmana i 1 mes). Al llarg del protocol es van obtenir mostres seriades del si coronari per a quantificar metabòlits clau mitjançant tècniques enzimàtiques. A més, es van arreplegar mostres de teixit del miocardi infartat, adjacent i remot, processades per a analitzar l’expressió gènica mitjançant RT-qPCR. Aquesta metodologia va permetre caracteritzar de manera simultània i comparativa les respostes metabòliques globals i regionals, aportant una visió integradora i temporalment detallada del remodelat metabòlic del cor després d’un infart.
“Comprendre com canvia el metabolisme del cor després d’un infart obri la porta a noves teràpies dirigides a millorar la recuperació funcional. Hi ha finestres temporals en les quals intervenir podria ser especialment beneficiós”, conclou Vicente Bodí, també investigador principal del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), de l’Institut de Salut Carles III i facultatiu del Departament de Cardiologia de l’Hospital Clínic Universitari de València.
L’estudi, que ha comptat amb la intervenció de la Unitat Central d’Investigació (UCIM) de la Universitat de València, ha obtingut finançament de l’Institut de Salut Carles III i FEDER (PI23/01150, JR23/00032, CIBERCV16/11/00360, CIBERCV16/11/00486) i la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana i el Fons Social Europeu Plus (CIPROM/2024/28, CIAPOS/2023/247, CIACIF/2023/482).
Referència article: de Dios, E., Forteza, M. J., Perez-Sole, N., Molina-Garcia, T., Gavara, J., Marcos-Garces, V., Jimenez-Navarro, M., Ruiz-Sauri, A., Rios-Navarro, C., & Bodi, V. (2025). Temporal and Spatial Dynamics in the Regulation of Myocardial Metabolism During the Ischemia-Reperfusion Process. International journal of molecular sciences, 26(18), 8820. https://doi.org/10.3390/ijms26188820
Categories: Recerca, innovació i transferència , Producció científica , Facultat de Medicina i Odontologia , Internacionalització recerca , Difusió i comunicació científica , Cultura Científica , Grups de recerca , Investigació a la UV




















