Creen un nou material aplicable en la indústria química capaç de transformar CO₂ en compostos d’alt valor afegit

Dos equips d’investigació de la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló han desenvolupat un material i el mètode per a obtenir-lo a partir d’estructures metal·loorgàniques de modulació multivariant (MOF, per les sigles en anglès) que pot emprar-se com a catalitzador, preferentment en la conversió de CO₂ en formiat. El de sodi, per exemple, s’usa en la conservació d’aliments o en les operacions de desgel en aeroports.
El nou material presenta diferents avantatges tècnics, com una activitat millorada davant les estructures metal·loorgàniques convencionals, una alta selectivitat en la conversió de CO₂ en productes d’interès industrial, la possibilitat de modular propietats estructurals i funcionals, la reducció de costos energètics o el potencial d’adaptació a diferents metalls, moduladors i aplicacions catalítiques.
El material, validat a escala experimental en l’entorn de laboratori i protegit mitjançant la sol·licitud de patent espanyola, busca la col·laboració d’empreses per al desenvolupament i adaptació de la tecnologia a aplicacions particulars per mitjà d’acords específics i un posterior acord de llicència. La tecnologia està alineada amb estratègies de descarbonització i economia circular i existeix una possible escalabilitat del mètode de síntesi per a aplicacions industrials.
La invenció és especialment interessant per a sectors com la indústria química i petroquímica, les tecnologies de captura, ús i valorització de CO2, la catàlisi i els processos catalítics avançats, l’energia i els processos químics sostenibles, els productes químics de valor afegit a partir de matèries primeres renovables, o els materials avançats i nanomaterials funcionals.
L’equip investigador està format pel grup Defect Engineering of Responsive Advanced Materials (DREAM), que dirigeix Isabel Abánades Lázaro, i s’integra en l’Institut de Ciència Molecular (ICMol) de la Universitat de València. També compta amb la investigadora de l’ICMol-UV Carmen Rosales Martínez.
Al capdavant de la investigació de totes dues universitats es troba Marcileia Zanatta, del grup Materials per a la Producció Sostenible Avançada (MASP) de l’Institut de Materials Avançats (INAM) i del Grup de Materials Moleculars del Departament de Química Física de la Universitat Jaume I de Castelló, i compta amb Vitória Gonçalves Santos Souza Pina.
La investigació duta a terme per a aconseguir aquest nou material ha estat finançada per la Fundació La Caixa, gràcies a la beca de postdoctorat Junior Leader que va aconseguir la investigadora Marcileia Zanatta (LCF/BQ/PR24/12050016), i pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats mitjançant un Projecte de Generació de Coneixement (PID2023-148580NA-I00) liderat per Isabel Abánades.
Categories: Recerca, innovació i transferència , Investigació a la UV , Patents i altres Resultats d'I+D , Grups d'Investigació , Instituts d'Investigació i ERIs

















