El Claustre aprova l’adaptació dels Estatuts de la UV a la LOSU

La proposta de reforma dels Estatuts de la UV per a la seua adaptació a la Llei Orgànica del sistema Universitari ha obtingut 154 vots a favor, superant la majoria absoluta requerida, i permetrà a la UV convocar les eleccions de renovació total del Claustre.

2 de d’octubre de 2025

El Claustre, reunit aquest dijous 2 d’octubre a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina i Odontologia ha aprovat la proposta de reforma dels Estatuts de la Universitat de València per a la seua adaptació a la Llei Orgànica del sistema Universitari (LOSU).

La votació requeria la majoria absoluta del claustre (133 vots), la qual s’ha assolit, essent el resultat de la votació de 154 vots a favor, 21 abstencions i 5 vots en contra; el que suposa un recolzament del 85,5%.

D’aquesta manera, la Universitat de València, adapta els seus Estatuts a la norma estatal, fent així acomplir la disposició final quarta de la LOSU, que estableix un termini de dos anys des de 2023 per a l’adaptació dels Estatuts de les universitats al nou marc legal.

Aquest recolzament també permetrà la convocatòria d’eleccions al claustre Universitari per a la seua renovació total.

Presentació del procediment de reforma estatutària per part de la presidenta de la Comissió d’Estatuts

La presidenta de la Comissió d’Estatuts de la Universitat, la professora Lourdes Ferrando ha sigut l’encarregada de presentar al Claustre la proposta d’adaptació. En la seua intervenció, ha remarcat que l’objectiu principal de la reforma és l’adaptació al nou marc legal establert per la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU).

La Dra. Ferrando ha explicat que la proposta ha estat elaborada per una comissió tècnica que ha treballat durant dos anys, organitzada en subcomissions segons les àrees impactades per la LOSU —estudis, governança i comunitat universitària— i amb el suport de membres de l’equip de govern de la UV, així com d’expertes i experts universitaris en funció de les matèries abordades.

Posteriorment, la Comissió d’Estatuts va dur a terme una revisió integral del text en sessió plenària, i el document resultant es va sotmetre a exposició pública durant vint dies naturals, en compliment de l’article 245 dels Estatuts vigents.

La presidenta ha detallat que el 54% de les esmenes rebudes feien referència a qüestions de fons, un 15,55% proposaven millores en la redacció, un 22,22% tenien caràcter terminològic, un 4,44% eren de tipus tècnic, i un 3,7 de caràcter ortogràfic. Totes les esmenes van ser analitzades i revisades per la Comissió d’Estatuts. D’entre totes les esmenes, més del 66% van ser admeses i el 33% no.

La presidenta, s’ha detés especialment al punt que més controvèrsia ha generat, que és el punt 31 dels estatuts, el que fa referència al procediment d’elecció del degà o degana i del director o directora d’escola.

Segons ha explicat, la LOSU és ambigua en aquest punt i la Universitat, basant-se en els antecedents d’altres adaptacions d’estatuts ja publicades d’altres universitats espanyoles, com les de, Oviedo, Lleida, Vigo, Barcelona i Santiago Compostela, s’ha optat pel procediment d’elecció de sufragi universal del Consell de Departament. Un punt que la Facultat de Dret ha esmenat.

Intervencions dels representants al Claustre

En el torn d’intervenció de paraules, el professor del departament de biologia celular, José Manuel Torres, ha traslladat el seu dubte respecte a quin és el procediment de promoció a catedràtic dels professors permanents laborals.

Una qüestió, a la que el vicerrector de Professorat, Ermest Cano, ha informat que la norma no és molt clara i barreja situacions diferents en funció de la legislació de cada comunitat autònoma, concloent que se seguix solament de promoció interna de titular a catedràtic amb dos anys de docència.

El vicedegà de la Facultat de Dret, Javier Palao ha presentat la esmena que ha realitzat la Facultat, que es fonamenta en la referència al sufragi universal que es fa a la LOSU, la qual fa referència al dret de vot de tots, fer-ho a través de la junta de facultat és una contradicció al sufragi universal.

Per la seua part, l’estudiant i claustral pel Bloc d’Estudiants Agermanats, Josep Picó, ha recalcat el seu vot contrari degut a que no els ha paregut correcte els terminis per a l’elaboració de la proposta i tampoc estan satisfets amb els percentatges d’estudiants en els diversos organs col·legiats.

En el torn de rèplica, la presidenta de la comissió d’Estatuts ha reafirmat la justificació en el procediment d’elecció de degà, degana, director i directora elegit, així com també ha traslladat al representant de l’estudiantat, que el col·lectiu de l’estudiants no ix malparat en la nova proposta en comparació amb altres col·lectius de la comunitat universitària, i ha destacat la participació de la representació de les i els estudiants en la reforma i les converses mantingudes amb la representació estudiantil.

Altres Notícies