Analitzen les competències del futur professorat d’Educació Física amb un instrument observacional innovador

L’estudi, publicat en la prestigiosa revista European Physical Education Review, té l’objectiu d’analitzar quines competències han adquirit durant la seua formació els futurs i les futures docents d’Educació Física. La principal fortalesa radica en el mètode d’investigació utilitzat. En lloc de basar-se en percepcions o autoinformes, com és habitual, el treball s’ha realitzat mitjançant l’observació sistemàtica de conductes docents reals. Amb aquesta finalitat, s’ha aplicat el SOTC-PE (System for Observing Teaching Competencies in Physical Education), un instrument vàlid i fiable, de fàcil ús per la seua baixa inferència.

El valor d’aquest sistema d’observació “no resideix únicament a ‘mesurar’ o ‘avaluar’ el professorat, sinó a fer visible el que succeeix a l’aula per afavorir processos de reflexió, anàlisi i millora. En aquest sentit, l’instrument pretén ser un recurs formatiu que ajude a identificar fortaleses, detectar necessitats i orientar la millora de l’ensenyament”, ressalta Manuel Monfort. “Permet passar de la pregunta habitual, què creuen els futurs docents que saben fer?, a una pregunta més exigent, quines competències docents mostren realment quan ensenyen?”, afegeix.

“Enfront dels estudis tradicionals, s’observa allò que els docents en formació fan durant les classes: com expliquen, com interactuen amb l’alumnat, quin tipus d’activitats i feedback proposen i quines oportunitats d’aprenentatge generen”, subratlla Manuel Monfort.

El treball, que ha comptat amb un total de 36 participants de segon, tercer i quart curs, mostra que quan l’alumnat inicia la formació per a exercir com a docent d’Educació Física desenvolupa facultats importants, com ara la gestió del temps, la comunicació respectuosa i la creació de contextos inclusius.

No obstant això, els resultats també evidencien la necessitat de reforçar aspectes clau com el foment de l’autonomia, de la motivació intrínseca i del pensament divergent, així com l’ús de l’avaluació compartida i de metodologies actives. Les diferències entre estudiants de cursos distints són limitades, però els autors subratllen que l’estudiantat de quart destaca especialment en aspectes com la interacció amb l’alumnat i actituds de foment de la igualtat de gènere.

Avantatges de la metodologia utilitzada

Els resultats suggereixen que la formació inicial del professorat ha de prestar una atenció més explícita i sistemàtica a les capacitats pedagògiques complexes, sobretot aquelles relacionades amb el fet de proporcionar justificacions racionals; fomentar la motivació intrínseca, l’autonomia i el pensament divergent; i desenvolupar el suport social. “No n’hi ha prou que l’alumnat en formació aprenga a organitzar una sessió o explicar una activitat; és necessari que sàpiga com justificar pedagògicament les tasques, generar reflexió, adaptar l’ensenyament a la diversitat, promoure la presa de decisions de l’alumnat i avaluar de manera formativa”, destaca Monfort.

“Aquesta metodologia té un avantatge molt rellevant: permet identificar amb claredat quines competències estan més consolidades i quines necessiten major atenció en la formació inicial. Per això, els seus resultats no sols tenen interès investigador, sinó també utilitat pràctica per a millorar els programes universitaris de formació del professorat d’Educació Física”, conclou Monfort.

Així mateix, Manuel Monfort i Jesús Mellado recalquen la importància de continuar investigant amb mostres més àmplies. Els autors conviden a revisar com s’estan desenvolupant les habilitats docents en la formació inicial del professorat d’Educació Física i assenyalen la necessitat d’enfortir un ensenyament més reflexiu, autònom, inclusiu i centrat en l’aprenentatge de l’alumnat.

Sobre els autors

Manuel Monfort compta amb una trajectòria de més de 30 anys en la formació del professorat i la investigació educativa. És doctor en Educació Física i professor del Departament de Didàctica de l’Educació Física, Artística i Música de la Universitat de València. Pertany al grup d’investigació Coneixement didàctic del contingut disciplinar: fonaments de l’anàlisi i l’acció didàctica del professorat (CDC) i és director del Grup per a l’educació de la salut de l’esquena (Spine-EDU). Per la seua part, Jesús Mellado és estudiant de doctorat a la Universitat de València i exerceix actualment de mestre d’Educació Física a l’escola pública.

El projecte ha comptat amb el finançament del programa d'Accions especials d'investigació del Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de València (subvenció núm. UV-INV-AE-3656932).

Referència de l’article: Mellado-Berenguer, J. i Monfort-Pañego, M. (2026). “Analysing the physical education teaching competencies of pre-service teachers through observation”. European Physical Education Review. https://doi.org/10.1177/1356336X261446607