Concretament, l’estudi apunta que “una major adhesió a la dieta mediterrània s’associa amb menys prevalença de fragilitat i prefragilitat en adults grans amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica, cosa que aporta evidència addicional sobre el paper protector d’aquest patró alimentari tradicional en l’envelliment saludable”.

“Les dades estadístiques demostren que menjar de forma mediterrània ajuda a protegir la salut i redueix el risc de patir certs problemes en el futur –com pot ser un alt risc cardiovascular– en comparació amb qui no ho fa”, afirmen els investigadors. És a dir, es tracta de seguir una dieta en què no poden faltar aliments principals com ara fruita, verdura, llegums, peix o oli d’oliva, per exemple.

Per tant, la dieta mediterrània contribueix a reduir el risc de patir “fragilitat” en termes d’energia, activitat física i capacitat funcional, especialment en edats avançades i en persones amb sobrepès agreujat per la síndrome metabòlica.

Però què és exactament la “fragilitat”?
L’estudi defineix la “fragilitat” com “un estat de vulnerabilitat fisiològica associat a un major risc de discapacitat, hospitalització i mortalitat en poblacions adultes majors”. Per tant, “amb l’envelliment demogràfic i l’augment de factors de risc com l’obesitat i la síndrome metabòlica, identificar estratègies preventives és una prioritat de salut pública”.

Amb aquest objectiu, la recerca es va fer per tal d’avaluar la relació entre l’adhesió a la dieta mediterrània i la prevalença de fragilitat en persones grans amb components de síndrome metabòlica. L’estudi, de caràcter transversal, es va basar en una àmplia cohort comunitària amb múltiples llocs de reclutament entre els anys 2013 i 2016.

Les dades es van obtenir a través de PREDIMED-Plus, un estudi multicèntric espanyol de 23 centres, en què està present la Universitat de València amb el segon major nombre de participants. PREDIMED-Plus és un estudi referent en nutrició i salut, dissenyat per avaluar els efectes d’intervencions alimentàries i de l’estil de vida en la prevenció de malalties cròniques i en la salut global de grans poblacions.

Metodologia científica
En l’estudi es van incloure 6.874 participants amb sobrepès o obesitat i almenys tres criteris de síndrome metabòlica, i es va utilitzar una puntuació de 17 ítems per a mesurar l’adhesió a la dieta mediterrània. La fragilitat i la prefragilitat es van definir mitjançant una variant modificada de l’índex de Fried, que incorpora criteris com l’esgotament, l’activitat física i la capacitat funcional.

Els resultats obtinguts van ser: (1) la prevalença combinada de prefragilitat i fragilitat es mostrà elevada, amb gairebé el 49,7 % amb prefragilitat i el 2,9 % amb fragilitat en tota la mostra; (2) en comparació amb els participants que presentaven menor adhesió a la dieta mediterrània (puntuació 0-6), aquells amb puntuacions més altes (11-17) van presentar menors probabilitats de complir criteris de fragilitat o prefragilitat; (3) cada augment d’un punt en l’índex d’adhesió va associar-se amb una reducció significativa en les probabilitats de fragilitat o prefragilitat, fins i tot quan es controlaven variables com edat, sexe i altres factors de risc metabòlics, i (4) els models ajustats van indicar raó de contraris (odds ratios, OR) menys d’1 entre aquells amb millor adhesió, i en destaca el potencial protector –escut o defensa per a la salut– d’un patró dietètic mediterrani ric en fruites, verdures, oli d’oliva, llegums i peix.

Les OR són una mesura per a avaluar si un factor (en aquest cas, la dieta) està relacionat amb un risc. Si l’OR és menor que 1, significa que el factor redueix la probabilitat que la persona sofrisca una malaltia o condició negativa. Per tant, com millor és l’adhesió a la dieta, menor és el risc.

Implicacions per a la salut pública
L’estudi reforça la importància d’una alimentació saludable com a element central per promoure un envelliment saludable, especialment en individus amb comorbiditats metabòliques. La dieta mediterrània no només s’ha relacionat prèviament amb la reducció del risc de malalties cardiovasculars i diabetis, sinó que ara també sembla contribuir a frenar el desenvolupament d’estats de fragilitat associats a l’edat avançada i a la síndrome metabòlica.

Els resultats són interessants per a les polítiques de salut públiques que poden prendre decisions determinants quant a intervencions dietètiques adreçades a incrementar l’adhesió a la dieta mediterrània. El seu impacte, sense dubte, resultaria significatiu en la reducció de la càrrega de fragilitat en la població amb factors de risc metabòlics, i ajudaria a disminuir la demanda de serveis sanitaris i a millorar la qualitat de vida en l’ancianitat.

Referència de l’article: Corella D, Sorlí JV, Valero C, et al. “Adherence to the Mediterranean Diet and frailty criteria in an old population with metabolic syndrome: A cross-sectional analysis”. The Journal of Nutrition, Health and Aging Volume 30, Issue 2, February 2026, 100757. https://doi.org/10.1016/j.jnha.2025.100757