L’afectació de la mà és una de les conseqüències que més persisteixen en pacients amb ictus i s’associa a una pèrdua de la funcionalitat del membre superior i repercussió de l’autonomia de les persones que el pateixen. Diferents estudis han mesurat la funcionalitat després d’aplicar aquestes tècniques, mentre que altres han estudiat quins dèficits milloraven després d’emprar els tractaments, però molt pocs han observat què passa en relacionar dues variables.

Aquest estudi, dirigit per Trinitat Sentandreu, investigadora i docent del Departament de Fisioteràpia de la UV, ha volgut veure no només si existien millores en aquest tipus de mesures, sinó també si els canvis pel que fa als dèficits s’associaven amb millores en la funcionalitat dels pacients després d’aplicar diferents freqüències d’electroestimulació.

“Hem vist que els pacients de l’estudi després de la intervenció amb electroestimulació presenten millores pel que fa a la força de la mà, el to muscular, rang articular, etc., però en considerar mesures funcionals observem que el grup al qual es va aplicar l’electroestimulació de 35 Hz presentar millores en l’índex de Barthel, que avalua deu activitats bàsiques diàries, tot i que aquest mesurament inclou activitats que impliquen tant la recuperació dels membres inferiors com els superiors, de manera que no podem assegurar que es tracte de la mà concretament, encara que sí que hi ha una millora clara en el grup de 35 Hz”, explica Sentandreu.

La investigació s’ha aplicat a 61 pacients majors en quatre i huit setmanes de tractament, que s’han dividit en tres grups: un d’ells rebia el tractament convencional de l’Hospital Doctor Peset, on s’ha dut a terme l’assaig, a un altre se li aplicava aquest mateix procediment amb l’electroestimulació de 35 Hz i l’altre grup també rebia aquest tractament, però amb una freqüència de 50 Hz. En aquest cas, segons l’autora de l’article, “el que es valora no és l’efectivitat de l’electroestimulació per si sola, sinó que allò interessant és aplicar-la com un tractament complementari al protocol convencional”.

A banda de les millores que s’han exposat en l’article, un dels avantatges de l’electroestimulació com a tractament complementari és que té un baix cost, permet un tractament repetitiu i intensiu i, al seu torn, redueix els temps d’intervenció per part del fisioterapeuta. “En lloc d’estar fent la mobilització, el o la professional pot estar portant a terme un altre tractament mentre s’aplica l’electroestimulació al pacient”, comenta la investigadora. És més, aquest protocol podria fins i tot aplicar-se’l el pacient mateix des del seu domicili, sempre que el fisioterapeuta li done les indicacions prèvies corresponents i el supervise un professional, la qual cosa és de gran utilitat, sobretot des que va començar la pandèmia.

Aquest estudi va començar a plantejar-se el 2009, amb un estudi pilot previ, però no ha estat fins aquest any quan s’han publicat aquests resultats, perquè, com explica Sentandreu, va ser molt difícil aconseguir pacients amb unes característiques tan específiques per a la investigació. Concretament, l’assaig s’ha aplicat a persones majors que han patit un ictus i que presenten una hemiparèsia –paralització de la meitat del cos, el costat contralateral de l’àrea lesionada cerebral. Encara que aquest és un dels efectes més comuns, buscaven persones amb una mínima activitat residual amb uns paràmetres molt concrets. De vegades recuperen la funcionalitat de la part inferior, però el membre superior presenta major dificultat, sobretot la mà, d’ací l’interès de l’objecte d’estudi.

Article: Sentandreu-Mañó, T., Tomás, J. M. & Salom Terrádez, J. R. A randomised clinical trial comparing 35 Hz versus 50 Hz frequency stimulation effects on hand motor recovery in older adults after stroke. Sci Rep, 11, 9131 (2021). https://doi.org/10.1038/s41598-021-88607-8