La exposició ‘ExBibliotheca  Regalis Conventus Montesiae. Els llibres de l’Orde de Montesa en la Universitat de València’ es podrà visitar a la Sala Duc de Calàbria fins al pròxim 14 de gener. Aquesta mostra, produïda pel Vicerrectorat de Cultura i Igualtat, i la Biblioteca Històrica de la Universitat de València amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals (IVC+R), pretén mostrar part dels llibres ingressats en la Universitat procedents de la biblioteca del convent de Montesa i celebrar el 700 aniversari d’aquesta Orde.

 

L’objectiu és donar a conéixer una breu mostra dels llibres ingressats a la Universitat de València procedents de la biblioteca de l’orde de Montesa. En l’origen aquesta llibreria es trobava al castell de Montesa, destruït per un sisme el 1748. Després del desastre, els llibres que van sobreviure van ser traslladats al Palau del Temple de València. A aquests, s’hi van afegir els adquirits per Vicent Blasco García entre 1767 i 1771, de manera que van conformar una biblioteca que constitueix un fidel reflex del context cultural de la València de la segona meitat del segle XVIII. Es tracta d’una col·lecció erudita, on poden trobar-se des de literatura eclesiàstica fins als grans representants de l’humanisme espanyol del segle XVI o les figures de la ciència històrica del XVII.

 

La mostra ‘Alfaro – Fuster. Assaig amb els dits ‘ es podrà visitar també fins al 14 de gener en la Sala Martínez Guerricabeitia. L’exposició reuneix els dibuixos, així com les escultures i esbossos que Alfaro va realitzar sobre l’escriptor de Sueca. Llibres, fotos i publicacions completen l’escenari sobre el qual dialoguen, a través d’escrits, articles i correspondència mantinguda al llarg d’anys. Una trobada produïda per la paraula i els grafismes entrellaçats dels dos protagonistes. Dibuix i text que tots dos van utilitzar independentment. Doncs si Joan Fuster va il·lustrar, ell mateix, alguns dels seus llibres de poemes, Alfaro dibuixa en 1959 l’antologia de contes infantils reunida per Fuster i li homenatja en diverses escultures. La primera l’any 1961 i les més recents de finals dels noranta i primers 2000. Durant quasi cinc dècades intercanviaran idees i emocions que mostraran amb la intensitat i ironia dels aforismes i amb la levitat i elegància de la línia dibuixada en el paper o en l’espai, mantenint sempre l’admiració mútua i una incondicional amistat.

 

L’exposició ‘Material de somnis. 30 anys de Filmoteca (1987-2017)’, que està organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i l’Institut Valencià de Cultura (Direcció d’Audiovisuals i Cinematografia), podrà visitar-se fins al pròxim 25 de febrer a la Sala Estudi General.  La mostra reuneix una selecció del patrimoni fílmic dipositat, recuperat i conservat per la Filmoteca valenciana, entre els quals destaquen programes de mà, originals d’escenografies, guions, correspondència, fotografies, bibliografia i hemeroteca antigues, càmeres, projectors, mostres de les pel·lícules restaurades i les publicacions pròpies. Es tracta d’una acurada selecció d’uns fons imprescindibles per a conéixer el patrimoni audiovisual valencià que reflecteix no solament un quefer estètic i cultural, sinó també la història de la cultura popular i les seues modes. Entre les obres més destacades, figuren cartells de cinema de Josep Renau i Peris Aragó, així com documentació que reflecteix la relació amb el cinema de destacats intel·lectuals i escriptors valencians del segle passat com Max Aub o Vicente Blasco Ibáñez.

 

A la Sala Acadèmia de la Nau estarà l’exposició ‘Escoles i Mestres: dos segles d’història i memòria a València’, oberta fins al 18 de març. És una mostra que suposa un homenatge a la figura de l’escola i de les seues i els seus mestres al llarg dels quasi dos segles d’existència de l’escola pública. Parteix de les primeres escoles en el germen del nostre sistema educatiu, fins a arribar a les actuals del segle XXI. En l’exposició també es pot trobar una mirada reflexiva als contextos, els processos i els recursos que han concorregut en el desenvolupament històric de  l’escola. A través de materials i objectes molt diversos (fotografies, documents, obres d’art, instruments científics, llibres, quaderns, mobiliari, audiovisuals…) s’il·lustra la seua construcció social durant més de dos-cents anys, i ofereix una oportunitat per a contemplar, posant distància, aquestes experiències escolars personals i situar-les en el context històric i social que els proporciona sentit, mostrant d’on procedeixen i on condueixen, exposant les manques que van impedir que foren millors, i les virtuts que van corregir algunes de les insuficiències heretades.

 

Finalment, l’exposició ‘Visca el carrer! La transformació de la mobilitat i l’espai públic’, organitzada per  l’Empresa Municipal de Transports de València (EMT) en col·laboració amb la Universitat de València, estarà instal·lada al Claustre de la Nau fins al 18 de març. Té com a objectiu reflexionar sobre l’espai urbà a través d’experiències avantguardistes de ciutats com Pontevedra, Sant Sebastià, Barcelona, París i Nova York, i recordar com gairebé totes aquestes experiències reeixides van trobar resistències per la por al canvi.