Laura Raga, coordinadora del curs, ha manifestat que aquesta formació pretén “compartir i reflexionar” sobre com s’ha d’educar a l’alumnat hui dia en les competències socials i ciutadanes necessàries tant des de l’aula, com des del centre educatiu, així com accions que vinculen el centre educatiu amb la societat.

“Quan preparàrem el temari per a aquest curs ens plantejàrem que era necessari transmetre i ensenyar els nostres coneixements sobre una de les estratègies específiques que actualment s’està treballant als centres educatius, l’Aprenentatge-Servei”.

L’Aprenentatge-Servei (APS) és una proposta educativa que permet als alumnes aprendre al mateix temps que realitzen un servei per a la comunitat, vinculant l’aprenentatge curricular amb el compromís i servei a aquesta.

En aquest sentit, el professor Vicent Horcas ha afegit que a través d’aquestes experiències l’alumnat adquireix tant competències cognitives com especialment vinculades amb actituds i valors. “Es tracta d’una proposta educativa amb una utilitat social molt potent”, ha dit.

“Per a aconseguir que els nostres fills aprenguen competències que els desenvolupen com a persones en la societat i a nivell professional cal enfocar l’educació tenint en compte els canvis socials actuals i amb una educació basada en la ciutadania”, ha afirmat Horcas. Es tracta d’una formació on l’individu és protagonista de la seua pròpia experiència, basat en el saber fer on a més s’educa en valors com la solidaritat, l’empatia, etcètera.

L’APS porta deu anys implantat a Espanya, amb una xarxa d’unes 14 associacions territorials en funcionament. La Universitat de València, a través del Vicerectorat de Polítiques de Formació i Qualitat Educativa, i el Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa ‘Manuel Sanchis Guarner’, està implementant aquest aprenentatge i forma part de l’APS universitària, a la qual participen més de 40 universitats espanyoles.

Territori i poder

Per la seua banda, el professor Joan Carles Membrado, del Departament de Geografia de la Universitat de València, ha comparegut en roda de premsa per a informar sobre el contingut del curs que ha impartit en la UEG sobre territori i poder. Membrado ha explicat que la seua exposició aborda la composició territorial espanyola analitzant les diferents escales autonòmiques, provincials i municipals.

Actualment, el territori nacional compta amb 8.000 municipis, 640 dels quals es troben a la Comunitat. El debat sorgeix en el graó superior d’aquesta composició territorial. “Són les diputacions els organismes que posen en qüestió molts col·lectius i partits polítics, recomanant en molts casos la seua supressió”, ha explicat.

El professor Membrado ha incidit en la necessitat de reflexionar, quant a l’eliminació de les diputacions, sobre la transferència de les seues funcions, és a dir, “veure si ha de ser la província o la comunitat l’encarregada d’oferir els serveis  bàsics als municipis”, ha assenyalat.

En aquest sentit, Membrado ha parlat del nou projecte que es proposa per al territori valencià amb la creació de mancomunitats dels municipis. La idea planteja servir-se d’aquestes estructures comarcals com a encarregades de prestar serveis als municipis amb menor població. “Altra proposta és la de les comarques centrals, encara que jo no las veig des d’una unitat sinó com a tres blocs encapçalats per Gandia, Xàtiva i Alcoi”, ha afegit.

El curs aprofitarà la perspectiva històrica i l’evolució posterior per a entendre millor l’actual composició territorial, especialment al territori valencià, ja que, com ha relatat Joan Carles Membrado, “mentre les primeres comarques valencianes tenen un rerefons històric de huit segles, datant de la fundació del Regne Cristià de València per Jaume I, les províncies són una transformació política, un intent de modernització nacional del segle XIX, seguint el model administratiu francès”.

Membrado moderarà la taula redona de cloenda de la 33a edició de la Universitat d’Estiu que abordarà precisament la reflexió sobre la comarcalització valenciana i la possibilitat de reduir càrrecs públics i racionalitzar l’Administració.