La trajectòria científica de Beatriz Gallardo s’ha centrat en l’àmbit de la pragmàtica, tant amb plantejaments teòrics com aplicats. En el vessant teòric ha estat pionera en la introducció de l’anàlisi conversacional en l’àmbit hispànic, ja que va proposar un model descriptiu propi, basat en la lingüística cognitiva de tall perceptiu, que va cristal·litzar en els llibres Secuencias i Análisis conversacional y pragmática del receptor.

Les mencions de Pensamiento al margen posen en valor aquelles produccions culturals i científiques relacionades amb les idees polítiques que han sigut realitzades o exposades durant l’any i que tenen com a objectiu difondre el coneixement. “Beatriz Gallardo representa el millor de l’anàlisi de les idees polítiques a través de la lingüística i disciplines afins”, ha destacat la revista.

En l’actualitat, Beatriz Gallardo, a més de dur a terme treballs d’anàlisi concreta de dades del discurs polític i mediàtic, dirigeix el projecte d’investigació PRODISNET, mitjançant el qual s’analitzen processos discursius en internet, com la confluència de partits, els mitjans i els ciutadans, i en el que hi participen companys de l’àrea de comunicació audiovisual i periodisme.

Des de l’any 2013, la investigadora de la Universitat de València ha dedicat la majoria de les seues investigacions a l’anàlisi del discurs polític, on destaquen llibres com Usos políticos del lenguaje i Pseudopolítica: el discurso político en las redes sociales, publicat en col·laboració amb el periodista de La Vanguardia Salvador Enguix. En aquesta darrera publicació s’analitza el tractament de la política a través de les xarxes socials i es desenvolupa el concepte de “discurs pseudopolític” que, segons s’estableix, queda limitat als marges de la qüestió política “sense arribar a confluir amb l’esfera discursiva que de veritat se centra en el govern per al bé comú”.

Beatriz Gallardo també és autora del llibre Evolución de lenguas y tipología, centrat en qüestions de tipologia lingüística. Com a investigadora també ha tractat el desenvolupament de la lingüística clínica, on destaquen els seus treballs sobre direcció del corpus PerLA del llenguatge patològic i els estudis sobre habilitats conversacionals en parlants amb afàsia. També ha realitzat estudis sobre habilitats conversacionals en parlants amb altres patologies, com ara lesions a l’hemisferi dret, síndrome de Williams i trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat.