El congrés, entre els dies 28 i 30, reunirà especialistes que participaren en deu sessions que reuneixen sengles temàtiques: Diversitat i representació LGTBIQ+; Gènere, cos i imposicions culturals violentes; Cos i cultura popular; Gènere i cinema postfranquista; Maternitats; La mirada almodovariana; Directores i representació de la feminitat; Sexualitat, identitat, imatge; Stars i arquetips femenins; i Violència i gènere.

El programa es pot consultar ací.

Rebeca Maseda

Rebeca Maseda és catedràtica en el Departament de Llengües de la Universitat d'Alaska Anchorage (Estats Units). La seua especialitat acadèmica és la cultura centrada en gènere i sexualitat en el cinema contemporani llatinoamericà i espanyol, en què aborda la representació cinematogràfica de la violència de gènere o la memòria històrica. En aquest sentit, Maseda ha treballat per un canvi en el marc representacional del trauma femení, on analitza la seua aplicació en els discursos cinematogràfics i denuncia l'absència o deficiències d'aquestes representacions en gran part del cinema hegemònic. Les seues línies d'investigació també aborden la construcció cinematogràfica de la vulnerabilitat i resistència de les dones-víctima, donant com a resultat els volums Gender and violence in Spanish culture: From vulnerability to accountability (coeditat amb Maria José Gámez Fuentes; Peter Lang, 2018) i Gender-Based Violence in Latin American and Iberian Cinemas (junt amb Gámez Fuentes i Zecchi; Routledge, 2019).

Inés París Bouza

Inés París Bouza (Madrid, 1962) és directora de cinema, guionista de cinema i televisió. És llicenciada en Filosofia, especialitzada en Estètica i Teoria de l'Art, així com en Art Dramàtic i Direcció Escènica. Ha impartit cursos en universitats espanyoles i estrangeres i ha sigut presidenta de l'Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals (CIM) des de la seua creació en 2006 fins a 2012, on va potenciar i va reivindicar la igualtat d'oportunitats en el sector cinematogràfic. Va ser la primera dona a ocupar la presidència de la Fundació SGAE, la societat General d'Autors i Editors d'Espanya, després de dos dècades d'existència.

París va iniciar la seua carrera professional en Televisió Espanyola, on coneix Daniela Fejerman, juntament amb qui treballa en els guions i la direcció dels seus dos primers llargmetratges: Semen, una historia de amor (2005) i A mi madre le gustan las mujeres (2002), amb la qual va obtindre tres nominacions als Premis Goya, entre elles la de Millor direcció novel.

En solitari la cineasta ha realitzat la pel·lícula Miguel y William (coproducció hispano-anglesa) (2007) i els documentals Ellas son África (2010) i Manzanas, pollos y quimera (2013), a més de les sèries televisives Iguales (TVE, 2011) i El accidente (T5, 2017-2018).

L'última pel·lícula que París ha dirigit La noche que mi madre mató a mi padre (2016), va obtindre 18 candidatures als Premis Goya. Per part seua, el seu treball més recent ha sigut la producció executiva i guionització de la sèrie televisiva La Valla (2020), dirigida per Daniel Écija i basada en un món distòpic on s'afronta una pandèmia.

Actualment prepara l'estrena del seu últim llargmetratge, Olvido, un thriller ambientat a la València de 1957, any de la gran riuada; així com en la sèrie televisiva El grito de las mariposas, producció hispano-argentina dirigida per la cineasta junt amb Mariano Hueter i Leandro Ipiña.