Aquest treball, publicat a la revista Dígitos, ha estudiat cent notes de premsa emeses per la Conselleria de Sanitat des del 27 de febrer fins al 8 de juny de 2020 –en els mesos de confinament estricte a l’inici de la pandèmia–. La investigació conclou que si bé la Conselleria no va amagar les dades més rellevants, sí que les “va ocultar a simple vista” en les notes de premsa –en no destacar-les– i que els termes que podien referir a aspectes negatius –com “UCI”, “morts” o “residències”– només es van utilitzar quan van poder fer-ho per destacar-los de forma positiva.

Els investigadors del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació observen que en els titulars durant els dos primers mesos de la pandèmia les paraules que més van aparèixer van ser “altes” i “positius”, mentre que en els mesos de maig i juny ho van ser els termes “morts”, “contagis”, “UCI” i “residències”, però sempre en sentit positiu. En els subtítols van trobar de forma reiterada els termes “positius” i “altes”.

Els investigadors troben especialment rellevant que, en un moment en què cada dia hi havia un gran volum de morts, en les notes de premsa només apareguera el terme “morts” en els títols i subtítols tres dies en març, un en maig i que començara a aparèixer al final de maig per ressaltar l’absència de morts a la Comunitat a causa de la COVID-19. Una cosa similar va ocórrer també amb les morts a les residències de gent major.

Destaca, també, que les dades de morts foren proporcionades de forma acumulada per la Conselleria, fet que va provocar que en les primeres setmanes de confinament domiciliari estricte –amb periodistes teletreballant i sota la pressió dels ERTE– alguns mitjans no s’adonaren de quines eren les xifres reals de morts diaris, tot i que aquest problema es va solucionar ràpidament.

Per afrontar aquesta investigació, els investigadors de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació van aplicar una metodologia d’anàlisi de contingut dels titulars i els subtítols i una anàlisi del discurs que va tindre en consideració la resta de les notes de premsa amb l’evolució de la situació sanitària de cada moment. Per realitzar l’anàlisi de contingut, els investigadors van buscar set termes que van considerar rellevants per al moment: “morts”, “positius”, “contagis”, “altes”, “ingressos”, “UCI” i “residències”.

Article:

Aguar-Torres, J. & López-García, G. (2021). «Oculto a simple vista: análisis de las comunicaciones diarias de la Conselleria de Sanidad durante la primera oleada del coronavirus». Dígitos. Revista de Comunicación Digital, 7, 113-125. http://dx.doi.org/10.7203/rd.v1i7.214