Concentracions silencioses en la Universitat, en rebuig de la violència masclista
La Universitat de València s'ha sumat a les concentracions silencioses de tres minuts, dimarts 11 de setembre, convocades per la Generalitat, en rebuig de la violència masclista, que va costar vida a una dona de Borriol. La Universitat va convidar la comunitat universitària a concentrar-se a les portes dels edificis universitaris.
11 de de setembre de 2018
Les concentracions tenien per objectiu retre homenatge a totes les víctimes, donar suport a les seues famílies i expressar novament la tolerància zero d’aquesta Universitat amb la violència masclista.
Eva Bou, de 35 anys, va ser assassinada, presumptament per la seua parella, la setmana anterior, però el seu cadàver no va ser trobat fins al passat cap de setmana.
La convocatòria de la Generalitat indicava: “Hem tornat a patir un assassinat masclista al nostre territori. Per això, aquest Govern es manifestarà el dia 11 de setembre a les 12 hores, a la porta del Palau de la Generalitat, per tal de retre homenatge a la víctima i donar suport públic a la seua família; per a mostrar públicament la tolerància zero d'aquest Govern amb la violència masclista i per posar-nos simbòlicament i enèrgicament front a l’agressor.
Vos convidem a totes les persones de l’àmbit públic, per tal que ens feu costat en aquesta protesta silenciosa però contundent, manifestant-vos a les 12 hores a la porta del vostre lloc de treball, guardant 3 minuts de silenci. 3 minuts de silenci que servisquen per a fer-nos reflexionar sobre aquesta injustícia contra les dones que és estructural, social; i per això, hem de ser tots i totes companyes de lluita.
3 minuts de silenci que criden que les volem vives, ens volem vives. Un silenci que traspasse els murs del veïnat, de les famílies, de les amistats, dels pobles. Un crit que diga que no som còmplices de violència masclista, que no mirarem cap a un altre costat, que no estem del costat dels violents.
Han assassinat Eva, i nosaltres volem que el seu nom quede per sempre en la memòria d'un poble que no pensa consentir que torne a morir cap persona a mans del patriarcat, a mans d'homes que no entenen que no són els amos de les vides de les dones, ni de les seues filles i fills. Ho direm tant com siga necessari”.