Un col·loqui internacional planteja a València l’emergència d’un ‘urbanisme d’austeritat’

El col·loqui internacional sorgeix en el marc de l’eix Ciutats, territoris, ciutadanies 2017-2019 de la Casa de Velázquezi forma part d’una de les línies de recerca del programa Metròpolis: crisi i canvis, finançat per l’Escola Francesa de Roma. L’objectiu central és considerar la transformació de les espacialitats metropolitanes a la llum d’una reflexió sobre les noves relacions de poder i les recomposicions que representen en matèria de polítiques públiques locals. L’equip científic organitzador d’aquesta iniciativa està compost per Nacima Baron, professora de la UniversitatParís Est, i Joan Romero, Juan Miguel Albertos, Julia Salom, Joaquín Farinós, María Dolores Pitarch i Carme Melo, professores i professors de la Universitat de València i membres de l’IIDL.

València, asseguren els organitzadors, “és un lloc privilegiat per a elaborar una aproximació crítica al potencial de reorientació dels models metropolitans sud-europeus”. La trajectòria de la metròpoli, expliquen, “representa un cas singular d’espiral especulativa sustentada en formes de proximitat i connivència entre líders i empresaris, especialment al voltant de megaprojectes”. La suspensió d’aquests programes i l’esclat d’escàndols politicofinancers, afegeixen, “van fer de València un dels símbols a partir dels quals els mitjans de comunicació van construir un relat de la crisi, divulgant termes (corrupció, malbaratament) associats a determinats monuments urbans valencians. La metròpolivalenciana ofereix també un panorama socioespacial que afavoreix l’aprehensió de la complexitat de l’acció pública postcrisi. L’arribada de noves majories a les administracions municipal i regional genera imperioses expectatives en matèria de justícia socioespacial, com també conflictes potencials a causa de la limitació dels mitjans d’acció”.

Construït a partir d’un context local singular, assegura la professora Nacima Baron, “el col·loqui entrecreua anàlisi sobre les condicions de la reorientació dels models de governança local a partir de la cultura territorial i de la innovació social en altres ciutats del nord del Mediterrani”.

Segons el professor Joan Romero, diversos factors revelen la necessitat d’abordar les formes, les escales i les modalitats d’acció pública metropolitana, tot iel grau molt desigual d’institucionalització dels poders supramunicipals a València i ales ciutats del sud d’Europa. La primera raó, explica, “és que, en lesdècadesde 1990 i 2000, la dinàmica de metropolitanització va constituir el principal motor del procés d’acumulació de la mà d’un gir neoliberalque va finalitzar amb la gestació d’una bombolla especulativa i amb una greu crisi del finançament públic. La crisi va suposar la paralització d’alguns processos al mateix temps que va aguditzar tendències de fons i fractures socials en part a causa de la gestió de la crisi des dels poders públics. Va suposar també en molts casos l’emergència de nous moviments socials i canvis de cicle polític aciutats i regions del sud d’Europa, que han marcat l’inici d’una nova etapa en les agendes i prioritats polítiques inspirades en relats alternatius al model neoliberal hegemònic fins aleshores”.

La segona raó, afegeix Romero, “és que el fet metropolità es desplega de manera també crítica en la conjuntura més recent que es pot qualificar de moment postcrisi. Des de 2014-2015, la tornada del creixement i de les capacitats de finançament estàvinculada a la reducció dels tipus d’interés, a la reestructuració bancària, el retorn de la inversió internacional ila reducció del deute de famílies i empreses. L’absorció parcial de l’excés de vivendesi la recuperació dels preus del mercat immobiliari en espais que conserven el seu valor de demanda per la seua especificitat (dins i fora de la ciutat) reactiven la producció immobiliària, encara que de manera molt desigual al territori, la qual cosa beneficia el sector serveis ila creació d’ocupació. I al mateix temps, l’augment dels fenòmens de polarització socioespacial i les expectatives en matèria de serveis i infrastructures tornen a plantejar la qüestió d’una planificació metropolitana coherent entre usos del sòl i altres polítiques territorials”.

València, conclou Joan Romero, “va viureel2015 el final d’una etapa, i el canvi de cicle polític va suposar un canvi d’orientació que, amb els seus dubtes i vacil·lacions, partint de diagnòstics més realistes, presenta un model alternatiu al preexistent, que reforçael pilar social, atorgamajor protagonisme a l’esfera pública i obri, potser, una nova via per a un desenvolupament urbà més racional i sostenible tant aescala local commetropolitana. El fracàs del model de ciutat espectacularitzadai de govern de l’àrea metropolitana a València va donar pas a una nova agenda política: retornar la reputació a l’esfera pública, reivindicar un model de finançament just, atendre situacions d’emergència social i de pobresa infantil, revisar la planificació urbana, impulsar noves polítiques de mobilitat sostenible i de transport metropolità, remunicipalitzar alguns serveis públics, desenvolupar una nova política per al comerç local, trobar una solució diferent i consensuada per al barri del Cabanyal, recuperar polítiques de regeneració, revitalització i rehabilitació del centre històric, impulsar un projecte sostenible i respectuós per al port, revisar tota la política fallida de grans esdeveniments, donar espaii acompanyarnoves iniciatives d’innovació social, impulsar polítiques de protecció i reconnexióde la ciutat i l’Horta i pensar en clau metropolitana,entre altres qüestions".

El col·loqui compta amb el suport de la Universitat de València (càtedres Ciutat de Valènciai Cultura Territorial Valenciana),la Universitat París Est, el Labex Dynamiteila Marina de València.