Botànics de les universitats de València i Almeria descobreixen un nou gènere de plantes vasculars a la Península Ibèrica

  • 23 de març de 2017
 
Plantes vasculars

Botànics de les universitats de València i Almeria acaben de descriure i donar a conèixer un nou gènere de plantes vasculars, la qual cosa suposa un dels descobriments més notables dels últims anys en la flora espanyola. L'article científic generat ha aparegut en l'últim nombre de ‘Phytotaxa’, una prestigiosa revista internacional especialitzada en la descripció d'espècies noves.

La planta ha sigut descrita amb el nom de ‘Gadoria falukei Güemes & Mota’, fent referència al seu lloc d'origen i, probablement, la seua única localització en l'actualitat: la Serra de Gádor; a més ret homenatge a la persona que la va descobrir en el camp i va saber apreciar la seua singularitat: Francisco Rodríguez, ‘Faluke’.

Va ser fa quasi cinc anys quan els membres de l'Asociación Naturalista de Almería van trobar a la Serra de Gádor, Almeria, la població d'una espècie que no van poder determinar i van enviar les mostres a Juan Mota, catedràtic de botànica de la Universitat d'Almeria i a Jaime Güemes, conservador del Jardí Botànic de la Universitat de València, perquè les estudiaren. Aquests botànics, que ja havien treballat conjuntament en diversos estudis sobre la flora espanyola amenaçada, van apreciar immediatament la singularitat de la troballa i van decidir fer un rigorós estudi taxonòmic que s'ha perllongat durant diversos anys.

Durant el procés han realitzat una recerca comparada de la forma de les flors i els fruits de totes les espècies del grup. També han observat els seus cromosomes i han realitzat la seqüenciació de part dels seus gens. Tot per a poder establir les relacions evolutives de la nova espècie amb altres espècies dels gèneres ja coneguts de la mateixa família, i determinar l'antiguitat i el possible origen de tan singular descobriment.

S'estima que és una espècie molt antiga, que va poder diferenciar-se en el Miocè, fa uns 5 milions d'anys. Potser la planta va quedar refugiada a les zones més càlides de la Península Ibèrica durant les glaciacions de l'era Quaternària i va adquirir adaptacions que li van permetre sobreviure en les dures condicions de temperatura i aridesa que marca el clima mediterrani en el sud de la Península. Es tracta d'una espècie que, en l'actualitat, corre un elevat risc d'extinció, ja que només es coneixen 16 individus reproductors en una única localitat de la Serra de Gádor, i ha rebut la categoria Críticament Amenaçada, d'acord amb els criteris de la UICN avaluats durant l'estudi.

Per aquest motiu, la recerca també ha abordat aspectes del seu sistema reproductiu. Conèixer la manera en el qual es produeix la fecundació, com es comporten les llavors i la manera de produir individus adults, reproductors, és imprescindible per a establir qualsevol estratègia futura de conservació. Com proposen els autors, aquesta estratègia ha de passar, necessàriament, per la inclusió de l'espècie en els Catàlegs Andalús i Español d'Espècies Amenaçades, amb els màxims nivells de protecció; i per l'adopció de mesures de conservació in situ i ex situ, pel que ja s'han guardat mostres en els bancs de germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València i de la Universitat d'Almeria.

Aquest descobriment augmenta notablement la ja elevada singularitat florística de la Serra de Gádor que és, juntament amb Serra Nevada, el territori espanyol amb major interès per a la conservació de la flora amenaçada, i proposen l'ampliació de la Zona Especial de Conservació de les serres de Gádor i Enix per a incloure en ella la població de l'espècie recentment descoberta.

Els autors destaquen que el descobriment ha sigut possible gràcies a la ciència ciutadana, que en aquest cas s'ha concretat en la col·laboració entre els afeccionats a la botànica, ben formats i amb coneixements elevats de la flora del seu territori, i dels investigadors, que en l'estudi han posat el seu coneixement científic i els mitjans dels seus centres de recerca. El resultat ha sigut una troballa notable que augmenta la riquesa en biodiversitat de la Península Ibèrica i posa de manifest la utilitat de la col·laboració entre voluntaris i professionals per a conservar la riquesa natural espanyola.

El suport institucional i privat també ha sigut important per a poder sufragar els costos dels estudis. El treball ha comptat amb la contribució, en major o menor mesura, de les següents institucions o organitzacions públiques o privades: Ministeri d'Economia i Competitivitat, la Fundació General del CSIC, la Mohamed bin Zayed Species Conservation Fund i l'empresa Knauf GmbH Branch.

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies