Col·loqui amb Isabel Morant a La Nau sobre la intel·lectual i matemàtica francesa Mme du Châtelet

El Centre Cultural La Nau acull dilluns 26 de maig, a les 19 hores, el col·loqui ‘Mme du Châtelet (1706-1749) – Raó i passió al Segle de les Llums’, amb Isabel Morant, catedràtica emèrita d’Història de la UV. Especialista en estudis d’història de les dones i de gènere, analitzarà la trajectòria d’aquesta dona intel·lectual i matemàtica francesa del segle XVIII, destacant el seu paper intel·lectual en els cercles de la Il·lustració i com a autora d’obres filosòfiques i científiques. Va ser la primera traductora de l’obra de Newton i difusora de les seues pròpies teories a Europa continental. A partir de l’anàlisi dels escrits i de la biografia de Mme du Châtelet, la conferència ens introdueix en els debats del segle sobre les relacions entre els sexes, la raó i la passió en un context de gran transformació social i intel·lectual.

26 de de maig de 2025

Isabel Morant al Paranimf. Foto arxiu.
Isabel Morant al Paranimf. Foto arxiu.

L’acte, que s’inscriu en el cicle de Dones Creadores de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives UV, tindrà lloc a l’Aula Magna i estarà presentat per Maxime Henri-Rousseau, director del Instituto Francés de València, que coorganitza l’activitat.

Isabel Morant és catedràtica emèrita d’Història Moderna i Contemporània i exvicerectora de la Universitat de València. Va ser la primera dona vicerectora de la Universitat de València en el primer govern elegit democràticament pel Claustre el 1984, fins a l’any 1990.

A més, va ser impulsora i directora de la col·lecció ‘Feminismes’, nascuda el 1991 com un projecte editorial conjunt de la Universitat de València i l’editorial Càtedra, Madrid. El seu objectiu era donar via a les investigacions sobre la desigualtat de les dones i la diferència de sexes, posades en relleu pel feminisme internacional, i alhora cobrir la demanda d’un públic que, de manera creixent, s’interessava pel coneixement dels temes que s’editarien en la col·lecció.

Va ser pionera en els estudis d’història de les dones, va participar en la creació d’una historiografia que va començar a desenvolupar-se a partir dels anys huitanta a Europa i a Amèrica. Paral·lelament, va impulsar la creació de les noves matèries que van començar a ensenyar-se en els estudis reglats de les facultats d’Història a partir dels anys noranta. Ha dirigit la ‘Historia de las mujeres en España y América Latina’, publicada per l’editorial Càtedra entre 2005 i 2006. L’obra, en quatre volums i amb quasi 4000 pàgines, destaca els avanços de la producció historiogràfica que anomenem història de les dones i de gènere, produïda a una banda i a l’altra de l’Atlàntic. En aquesta edició, que ha sigut molt ben rebuda en l’àmbit internacional, s’ha mostrat l’existència d’una historiografia, escrita en castellà, poc coneguda encara en altres àmbits acadèmics, tant a Europa com als EUA.

En ‘El lugar de las mujeres en la Historia. Desplazando los límites de la representación del mundo’ (editada, l’any 2023, pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, en dos volums) es destaca l’objectiu didàctic d’una obra que, dirigida al professorat i als estudiants d’història, pretén contribuir a la integració als estudis d’història de les dones i de gènere en els diferents nivells de l’ensenyament de la història.

Altres Notícies