La taula redona “Joan Fuster i l’art” se celebra el dijous 3 de novembre (18.30 h) a l’Aula Magna i comptarà amb la participació de Romà de la Calle (crític d’art, UV), Núria Enguita (directora de l’IVAM) i Artur Heras (pintor). Estaran moderats per Ester Alba (vicerectora de Cultura i Societat). En el mateix espai tindrà lloc, el dimarts 8 de novembre (18.30 h), la taula redona “Els escriptors i Joan Fuster”, en la qual, moderats per Carme Gregori (UV), intervindran Joan Navarro (poeta), Gemma Pascual i Escrivà (narradora) i Enric Soria (assagista i poeta).

El dimecres 16 de novembre (19 h.), tindrà lloc en la Capella de la Sapiència un concert de piano a càrrec de Carlos Apellániz, que porta per títol “La música que escoltava Fuster” , en el qual interpretarà obres de Mozart, Debussy i Ravel. També en la Capella de la Sapiència tindrà lloc (19 h.) el concert “Música a l’entorn de Joan Fuster”, amb la soprano María de los Llanos i el pianista Adrià Gràcia Gàlvez. Interpretaran el poema de Joan Fuster Criatura dolcíssima, musicat per Manuel Palau, així com sis poemes de Idioma de l’absència, musicats per Matilde Salvador. El programa es completa amb altres cançons escrites per poetes coetanis de Fuster, musicats per compositors de l’època.

El cicle es tanca el dimarts 29 de novembre (18.30 h) amb la taula redona “Joan Fuster, la universitat i la renovació investigadora”, en la qual participaran Lola Badia (UB), Marc Baldó (UV) i Antoni Ferrando (UV). Estarà moderada pel professor Pedro Ruiz Torres, catedràtic d’Història Contemporània i exrector de la Universitat de València.

Joan Fuster i Ortells (1922-1992) és l’intel·lectual i assagista més rellevant del País Valencià a l’època contemporània i un dels principals de la cultura catalana del segle XX. Llicenciat en Dret a la Universitat de València, prompte va començar a col·laborar a la premsa amb regularitat i alhora va mostrar com a primera inclinació literària l’interès per la poesia. En aquells anys inicials, sorgiren els seus primers llibres de versos, entre els quals cal esmentar Terra en la boca (1953) o Escrit per al silenci (1954).

En abandonar la poesia, es va professionalitzar, mitjançant l’escriptura, com a periodista a diferents mitjans, primer a València i després a Barcelona o Madrid —La Vanguardia, Jornada, Levante, El Correo Catalán, Destino, Serra d’Or, Informaciones, Tele/eXpres, Avui, El País…—, així com a la premsa de l’exili, sempre amb una clara voluntat d’incidir més directament en la realitat social de la llengua i la cultura catalanes.

En paral·lel a la tasca del Fuster periodista, creixia l’intel·lectual erudit i l’assagista excepcional, com ja ho fa palès el seu primer assaig publicat, El descrèdit de la realitat (1955). Amb aquesta obra s’encetà un discurs entre l’escepticisme i l’humor corrosiu aplicats a la vida quotidiana i a la moralitat, un punt de partida que l’autor va saber mantenir al llarg de més de seixanta llibres i durant gairebé quaranta anys de producció.

La riquesa i la diversitat de temes i d’aspectes tractats en la seua obra permeten, tanmateix, agrupar-la sobretot al voltant de tres àmbits d’interès: els assaigs humanístics, els estudis d’història cultural i els escrits sociopolítics. Entre els assaigs humanístics es poden esmentar Les originalitats (1956), Diccionari per a ociosos (1964), els aforismes de Judicis finals (1960), o els dietaris de Causar-se d’esperar (1965) o Diari 1952-1969. Pel que fa als treballs d’història cultural i literària, destaquen Poetes, moriscos i capellans (1962), La Decadència al País Valencià (1976), Literatura catalana contemporània (1972) o Contra el noucentisme (1977). Entre els escrits sociopolítics hi ha obres com l’emblemàtic Nosaltres, els valencians (1962), Qüestió de noms (1962), Un país sense política (1976) o Destinat (sobretot) a valencians (1979). També va escriure llibres de viatge com ara El País Valenciano (1962) i L’albufera de València (1970).